p { margin-bottom: 0.08in; }

1. Text Refós i Comissió de seguiment del Text Refós.

2. Cooperativa obrera Popular el Siglo XX. La voluntat és presentar a la Regidora les demandes i el treball veïnal que s’està fent envers aquest espai.

3. Local: la Regidora coneix la demanda història d’aquestes dues entitats de poder comptar amb un espai per poder desenvolupar la seva tasca amb menys precarietat. Es tractaria de parlar de les possibles opcions amb què compta Districte. 

4. Situació actual del barri: el turisme i les seves conseqüències a l’estiu, les llicències de terrasses, de quina manera es perseguiran ara els HUT’s i es garantirà el dret a l’habitatge en un barri amb una greu mancança…

Mesures per HUT’s: partidària que existeixen en edificis en què no hi han veïns.
Debat que tenen obert, volen vincular-ho a urbanisme, parlen amb habitatge, turisme (SA?)
S’ha de tenir una oferta pels turistes, i  multar als que no estiguen en edificis no unificats [aquesta última part és la que té al cap, encara ho estan debatint a nivell intern]
No està tancat com a tema, pot ser s’ha de fer modificació Pla d’Usos
“Oferta allotjament turístic que Barcelona ha de tenir”

4. Acord entre l’Ajuntament de Barcelona i el Port de Barcelona signat el 30 de novembre de 2001, com a veïns creiem necessari conèixer aquest acord, en què s’han invertit els diners que surten d’aquest acord, així com fer una proposta en relació a això.

en les últimes setmanes hi han hagut diferents protestes contra les retallades a sanitat, i sembla ser que ensenyament començarà a denunciar les retallades en el seu sector.
En el nostre barri, els treballadors i treballadores de l’Hospital del Mar s’han mobilitzat en diferents ocassions, i en algunes d’elles, ens hem sumat veïns del barri que veiem en aquestes retallades una acció que pot afectar greument a la Sanitat Pública i al nostre dret a la Salut.
El passat dimecres, mestres, mares i PAS d’algunes escoles també van
sortir al carrer en senyal de protesta.

Per un altra banda, a la Barceloneta fa anys que reclamem la construcció del CEIP Mediterrània, actualment, com sabeu, amb projecte, però encara en barracons.

Considerem que és important unir esforços, en la mesura del possible, i sobre tot, coordinar-nos per sumar forces.

Per tot això, us convidem el avui dimarts a les 17 als barracons del CEIP Mediterrània (c/Andrea Dòria) per trobar-nos veïns, personal sanitari, mestres, personals administratiu d’escoles, centres d’atenció primària, hospital i entitats; per tal de poder ajustar un clanedari i una coordinació territorial de cara a les properes setmanes que es presenten molt actives.

Per un altra banda, ens agradaria que d’aquí pugués sortir la possibilitat de muntar una taula informativa de cara al mes de juny sobre com ens afecten les retallades, i en quina situació es troben al barri i a la ciutat la sanitat i  l’ensenyament públics.

Notícia a BTV de la manifestació ahir de sanitat contra les retallades

Milers d’alumnes manquen d’un aula digna. La situació és especialment greu a Catalunya. Els escolars del col·legi Mediterrània aprenen en classes d’amb prou feines 20 metres quadrats

Mentre observava com les excavadores engolien l’antic col·legi Mediterrània, Montse, una de les mares del centre educatiu barceloní, fantasiava amb veure aviat a la seva filla Paula en una escola assolellada, d’amplis patis, i més segura que l’antiga, clausurada per les autoritats en detectar-se una patologia estructural a l’edifici. Això va ser a l’octubre de 2007. Ara, quatre anys i mitjà més tard, aquesta mare i moltes altres segueixen batallant amb la Generalitat i l’Ajuntament perquè el nou Centre d’Educació Infantil i Primària CEIP Mediterrània, del que encara no s’ha exposat públicament ni el projecte de construcció, sigui una realitat.

Mentre, els seus fills s’han passat gairebé un lustre enllaunats en aules prefabricades, algunes d’amb prou feines 20 metres quadrats, sense llum exterior, i en condicions d’higiene precàries. «Ens van prometre que hauríem d’esperar només dos anys i portem més del doble veient als nostres petits estudiar engabiats com a rates de laboratori», afirma Montse López, mare de Paula Morillas.

Ni biblioteca ni menjador

La seva filla, com molts altres companys de la seva mateixa edat, passaran probablement tota l’etapa d’Educació Primària (dels 6 als 12 anys) amuntegats en barracons, estudiant «de prestat» gràcies a la caritat d’altres col·legis veïns que, davant la falta de condicions del «quiosquet» metàl·lic, els cedeixen de forma solidària les seves instal·lacions.

Per començar, els barracons del Mediterrània estan instal·lats al pati del col·legi confrontant, l’Alexandre Galí, que els presta també el menjador. L’altre pati ho comparteixen amb l’Institut Salvat Papasseit, que els custodia en l’extrem oposat. La cosa no acaba aquí. A causa de la falta d’espai, les activitats extraescolars es realitzen en un centre cívic del barri i els professors del col·legi utilitzen un magatzem de l’Institut Narcís Monturiol, situat a la zona, per guardar el material de les classes d’esport. «No hi ha espai per res. Totes les aules són polivalents perquè no tenim més remei que usar-les per a moltes coses», assegura a ABC Carmen Piera, vicepresidenta de la Plataforma *CEIP *Mediterrània i portaveu del col·legi. «En el mateix espai en el qual celebrem reunions amb els pares, després mengem», afegeix. Professors i pares temen sobre els possibles efectes d’aquesta situació entre l’alumnat. «Els nens estan tot el dia ficats en les xapes, en condicions extremadament precàries, i no crec que això sigui bé», apunta Carmen.

Els greus problemes d’espai del Mediterrània condueixen a situacions «kafkianas» com que el material de ludoteca, amb el qual juguen diàriament els alumnes més petits, estigui apilat en bosses de plàstic en l’únic lavabo que usen els vint professors. «Ho expliques i no et creuen», denúncia Montse López. La seva filla Paula, que tenia amb prou feines sis anys quan va passar als barracons, «anirà directament d’ells a l’institut», comenta la mare apesarada, qui no descarta que la seva altra petita, María, que està en *párvulos, «corri la mateixa sort», donada la falta de perspectives que s’agiliti la construcció del col·legi. «En aquests moments de crisis, el Mediterrània no és una prioritat», va indicar la Generalitat a l’Associació de Mares i Pares (AMPA) del centre. Cap responsable educatiu s’ha passat pels barracons per comprovar l’estat en el qual aquests gairebé 200 alumnes han de conviure i aprendre sis hores diàries. A més d’estudiar atapeïts, els estudiants han d’acceptar altres condicionants com, en ocasions, «fer les classes de gimnàstica en el passadís», explica López.

Gimnàstica en els passadissos

«Quan plou fort els nens no poden sortir a fer gimnàstica perquè el pati no està en condicions i no tenen una altra opció que fer-la en el passadís, encara que sembli increïble, amb el problema que això suposa per a la resta d’estudiants que estan fent classe», denuncia la mare en declaracions a aquest diari.

Apretats en una espècie de «V» metàl·lica, d’escassos metres quadrats, els estudiants del *Mediterrània ja estan acostumats als sorolls. «A part de que estem molt pegats a les aules, també tenim problemes, de vegades, per sentir als profes perquè hi ha massa soroll», diu Paula, qui confessa que també li agradaria que les aules «tinguessin més llum». Sap de quina parla perquè va poder, encara que per poc temps, assaborir les instal·lacions de l’antic col·legi.

«Em faria il·lusió poder estar, encara que només sigui un any, en el centre nou però la meva mare diu que la cosa està molt complicada. Almenys, que la meva germana pugui veure-ho», diu Paula. La pluja no només converteix els passadissos del col·legi en gimnasos, sinó que «condueix al caos total». Els professors han de transportar un a un als nens fins al centre veí on està el menjador.

«Hem de passar als nens en braços perquè el pati està inundat. Si no, no hi ha manera de traslladar-los al menjador. Portem tots aquests anys així i la situació és insostenible», indica una de les cuidadores. La xapa que recobreix el sostre dels barracons tampoc els protegeix de les goteres. «Avui hi havia tres que ja han reparat», comenta a ABC la dona de la neteja. L’altra persona que li ajudava a endreçar les instal·lacions ja no treballa per qüestions d’ajust del pressupost.

Òxid en els lavabos

El pas del temps ha deixat també petjada a les aules prefabricades. L’efecte erosiu del mar, situat a escassos metres de l’escola, ha accelerat la degradació d’algunes zones de la xapa exterior, que llueix oxidada. A l’interior, també hi ha òxid en els lavabos; també en el dels nens. «Els lavabos dels nens estan tal qual els trobem; aquí no s’ha fet cap manteniment», afirma Piera, assenyalant l’òxid en la paret posterior d’un dels vàters. «Això és perillós perquè algun nen pot fer-se mal i infectar-se», denúncia.

«El que sí han arreglat són algunes zones del sòl que s’havien aixecat. Era alguna cosa urgent, no podien passar d’això», asseguren les mares. Els pares del Mediterrània han aconseguit mobilitzar a tot el barri per la seva causa i porten mesos airejant al carrer les seves protestes. El proper dia 14, abrigallats per diferents entitats veïnals, realitzaran una protesta simbòlica en el Passeig Marítim, on es troba el centre. «Traurem els pupitres fos perquè la gent s’acordi de la situació en la qual estem», avança Montse López.
«No ens han fet cas»

Pares i professors exigeixen a les autoritats educatives que els concretin l’estat del projecte del nou col·legi, que el pressupost de la seva construcció «sigui una prioritat» i que els permetin utilitzar el solar en el qual se situava l’escola fins que comencin les obres. Les esperances d’obtenir alguna resposta a la seva pregunta són escasses. «Si en tots aquests anys no ens han fet cas, no creiem que ara amb la crisi ens ho facin», indica la vicepresidenta de la Plataforma *CEIP Mediterrània.

Encara que és el més greu, el cas d’aquest col·legi no és l’únic de Catalunya. Prop de 10.000 alumnes reben les classes diàriament en aquest tipus d’instal·lacions, que s’han duplicat en els últims anys. Per a tots aquests escolars les perspectives de mudar-se a un centre nou s’han paralitzat amb la crisi. Fuentes del Consorci d’Educació de Barcelona van explicar que el 14 d’abril es van reunir amb els pares i els van exposar el projecte. Van admetre, no obstant això, que «encara no està programat».

Notícia extreta del diari ABC