Un manifest per a la manifestació
Dissabte 14 d’abril del 2012,
17.30h plaça de la Barceloneta
Un Port Vell per als rics i El Segle XX continua buit.
Que retallin als milionaris! Defensem la Barceloneta.
Ja som al cinquè any de la crisi i al barri cada dia es fa més difícil sobreviure. Amb esforç i creativitat infinita intentem arribar a final de mes. Ens resistim a haver de marxar d’un barri popular però encarit, turistitzat i especulat a tort i a dret. Molts no trobem feina i hem de deixar el pis perquè ja no podem pagar el lloguer. Tenim pensions de misèria i a d’altres ja no ens queda cap pensió. El banc que va ser rescatat amb els nostres diners ens embarga la casa i ens treu al carrer. Però ens tenim les unes a les altres.
Mentrestant, al Port Vell, a tocar de l’edifici del Palau de Mar, han començat les obres d’un projecte quan ni tan sols està aprovat: política de fets consumats. Les maniobres van començar abans que el pla fos anunciat enlloc. El Port ha hagut de cedir una part de la informació per les pressions de veïnes en alerta: política d’opacitat absoluta per part d’una entitat pública.
L’Autoritat Portuària de Barcelona pretén transformar el Port Vell en un pàrquing per a megaiots. El concessionari del projecte és Marina Port Vell S.A.U, propietat de Salamanca Group Investments. L’altre gran beneficiat de la reforma és Marina 92, una drassana de reparació de iots de luxe vinculada a Roman Abramovich, magnat del petroli i un dels homes més rics del món. Un dels seus megaiots, l’Eclipse, ha costat 850 milions d’euros. Les retallades en Sanitat a Catalunya el 2011, 900 milions. I encara ens volen fer creure que no hi ha diners, i que les retallades són inevitables. Que retallin als milionaris!
Però d’on surten aquests megaiots que pretenen aparcar al Port Vell? A tot el món només n’hi ha 67. Fins fa pocs anys ni tan sols existien. Això indica una cosa ben clara: els rics mai havien estat tan rics, i la diferència entre rics i pobres no para de créixer. Això vol dir que la crisi és una estafa orquestrada i imposada des de dalt, un transvassament forçós del 99% cap a l’1%.
En aquest escenari, l’alcalde diu que un Port per a rics durà riquesa a la ciutat. Però el mercat del luxe funciona amb circuits tancats. No ens quedarem esperant si cau alguna molla del pastís. No volem ser la Ventafocs dels milionaris. Però sembla ser que aquest és el model mafiós de ciutat i de país cap on ens porten. Si Barcelona ja és un paradís per a les màfies, la Reforma del Port Vell i l’Eurovegas acabarien de rematar-ho.
I què fa el govern de CIU? Ven la ciutat al millor postor. Els han fet “una oferta que no poden rebutjar”. Mentre les obres avancen, els veïns residents en embarcacions són convidats a marxar i el futur del moll dels pescadors és del tot incert, la regidora del Districte assegura que no en sap res. O ho saben i oculten, i és un contuberni público-mafiós, o no ho saben, i no poden governar.
La Reforma del Port Vell comportarà convertir part del recinte en una zona d’alta seguretat, amb tanques, punts de control que separin els peixos grossos de la morralla i patrulles de seguretat privada armada “garantint un estil de vida”. No ens hi podrem ni acostar. Però no deixarem que ens robin més espais que són dels habitants del barri i de la ciutat. Amb l’excusa de la Llei de Costes i d’obrir Barcelona al mar, ja van enderrocar llocs tan populars i estimats com els Merenderos, els Banys i els Tinglados 1 i 2 – el Palau de Mar es va salvar pels pèls, gràcies a la lluita. Tot seguit es van oblidar de l’obertura al mar i de les lleis i van començar a aixecar moles mastodòntiques al mig de l’aigua: el World Trade Center, el Maremagnum i l’Hotel Vela. La ciutat ha tornat a quedar-se d’esquena al mar i sense horitzó. I per acabar-ho d’adobar, ara volen bunqueritzar el Port Vell i plantificar-nos vaixells que poden fer onze metres d’alçada.
Mentrestant, entre tanta geografia esborrada, l’edifici de l’antiga Cooperativa Obrera Popular El Segle XX continua buit. És del barri perquè va ser aixecat per l’esforç cooperatiu dels obrers que vivien aquí, els nostres avis i besàvies. Arrencar de l’oblit la seva memòria de lluita és lluitar pel present i imaginar un futur compartit.
Un dia no gens llunyà, guanyarem El Segle XX. Ja vam parar el pla dels ascensors que ens volia ensorrar les cases. Els megaiots no passaran: juntes aturarem la reforma del Port.
Reconquerim els barris. Recuperem les nostres vides.
La Barceloneta rebel
