Tot va començar amb una festa privada

Article publicar a  La Veu del Carrer

Tot va començar amb una festa privada

Tot va començar una nit, quan no es podia dormir. Tot va començar quan ens havien arrabasat la son, i només quedava el malson de la festa eterna, aliena, imposada, que es colava per entre les finestres amb rialles que semblaven una mofa d’aquell que vol dormir i no pot. D’aquell que vol descansar i no pot. D’aquell que ha vist com en els darrers mesos desenes de veïns han hagut de marxar del barri perquè els han desnonat o no els han renovat el contracte. D’aquell que volia marxar de vacances i no s’ho ha pogut permetre; d’aquell que aquest estiu s’ha quedat a casa, i en traspassar la porta ja no reconeix el barri en què viu. Perquè els barris, no ho oblidem, són els seus veïns, i això, a un barri com la Barceloneta, de carrers estrets i cases minúscules, travessa la vivència quotidiana de l’espai públic que és, més aviat, comunitari.

Tot va començar al Facebook, per alguna cosa és la xarxa social per excel·lència en què generar comunitat, la prolongació de la vorera de casa. El grup: «por la abolición de los pisos turísticos» metallenguatge privat que es va convertir en meanstream en un barri popular, perquè tothom empatitzava i entenia a què es referia eixe nom que després molts periodistes han trigat en desxifrar. I mentre la festa continuava als pisos en què abans vivien famílies, s’estenia al carrer, a la platja, a les converses de sobre-taula… augmentaven les queixes dels veïns, al districte, a la guàrdia urbana, a tothom que podia tenir capacitat d’intervenció sense que ningú fes res. O pitjor encara, deixant fer, que és la manera més perversa de promoure una activitat sense responsabilitzar-se d’ella. Quan l’administració no actua, la gent s’autoorganitza per donar respostes als problemes, i la festa es va convertir en indignació en una primera reunió al camp de futbol convocada a través de Facebook per mirar de donar resposta al problema. Espontaneïtat en la protesta per afrontar un problema estructural: es començà a sortir cada nit al carrer per tancar les agències d’apartaments turístics que romanaven obertes després de les 22:00. Cada cop més gent, i les agències tancaven. Llavors vingué el boom mediàtic. Si la Barceloneta era coneguda internacionalment fins ara, ho era només com un barri pescador d’atractiu turístic en la cosmopolita Barcelona. I de cop, els veïns revertiren el missatge: la Barceloneta el que tenia era un problema amb el turisme i les seves conseqüències.

Tot va començar a adoptar un altra dimensió: l’alcalde Trias tenia un problema polític a sobra la taula que va intentar desviar amb mesures d’impacte i poca eficàcia a llarg termini; els veïns d’altres barris es solidaritzaven amb la Barceloneta, bé perquè patien el problema, bé perquè preveien el que lis anava a caure a sobra. La Barceloneta com el mirall esperpèntic del futur de molts barris. I és aquí quan tot va començar a anar més enllà, perquè venia de molt més lluny: els veïns empoderats van filar més prim i deixaren de cridar contra el turisme de borratxera per començar a cridar «Barcelona no está en venta!». Del «jo vull dormir» al «variarà el model turístic l’Ajuntament de Barcelona?» que li preguntaven a Mercè Homs en el plenari extraordinari. Tot va començar en un pas del «jo» al «nosaltres», individualment i com a barri, les protestes de la Barceloneta han incorporat la dimensió de ciutat amb una rapidesa sorprenent, mentre els veïns de la resta del districte convocaven a les manifestacions sota el lema «tots som La Barceloneta».

I si «tots som La Barceloneta» el problema de l’alcalde Trias i Mercè Homs és un problema a tota Barcelona, que, per tant, no es solucionarà només amb mesures específiques per la Barceloneta, les quals, a més mantenen el mateix algoritme de distribució de beneficis i despeses de la indústria del turisme: beneficis econòmics privats, despeses econòmiques i perjudicis socials públics i comunitaris. Els veïns ho saben, els polítics també.

A la Barceloneta i a Barcelona tot va començar fa molt de temps, quan uns pocs, van començar a somniar amb una ciutat al servei dels seus interessos particulars. I muntaren les seves festes privades a les que acudien els representants de l’Autoritat portuària de Barcelona, Jordi Clos, els amics d’Apartur, els representants del tripartit i el bipartit que ara han estat substituïts per una CiU que ha volgut pujar encara més el volum de la música.
La seva festa privada començà fa molt de temps, però sembla que no trigarà gaire en acabar-se, perquè en eixa pas del «jo» al «nosaltres» les seves festes privades ja no tenen cabuda.

 

Medidas para actuar por la abolición de los apartamentos turísticos y el descanso del vecino

La situación ha llegado a un punto insostenible. No podemos permitir que vaya a más, y, sobre todo, necesitamos que vaya a menos. El Ayuntamiento lleva años ignorando las denuncias vecinales sobre los apartamentos turísticos y sus consecuencias. Hemos tenido que salir a la calle para y salir en los medios para que se dignen a escucharnos. Ahora no vamos a permitir que se salgan por la tangente con dos medidas parche para mantenernos contentos, queremos medidas que resuelvan el problema de raíz, no queremos estar el año que viene por estas fechas en la misma situación, pero siendo menos vecinos porque haya aun más familias que se hayan tenido que ir del barrio. Proponemos medidas urgentes, y medidas a largo plazo, así que no hay excusas para actuar ya.

Medidas:

1. Abolición de los pisos turísticos

De manera urgente se cerrarán todos los apartamentos turísticos hasta, como mínimo que acabe la temporada estival. Durante ese periodo se implementarán medidas para evitar que haya apartamentos turísticos en la Barceloneta, visto las consecuencias que generan de falta de acceso a la vivienda y problemas de convivencia y descanso. Para eso:

Cómo:

  • Revisión del pla d’usos. No queremos que se aglutinen en un mismo edificio. Hay que revisar el Pla d’Usos, sobre todo, la parte que afecta a los apartamentos turísticos para eliminar la medida que permite la existencia de apartamentos turísticos. Sea en un mismo edificio o sea en escaleras de vecinos. . Y se tiene que hacer con los vecinos de la Barceloneta, y del resto de barrios afectados.
  • Censo real de apartamentos turísticos en el barrio. El censo se elaborará con los vecinos y con un equipo de personas que busquen toda la oferta de apartamentos que hay en internet. Tendrá en cuenta el censo que se ha empezado a elaborar por las asociaciones de vecinos.
  • Multas y retirada de licencias: muchas agencias de apartamentos turísticos comercializan apartamentos con licencia, pero usan la agencia para comercializar apartamentos turísticos ilegales, como es el caso de Come2bcn, o muchas otras. Para actuar contra esto hay que:
      1. monitorizar todas las páginas webs que ofrecen apartamentos turísticos de manera urgente.
      1. Multar de manera contundente los apartamentos turísticos ilegales y obligar a destinarlos a alquiler social para familias con problemas económicos.
      1.  - Si se detecta una agencia que tienen apartamentos turísticos legales y que se usa para comercializar apartamentos turísticos ilegales, se le retirará la licencia de los apartamentos turísticos legales que tiene y se le multará.
  • Retirada paulatina de las licencias, con una propuesta de calendario para conseguirlo.
  • Limitar la promoción turística del barrio, y consensuar con los vecinos cómo se tiene que que explicar la Barceloneta a los visitantes.
  • El debate sobre estas medidas se trasladará también al resto de barrios de Barcelona, para evitar pasarles el problema que ahora estamos sufriendo en la Barceloneta.

2. Respeto al descanso del vecino

 Cómo:

  • revisión de la normativa de terrazas aprobada recientemente. Se tiene que hacer con los vecinos de la Barceloneta, y del resto de barrios afectados.
  • aplicación de la normativa de horarios comerciales para establecimientos que ocupan el espacio público y para agencias de pisos turísticos que abren más allá del horario comercial.
  • Limitación de los horarios comerciales nocturnos y de las agencias de apartamentos turísticos.
  •  Campaña informativa en varios idiomas para informar al turista de que está en un barrio trabajador y hay que respetar el descanso del vecino.

3. Conversión de los apartamentos turísticos en pisos de alquiler social

La Barceloneta tiene un problema de vivienda. Estas propuestas son para convertir el problema de los apartamentos turísticos en solución:

  • Se obligará a que todos los apartamentos turísticos ilegales que se detecten vía internet o con inspecciones sean destinados al alquiler social. Medida urgente.
  • Una vez hecho el censo real de apartamentos, el Ayuntamiento obligará a los propietarios de los pisos turísiticos a destinarlos al alquiler. Si es necesario, para esto se hará un plan especial que elabore una normativa para esta medida
      1.  - En el caso de los grandes propietarios, empresas, agencias, inmobiliarias, se destinarán a un alquiler social.
      2. -En el caso de los pequeños propietarios, particulares, se podrán destinar a alquiler de mercado
  • Se destinará la tasa turística recaudada en el barrio a cubrir necesidades sociales de los vecinos del barrio de la Barceloneta
  • No habrá ningún desahucio más mientras haya apartamentos turísticos en el barrio.

Se propone también que, si para aplicar estas medidas, es necesaria la contratación de personal por parte del Ayuntamiento, la contratación se centre en personas de la Barceloneta (tanto para trabajos especializados como para los que no) que se encuentren en el paro.

aboliciopisos

 

Los apartamentos turísticos no son algo nuevo, señora Homs

Los apartamentos turísticos no son algo nuevo, señora Homs.  

El problema de los apartamentos turísticos no es nuevo en el barrio. Ni mucho menos. Hace años que se denuncia, y hace años que el ayuntamiento ha ido poniendo parches para tenernos calladitos, y que los que hacen negocio con la vivienda puedan seguir haciéndolo. No pueden sorprenderse de que ahora salgamos a la calle a cerrar oficinas, mucho hemos aguantado ya. Hace años que las viviendas de la Barceloneta se usan como un negocio y no como un bien fundamental, un sitio para vivir. Y cuando la vivienda se convierte en negocio, se convierte en negocio el barrio entero, y ya no  importa quién vive al lado, arriba o debajo. Hace años que el barrio se ha convertido en un parque turístico, al que la gente viene a divertirse. A cualquier hora. Y no nos dejan dormir. Y aunque parezca mentira con la de paro que hay, aquí aun hay gente que madruga para ir a trabajar.

Hace años que estas pancartas cuelgan en varios edificios, hace años que el problema se denuncia.

photo20365249315186778

Como también hace años que vemos cómo cada vez más vecinos tienen que abandonar el barrio porque no pueden pagar la vivienda, o porque los desahucian -en lo que llevamos de año hemos parado el deshaucio de cuatro vecinos y alguno de ellos, en repetidas ocasiones-. Y no solo eso, sino que hace años que se modifica el tejido comercial del barrio para atender a los turistas y nuestros comerciantes de siempre no pueden pagar los alquileres de los locales. No nos vengan ahora con que la cosa se arregla con más policía. Le estamos planteando un problema de fondo, le estamos diciendo que el barrio no puede más. Que los que queremos a la Barceloneta estamos hartos de su modelo turístico. Ahora que hemos salido en los medios, se molestan por saber qué está pasando en el barrio.

Pues no está pasando nada nuevo, pero lo que sí que pasa es que no podemos más. Que no somos un mono de feria. Que basta ya de que nos hagan promesas de que el turismo trae trabajo y con eso nos destrozan el barrio y el descanso, y el trabajo nunca llega y cuando llega lo hace tarde y sin que podamos llegar a fin de mes. A los medios y a ustedes, señores del ayuntamiento, les ha venido muy bien que la prensa lo venda solo como un problema de «turismo de borrachera», «turismo low cost»  o de “incivismo”. Pero el problema es de fondo, es de quienes viven a costa del barrio frente a los que vivimos en el barrio. Los que aún quedamos o resistimos para poder quedarnos.

No se trata de poner todos los apartamentos turísticos juntos en un misma finca, como dicen ustedes en el Pla d’Usos, que no es solución alguna, sino todo lo contrario, se trata de acabar con ellos. Se trata de que queremos vivir en paz en nuestro barrio. No se trata tampoco de potenciar un «turismo de calidad» frente al «turismo de borrachera», porque si la Barceloneta es un «atractivo turístico» de la ciudad, el problema de los apartamentos turísticos seguirá existiendo. Se trata de acabar con los apartamentos turísticos, de multar a los que haya que multar, de retirar las licencias y cerrar todos los que hay. De cambiar de modelo. Estamos hablando de que ustedes, los del ayuntamiento, y los propietarios de apartamentos turísticos se venden el barrio a costa de nuestro descanso y de nuestro derecho a la vivienda. Queremos que controlen el turismo y a los grandes empresarios que se benefician de él. No que nos manden más policía. Queremos soluciones. Pero dudamos mucho que después de tanto tiempo sean ustedes capaces de dárnoslas. Queremos que los apartamentos turísticos, por ejemplo, sean para un fondo de vivienda social. Eso sería una muestra de que quieren acabar con el problema.

Hay muchos intereses en este barrio y nos han demostrado en reiteradas ocasiones cuáles defienden ustedes -Pla dels Ascensors, Hotel Vela, Port Vell, etc., etc.-. Es por todo ello que los vecinos que vivimos y queremos seguir viviendo en este  barrio tan singular, el alma de la Barceloneta, decimos: ¡ya basta!

avv l’òstia

 

Cap veí sense casa! Dijous 10 de juliol acció per aturar els desnonaments

Dijous 10 de juliol a les 11h a la seu del districte de Ciutat Vella (carrer Bonsuccés, 3)

stop desnonaments

A la Barceloneta, com a tants altres barris, cada cop hi ha més desnonaments: veïns i veïnes amb ingressos molt precaris, o que s’han quedat sense cap ingrés, molt sovint amb fills petits, que no poden fer front al pagament del lloguer i es veuen abocats a quedar-se al carrer. Uns lloguers especialment cars en un barri a tocar del mar on proliferen els apartaments turístics.
Per fer front comú a aquesta situació, fa uns mesos es va crear l’Assemblea d’Afectats pels Desnonaments de la Barceloneta. Ja hem parat/posposat uns quants desnonaments. Però el 15 de juliol en tenim dos que han esgotat totes les vies, i el 25 de juliol un altre. Hem apel·lat als responsables d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, però no han ofert cap solució. No oblidem que tant la Generalitat com l’Ajuntament, governats per CiU, poden aturar els desnonaments. Una altra cosa és si volen o no. També tenen la capacitat d’ampliar el parc d’habitatges de lloguer social per atendre les situacions d’emergència residencial. En lloc d’això, proposen un nou Reglament d’Habitatges d’Emergència Social molt restrictiu, que exclou aquelles famílies que no tenen cap ingrés econòmic o que s’han trobat amb una pèrdua sobtada d’ingressos.
Sabem que hi ha alternatives, sí que es pot, sobretot si ens ajuntem. Per això el proper dijous 10 de juliol a les 11h ens plantem davant els responsables de l’Ajuntament i no marxarem fins que obtinguem una solució per a les famílies que estan a punt de quedar-se al carrer. Necessitem el vostre suport, us esperem!
STOP desnonaments, ni a la Barceloneta ni enlloc!
Cap veí sense casa!
Assemblea d’Afectats pels Desnonaments de la Barceloneta
cap vei sense casa
 
Written by Desactiva els comentaris Posted in Blog

Ha arribat l’hora de revertir la relació de la ciutat amb el Port de Barcelona

La proliferació de plans al voltant del front marítim barceloní va de la mà de diversos escàndols democràtics.

La situació requereix un replantejament a fons de la relació entre Barcelona i l’APB, amb un control i un procés democràtic i ciutadà de les actuacions promogudes al front marítim. La Barceloneta reclama una audiència pública de ciutat com a inici del procés.

De nou, l’opacitat cobreix els plans de l’Ajuntament i l’Autoritat Portuària en el front marítim. L’oficina antifrau i el Banco de España  investiguen la procedència dels diners de Marina Port Vell, pressumptament des de paradisos fiscals, a través d’empreses vinculades a Vagit Alekperov (el magnat rús del petroli CEO de l’empresa Lukoil, ja ubicada al Port de Barcelona, tot i els advertiments del Centre Nacional d’Intel.ligència). A aquest fet, ja per se de prou pes com per aturar les obres i replantejar la normativa d’adjudicació de concessions, es suma la querella admesa a tràmit contra el president de l’APB Sixte Cambra (designat pel govern de Mas) pel contracte d’ajudicació de les obres de Nova Bocana Nord.

La investigació d’Antifrau es centra també en el paper de les administracions públiques en el procés, un paper, que més enllà del punt de vista jurídic, demostra un menyspreu pels mecanismes democràtics que facilitin un control ciutadà sobre les actuacions de l’Autoritat Portuària de Barcelona a la ciutat. La salut democràtica de les actuacions vinculades a l’APB (on el Regidor d’Hàbitat Urbà, Antoni Vives, és vicepresident del consell d’administració) brilla per la seva absència. I ara estem davant d’un nou episodi: el Moll dels Pescadors. S’han sentit diverses veus que parlen de la seva reforma, tot i que a dia d’avui, aquesta associació no ha pogut trobar cap document oficial (més enllà de la reforma aprovada l’abril del 2011). En paral.lel, les obres del Port Vell avancen no sense irregularitats, com ara la creació d’oficines de lloguer no previstes en el projecte inicial en una de les plataformes que es construeixen sobre el mar. Els megaiots ja han començat a ocupar els molls, en una imatge esperpèntica de l’opulència al costat d’un barri en què els veïns pateixen desnonaments cada setmana i creixen les dificultats per arribar a fi de mes entre la població tradicional.

Les notícies aparegudes en relació al Moll de Pescadors fan augmentar les preocupacions veïnals envers al futur de la Barceloneta, un barri assetjat per la pressió dels lobbies turístics que està obligant a marxar als seus veïns i veïnes. Després de la polèmica veïnal envers la reforma del Port Vell que alertava sobre la irregularitat en el procés, es sumen la investigació d’antifrau i la declaració d’Antoni Vives afirmant que coneixia la procedència dels diners. Així mateix, la querella contra Sixte Cambra, la manca d’informació sobre les concessions i els criteris de l’APB per impulsar actuacions al port ciutat es conjuguen amb les informacions aparegudes sobre el Moll dels Pescadors i la vinculació de la reforma del Paral·lel amb l’augment de creuers al Port de Barcelona. Reunint totes aquestes evidències, resulta imprescindible replantejar la relació de l’APB amb la ciutat i la supeditació de l’Ajuntament de Barcelona als interessos privats sorgits dels negocis portuaris.

És per això, que des de l’avv l’òstia exigim un mínim democràtic: transparència de les administracions i rendició de comptes de l’APB i l’Ajuntament de Barcelona. Les entitats veïnals hem demanat participació vinculant que atengués a les necessitats del barri en els últims anys. En la reforma del Port Vell, l’Ajuntament de Trias va reduïr aquesta demanda a dos periodes d’exposició pública del projecte i a formular al·legacions, moltes d’elles desestimades amb quatre fòrmules burocràtiques. Per aquesta raó, ara exigim una audiència pública amb els responsables de l’APB i l’Ajuntament de Barcelona, oberta a tota la ciutadania per rendir comptes i parlar obertament sobre la relació del port amb la ciutat i sobre els mecanisme de decisió i control de les actuacions que el Port promou a Barcelona. Les problemàtiques socials derivades de la pressió dels lobbies turístics, així com la crisi de legitimitat del govern en minoria de Xavier Trias després dels esdeveniments de les últimes setmanes (des d’antifrau, passant per Can Vies) exigeixen, de nou, que els veïns i veïnes reclamem que es vetlli per l’interès general per sobre dels interessos privats. Exigim per tant, una audiència pública i l’opertura d’un procés amb la ciutadania per reformular en termes democràtics la relació de l’APB amb la ciutat. Exigim una audiència pública oberta a tota la ciutadania on Antoni Vives i Sixte Cambra hagin de donar explicacions i lliurar documentació en relació amb les concessions relacionades amb les empreses del Port Vell i Nova Bocana Nord, la protecció del patrimoni del front marítim amenaçat, informació sobre l’estat de les converses en relació amb les actuacions al port ciutat actuals i futures (blau ictine@, Fem Paral·lel); els mecanismes de control democràtic i transparència de l’APB, així com una explicació detallada de la procedència i destí dels diners relacionats amb les actuacions promogudes per l’APB a Barcelona.

Resulta social i econòmicament urgent revertir una situació de vassallatge de la ciutat cap al Port, que obre la porta a les màfies internacionals, i augmenta les desigualtats en els barris del front marítim. Resulta democràticament urgent que es depurin les relacions d’interessos entre l’Ajuntament de Barcelona i l’APB, i això només es pot fer mitjançant el control ciutadà.

 

Presentació del manifest de la Barceloneta pel dret a un habitatge digne

Demà divendres 16 de maig a les 11 del matí, us convidem a assistir a la roda de premsa que hem convocat al local de la FAVB (c/ Obradors, 6), per tal de fer públic el MANIFEST, i posar sobre la taula la vulneració actual del dret a l’habitatge.

MANIFEST DE LA BARCELONETA
PER AL DRET A UN HABITATGE DIGNE
LA SITUACIÓ ACTUAL DE L’HABITATGE A LA BARCELONETA ÉS MOLT GREU. Des de
fa anys, estem patint la pressió de l’especulació, afavorida per l’atractiu turístic de la zona.
L’altíssima rentabilitat dels nostres quarts de casa, per llogar a turistes o a persones d’alt
nivell adquisitiu, està fent que els preus del lloguer es disparin i que els veïns es vegin
obligats a marxar a altres barris més econòmics, amb la conseqüent debilitació de la
nostra comunitat, d’allò que som. És freqüent trobar persones grans que sobreviuen al
seu barri de tota la vida -gràcies a la protecció que els ofereixen els contractes de renda
antiga- en petits habitatges deteriorats, sense les condicions bàsiques d’accesibilitat i
sovint patint pressions i assetjament per part de propietaris i empreses que volen lucrar-se
amb el negoci dels pisos turístics. Tot això, sumat a una conjuntura de crisi i a l’augment
de l’atur, està provocant un increment del nombre de veïns que no poden fer front al
lloguer i que es troben en perill de desnonament, així com dels casos de veïns que
pateixen mobbing.
Davant aquesta situació, les respostes que fins ara ha ofert l’Administració han
resultat ser totalment insuficients. Per una banda, ha quedat palès que el parc
d’habitatge social actual no és suficient per fer front a les necessitats reals del barri; hi ha
pocs habitatges socials, només una part molt petita és en règim de lloguer, i actualment
molts dels inquilins dels pisos socials són de fora de la Barceloneta. Per altra banda, els
organismes públics tampoc no estan oferint solucions concretes a les problemàtiques dels
veïns i veïnes ni estan col·laborant estretament amb les iniciatives comunitàries presents
al territori. Des de la Taula de Bon Veïnatge de la Barceloneta ens comprometem amb la
defensa del dret a l’habitatge digne, així com a col·laborar amb l’Administració en
l’articulació de respostes que ajudin a garantir que cap veí ni cap família es trobi en en
una situació de vulnerabilitat respecte a l’habitatge. Però això només serà possible si hi ha
un compromís ferm i decidit per part de l’Administració.Per a tot això, DEMANEM:
1. Que es garanteixi que cap veí o veïna quedarà al carrer.
2. Que augmenti el nombre d’habitatge social per a la gent del barri. Això s’hauria
de concretar en:
•L’ampliació del parc d’habitatges socials mitjançant la construcció de
nous edificis i/o la remodelació d’edificis ja existents que es troben en desús,
com els edificis del c. Joan de Borbó 44 i c. Joan de Borbó 11, en el qual
l’Ajuntament ja es va comprometre a construir habitatges socials, quan va fer
enderrocar l’edifici que existia.

El compromís que el 25% dels pisos socials seran sempre per als veïns i
veïnes de la Barceloneta i que aquest percentatge es mantindrà després
de la primera assignació. Entenem que als altres barris de la ciutat també hi
ha persones que necessiten accedir a un habitatge social, però volem que
es garanteixin les necessitats dels veïns, sempre que compleixin els
requisits i barems establerts. La permanència al barri, en el cas de la gent
gran, és vital. Per tant, aquest percentatge es respectarà també en el cas
dels habitatges amb serveis per a gent gran o els pisos tutelats.
• La garantia que tots els nous habitatges socials seran en règim de
lloguer social, fixant els preus d’acord amb els ingressos de la família.
•L’agilització dels tràmits per tal d’ocupar de nou els pisos buits de
titularitat pública de l’entorn.
•La garantia que cap família ni veí es quedarà sense els subministraments
bàsics (aigua, llum, gas) per no poder assumir el preu de la factura.
3. Que l’Administració es comprometi a lluitar contra els pisos turístics. Això
s’hauria de concretar en :

Una campanya promoguda pel consistori per detectar, habitatge per
habitatge, els pisos d’ús turístic sense llicència i els pisos buits que hi
ha al barri.

El traspàs d’informació dels resultats d’aquesta campanya i de les altres
actuacions o iniciatives relacionades amb la situació de l’habitatge a la
Barceloneta.

El tancament dels pisos turístics sense llicència .
4. Que l’Adminstració es comprometi a sancionar els immobles permanentment
desocupats propietat d’entitats financeres i altres grans empreses.5. Que l’Adminstració es comprometi a treballar en xarxa i en col·laboració amb
les iniciatives comunitàries del territori i que doti als serveis públics dels recursos
i els mecanismes necessaris per a què també ho puguin fer.
Fonaments legals:
L’Estat Espanyol reconeix expressament el dret a un habitatge digne i adequat
en l’article 47 de la seva Constitució (CE). En aquest precepte, disposa que “els
poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes
pertinents per fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d’acord a l’interès
general per impedir l’especulació”. Així mateix, l’Estat espanyol ha ratificat diversos
tractats de drets humans que consagren el dret a un habitatge adequat, com el
Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC), que
reconeix el dret a un habitatge adequat de manera explícita (article 11.1).
El Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals (Comitè DESC) de Nacions
Unides, òrgan d’interpretació i garantia del PIDESC, en l’Observació General No 7 a
l’article 11.1, estableix que “quan els afectats pel desallotjament no disposin de
recursos, l’Estat Part haurà d’adoptar totes les mesures necessàries, en la major
mesura que permetin els seus recursos, perquè es proporcioni un altre habitatge”.
El Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg (TEDH) ha ratificat que l’Estat
és sempre responsable i garant del dret a l’habitatge i per tant, qui ha de procurar
una solució habitacional enfront els desallotjaments forçosos, especialment quan
afecta a col·lectius vulnerables, com els nens.
TAULA DE BON VEÏNATGE DE LA BARCELONETA
Associació Barceloneta Alerta, AVV Barceloneta, AVV l’Òstia, Banc del Temps de la
Barceloneta, CAP Barceloneta, Càritas Barceloneta, Casal Gent Gran Barceloneta, Centre
de Serveis Socials de la Barceloneta, Església Evangèlica Baptista de la Barceloneta, Obra
Social de Santa Lluïsa de Marillac,
ALTRES ADHESIONS
ACIB, AMPA CEIP Mediterrània, AMPA Escola Bressol La Mar, Associació Gent Dinàmica,
Associació de Venedors del Mercat, AVV Casc Antic, AVV Gòtic, AVV La Maquinista, Coral
Barceloneta Gentil, Diables de la Barceloneta, Diari de la Barceloneta, GAMAR, Geganters
de la Barceloneta, Grup de Dones de la Barceloneta, Grup d’Ecoconsum La Sardineta,
Grup de Pintors de la Barceloneta, La Professional, Parròquia Sant Miquel del Port, Penya
Barcelona Barceloneta, Plataforma CEIP Mediterrània.

 

Concentració veïnal en suport a la Itziar González en la seva declaració pel cas Palau

La lluita de l’ Associació de Veïns del Casc Antic de Barcelona ha estat una peça imprescindible per poder destapar el cas Palau i portar a part dels seus responsables davant de la justícia.

Una lluita que va coincidir en el temps amb la presència d’Itziar González al cap davant del Districte de Ciuat Vella, algú que va intentar fer les coses d’un altra manera. Algú que va intentar que en la planificació urbanística del Districte hi hagués honestedat; algú que va dir prou a la corrupció.

Aquest fet li va suposar amenaces, al més pur estil mafiós, pressions, boicots, fins que finalment va deixar el lloc que ocupava a l’Ajuntament. Un gest que des del veïnat que estimem els nostres barris, que els construïm i defensem dia a dia, agraïm; i creiem necessari en aquests temps que corren.

És per això, que convoquem una concentració de suport a la Itziar aquest proper divendres, a les 09:15, a Lluis Companys 14-16.

Podríem haver anat a xiular al Millet, el Montull, els alcaldes, el Bragados els dies que van declarar: hem optat per mostrar-lis el nostre rebuig amb indiferència. I escollim anar a donar suport a aquells que han mostrat que les coses es poden fer d’un altra manera. Que es pot ser honest i dir prou a la corrupció.

Hem preferit anar a donar suport a la Itziar, una peça clau en una lluita que és col·lectiva, de totes. Una lluita que no s’ha acabat i en què no la deixarem sola: ni a ella, ni a ningú dels que cada dia plantem cara a la màfia.

chorizada (1)

esdeveniment a facebook
#casPalau

 

El Segle XX és pel barri: una primera victòria veïnal (però encara queda un tros per arribar a bon port!)

El passat 11 de gener, com estava anunciat, es va fer una ruta per la història de les cooperatives de la Barceloneta, que va servir com a acció per reivindicar d’una vegada per totes El Segle XX per al barri, després que l’edifici de l’antiga cooperativa obrera s’incendiés el 29 de desembre del 2013. Aquest succés ha generat un front comú immediat per part de les entitats i veïns de la Barceloneta, materialitzat en l’adhesió de més de trenta associacions del barri a un comunicat conjunt, que es va fer arribar a la seu del Districte. L’acte del dia 11 va congregar a unes dues-centes persones de totes les edats, enmig d’un clima de lluita i alegria; es van sentir moltes veus diferents: antics socis de la cooperativa El Segle XX, investigadors de la història del moviment cooperativista, un ovacionat poema del Paco Jover, experiències cooperativistes d’altres barris (com La Flor de Maig del Poblenou, Can Batlló de Sants, l’Ateneu Cooperatiu La Base del Poble Sec, Casc Antic per la Gestió Comunitària)… També es va enganxar un mural evocant els valors promoguts per les cooperatives ja des de finals del segle XIX, i un altre mural on els participants van anar escrivint què volien per a l’edifici del Segle XX. Fins i tot un representant de la propietat, la immobiliària Filodomos S.L., es va presentar i va assegurar que feia un any que estaven negociant amb el Districte sobre el destí de l’edifici, mentre la regidora Mercè Homs sempre havia assegurat que no sabia res dels propietaris ni dels seus plans. Però davant del clam de tot tot un barri, ni l’Ajuntament ni la propietat han pogut seguir mirant cap a una altra banda: així, el dia 16 de gener a l’Audiència Pública del Districte, vam demanar resposta als punts del comunicat, i la regidora ha dit que sí. Recordem les reivindicacions:

  • Una investigació exhaustiva, transparent i constrastada per esclarir les causes de l’incendi, cosa que requereix l’accés per part de veïns i de tècnics independents a l’edifici i als informes dels bombers i de la Guàrdia Urbana.
  • El nostre dret a la informació pel que fa a la titularitat d’El Segle XX: l’acta “desapareguda” de dissolució de la cooperativa, el possible litigi en curs sobre la propietat i la quantia per la qual s’ha venut o es vol vendre el patrimoni comú.
  • El compromís ferm i imprescindible per part de l’Ajuntament d’adquirir l’edifici al preu més econòmic possible (i no a preu especulatiu de mercat) i de rehabilitar-lo (o reconstruir-lo en el cas eventual que es determinés la necessitat d’enderrocar-lo) per tal de garantir que torni a complir la seva funció social.
  • La garantia que tant el sòl com l’edifici continuaran tenint la qualificació d’equipament i que en cap cas es considerarà com a equipament un hotel o apartahotel o qualsevol espai de gestió privada i amb ànim de lucre.
  • El compromís definitiu que els usos i la forma jurídica de gestió de l’espai seran decidits pel veïnat a través d’un procés participatiu autoorganitzat. L’Administració hauria de tenir el paper de facilitar els recursos necessaris per dur a terme aquest procés sense condicionar-lo, respectant el dret d’autodeterminació col·lectiva.

Així, el Districte s’ha compromès a complir tots aquests punts. Diuen que l’informe de bombers i Guàrdia Urbana ha dictaminat que les causes de l’incendi van ser fortuïtes, però de moment no hem tingut accés a l’esmentat informe. També diuen que s’asseuran amb la propietat quan aclareixin el litigi que tenen entre ells, però encara no ens han dit qui són; ni tampoc han presentat l’acta de dissolució de la cooperativa per demostrar si són els propietaris legals de l’edifici. Pel que fa al compromís d’adquirir l’edifici, al Ple de l’Ajuntament del passat 23 de gener es va aprovar la proposta d’ERC d’expropiar-lo. Ho valorem com una molt bona notícia. Ara bé, no sabem quina quantitat pagaria l’Ajuntament a la propietat, i no seria legítim que els ho compressin a preu de mercat especulatiu (les expropiacions poden ser molt cares). Per altra banda, recordem que també hi ha un compromís de rehabilitació de l’edifici, cosa que s’ha de traduir en una partida de diners concreta.

En tot cas, hem de tenir clar que tot això no s’hauria aconseguit sense la determinació col·lectiva de tantes entitats i veïns i veïnes del barri, i que de nosaltres depèn que arribi a bon port. Per això, hem continuat fent assemblees obertes sobre El Segle XX. També s’està anant “porta a porta” a explicar la lluita pel Segle XX, i s’han començat a passar unes enquestes per saber quins usos es podrien donar a l’edifici. El proper 1 de març està previst fer una assemblea de barri a l’església de Sant Miquel del Port per seguir avançant en el procés per fer del Segle XX un espai per al barri decidit entre tots. Juntes podem!

 

Ruta per la història cooperativa de la Barceloneta

Caminem juntes per un barri cooperatiu

Després de l’incendi, ara més que mai, El Segle XX és pel barri!

El proper dissabte 11 de gener, tal com havíem anunciat, farem una ruta per la història de les cooperatives de la Barceloneta, començant a les 12h per La Fraternitat (carrer Sant Carles 9) i acabant al Segle XX (carrer Atlàntida, 1-3); l’ocasió ens servirà per fer una acció reivindicativa a l’edifici abandonat a l’especulació durant tants anys, i ara incendiat. Fins aquí hem arribat, no permetrem que el patrimoni cooperatiu, que és de tots i totes, segueixi caient a trossos. Recuperem per al barri el que és del barri. Perquè cooperar és un regal del poble per al poble.

cartell_1

Organitza: Avv L’Òstia-Plataforma en Defensa de la Barceloneta, Grup de Recerca de la Memòria Cooperativa de la Barceloneta, La Ciutat Invisible SCCL, Xarxa Veïnal de Ciutat Vella

Web de la memòria cooperativa de la Barceloneta

Esdeveniment a Facebook

 

Ara més que mai, El Segle XX és pel barri! Comunicat davant l’incendi de l’antiga cooperativa de la Barceloneta

Després de l’incendi de l’edifici de l’antiga Cooper Obrera Popular El Segle XX el passat 29 incendi al Segle XXde desembre, una colla de veïns i associacions del barri de la Barceloneta vam fer una reunió d’urgència i vam acordar fer el següent comunicat conjunt. Aquesta és la primera d’una sèrie d’accions per aconseguir, ara més que mai, El Segle XX per al barri. Estem recollint adhesions al comunicat, que farem arribar al Districte de Ciutat Vella. El proper dissabte 11 de gener, tal com havíem anunciat, farem una ruta per la història de les cooperatives de la Barceloneta, començant a les 12h per La Fraternitat (carrer Sant Carles 9) i acabant al Segle XX (carrer Atlàntida, 1-3); l’ocasió ens servirà per fer una acció reivindicativa a l’edifici abandonat a l’especulació durant tants anys, i ara incendiat. Fins aquí hem arribat, no permetrem que el patrimoni cooperatiu, que és de tots i totes, segueixi caient a trossos!

 ***

Barcelona, a 31 de desembre del 2013

Ara més que mai, El Segle XX és pel barri!

El dia 29 de desembre del 2013 cap a les nou del vespre va començar un incendi a l’edifici de l’antiga Cooperativa Obrera Popular El Segle XX de la Barceloneta, al carrer Atlàntida 1-3. El foc, que sortia per les finestres i va afectar la tercera planta, cap a les 22h ja estava controlat pels bombers. Hauria pogut haver-hi una tragèdia, perquè en aquells moments hi havia persones dins l’edifici. Tenim coneixement que almenys des de l’any 2006 hi ha gent que viu a l’immoble abandonat amb el consentiment de la propietat, per tal d’evitar que aquest sigui ocupat pel moviment veïnal, que reclama El Segle XX com a espai d’ús comunitari des de fa més de vint anys (en el PERI de la Barceloneta de 1986 ja estava previst convertir-lo en “centre social-cultural”, promesa que mai es va complir). Reivindiquem El Segle XX perquè al barri hi ha una gran necessitat d’espais d’ús veïnal i perquè aquest edifici, que és patrimoni comú, torni a tenir la funció social amb què va ser construït.

Més enllà de si l’incendi ha estat fortuït o provocat, cosa que s’haurà d’investigar a fons, entenem que el que ha passat és fruit d’una situació de negligència tant per part de la propietat com per part del Districte de Ciutat Vella. Per una banda, la propietat ha deixat l’edifici abandonat i ha especulat amb un patrimoni col·lectiu, del qual s’ha apropiat il·legítimament. Segons el testimoni d’antics socis/es d’El Segle XX, a principis dels anys noranta un grup de cinc socis sobrevinguts a última hora van convocar una assemblea universal de dissolució de la cooperativa i van prometre als assistents que pagarien el deute d’uns 15.000 euros que tenia l’entitat i que l’edifici seria per al barri. Però el que van fer va ser posar-lo en venda: per exemple, el 2010 estava a la venda a Idealista.com per un milió i mig d’euros. Mai ha aparegut l’acta de dissolució de la cooperativa, que fins al dia d’avui es troba “en dissolució”. Segons el Registre de la Propietat, el juny de 2012 la titularitat de l’edifici va passar a mans de la immobiliària FILODOMOS S.L.; això no obstant, hi ha indicis que darrere aquesta empresa hi pot haver alguns dels antics propietaris i que hi ha un litigi entre ells.

D’altra banda, fins ara el Districte ha permès que la propietat no fes el manteniment degut de l’edifici i no ha demostrat voluntat política de comprometre’s amb la reivindicació veïnal pel Segle XX. En aquest sentit, recordem que el reclam d’El Segle XX va ser inclòs en les línies estratègiques del Consell de Barri; que en diverses reunions, entre elles la del 5 de setembre de 2011, així com en audiències públiques i consells de barri, la regidora Mercè Homs es va comprometre a aclarir la situació de la propietat de l’edifici i a fer-ne seguiment. L’Administració hauria d’haver trobat la fórmula per adquirir l’immoble a preu econòmic i no especulatiu; no s’entén per exemple, que no es prioritzés la recuperació d’El Segle XX en el marc del programa de recuperació de sòl per a ús comunitari del Pla de Barris. Fins al dia d’avui, el Districte no ha donat respostes clares i ha permès l’abandonament de l’edifici, fet que implica posar en perill la integritat física de les persones que hi viuen i del conjunt del veïnat.

Davant d’aquests fets, les entitats sotasignants fem les demandes urgents i de mínims següents:

  • Una investigació exhaustiva, transparent i constrastada per esclarir les causes de l’incendi, cosa que requereix l’accés per part de veïns i de tècnics independents a l’edifici i als informes dels bombers i de la Guàrdia Urbana.
  • El nostre dret a la informació pel que fa a la titularitat d’El Segle XX: l’acta “desapareguda” de dissolució de la cooperativa, el possible litigi en curs sobre la propietat i la quantia per la qual s’ha venut o es vol vendre el patrimoni comú.
  • El compromís ferm i imprescindible per part de l’Ajuntament d’adquirir l’edifici al preu més econòmic possible (i no a preu especulatiu de mercat) i de rehabilitar-lo (o reconstruir-lo en el cas eventual que es determinés la necessitat d’enderrocar-lo) per tal de garantir que torni a complir la seva funció social.
  • La garantia que tant el sòl com l’edifici continuaran tenint la qualificació d’equipament i que en cap cas es considerarà com a equipament un hotel o apartahotel o qualsevol espai de gestió privada i amb ànim de lucre.
  • El compromís definitiu que els usos i la forma jurídica de gestió de l’espai seran decidits pel veïnat a través d’un procés participatiu autoorganitzat. L’Administració hauria de tenir el paper de facilitar els recursos necessaris per dur a terme aquest procés sense condicionar-lo, respectant el dret d’autodeterminació col·lectiva.
  • Davant la gravetat dels últims fets i després de tants anys de reivindicació, demanem que s’abordi la qüestió d’El Segle XX de forma prioritària tant al Consell de Barri com a la Comissió de Seguiment del nou pla urbanístic. Finalment, exigim una resposta àgil per part del Districte a tots aquests punts, abans del proper Consell de Barri del mes de febrer.

 

Entitats que s’adhereixen al comunicat:

Associació de Veïns i Veïnes de l’Òstia

Plataforma en Defensa de la Barceloneta

Associació de Veïns de la Barceloneta

Grup de Recerca de la Memòria Cooperativa de la Barceloneta

Associació de Comerciants i Industrials de la Barceloneta

Associació Barceloneta Alerta

AMPA CEIP Sant Joan Baptista

AMPA CEIP Alexandre Galí

AMPA CEIP Mediterrània

Plataforma CEIP Mediterrània

Coordinadora de Grups Corals de la Barceloneta

Comissió de Festes del carrer Pescadors

Comissió de Festes de la Barceloneta

Diables de la Barceloneta

Geganters de la Barceloneta

Cooperativa de Consum La Sardineta

Associació Cultural La Professional

Associació Cultural Casa de la Barceloneta 1761

Grup de veïnes de la Barceloneta

Associació Gent Dinàmica

Associació d’Exalumnes de l’Escola d’Adults

GAMAR

Banc del Temps de la Barceloneta

Fundació Desenvolupament Comunitari

Coral Barceloneta Gentil

Església Evangèlica Baptista de la Barceloneta

Parròquia Sant Miquel del Port

Xarxa Veïnal de Ciutat Vella