Tagged: Pla dels ascensors

SOS Monuments li dóna una distinció a l’avv l’Òstia

SOS Monuments  ha decidit donar-li la distinció Admiracions Conservades 2011 que aquesta Associació Defensa Cívica del Patrimoni Cultural, SOS Monuments atorga per la llarga trajectòria de defensa del Barri de la Barceloneta i del seu litoral, platges incloses, en diverses campanyes exemplars, des de la d’oposició aferrissada al Pla d’Ascensors fins a la de la construcció de l’Hotel Vela.

Un honor, és clar

I per això que és un honor, doncs cal seguir lluitant

Enllaç a BTV notícies parlant de la necessitat d’equipaments socials en temps de crisi.
O també podeu veure-ho a la pàgina per recuperar l’edifici del Segle XX

o als vostres carrers i places ;)

Precinte veïnal avui d’apartaments turístics


Se’ns pixen a sobre i diuen que plou.
Prou impunitat a la màfia hotelera!

Mentre es persegueix amb braç de ferro qualsevol incompliment de l’ordenança del civisme que realitza un immigrant o una persona sense llar, els propietaris d’apartaments turístics il·legals tenen màniga ample per incomplir la normativa al Districte de Ciutat Vella. Només així s’explica que encara avui continuïn oberts dotze pisos del carrer Príncep de Viana i nou més del carrer Dagueria malgrat existir una ordre de cessament d’activitat per actuar sense llicència i haver intentat precintar-los sense èxit el passat 21 de maig.
En una situació d’emergència habitacional on cada dia són desnonades famílies per no poder seguir pagant el lloguer o la hipoteca, considerem aberrant que continuïn existint apartaments turístics, que no aporten cap benefici als nostres barris, més enllà del que s’embutxaquen els seus propietaris (146 milions anuals), afavorint l’expulsió del veïnat i la massificació turística. El passat dimarts, el president d’APARTUR va demanar que es relaxés la normativa vigent i s’obrissin més pisos turístics a Barcelona. Des del moviment veïnal li fem saber que no romandrem de braços creuats i que utilitzarem tots els mitjans necessaris per oposar-nos a aquesta nova ofensiva. Per tant, posat que l’Ajuntament no fa la seva feina de precintar aquests pisos, ho fem els veïns.

Tancament immediat dels pisos il·legals!

No volem viure en un parc temàtic
!
Cap pis turístic, mentre hi hagi un veí sense llar!
 

Xerrada “El dret a viure en pau”

Al barri hi ha moltes persones grans que poden estar patint assetjament i viuen sota amenaces de desnonament. La situació de debilitat es veu agreujada pel sentiment de por i solitud enfront aquest problema.

Per conèixer quins són els nostres drets, estar informats i buscar formes col·lectives de fer front a un problema de tots, el proper dimarts 12 d’Abril a les 17.30h. es farà, a l’Escola d’Adults, una

xerrada informativa sobre el mobbing immobiliari al barri.

Us adjuntem el cartell amb la informació de la xerrada, i els flyers, per si podeu donar-li difusió.

Us convidem a totes i tots a participar

Organitza: Oficina d’Atenció a la Gent Gran -Pla Comunitari de la Barceloneta- Associació de Veïns de la Barceloneta, Associació de Veïns de l’Òstia, Associació Barceloneta Alerta,
Col·labora: Observatori DESC, Centre de Serveis Socials de la Barceloneta, Escola d’Adults Barceloneta, Afectats de Mobbing Vallespir 25-Sants

De victòries veïnal que són conquestes de drets

p { margin-bottom: 0.08in; }a:link { }

L’urbanisme no és només una qüestió tècnica que correspongui desenvolupar a tècnics i experts, i això les associacions de veïns i els grups i col·lectius que treballem per conquerir el nostre dret a la ciutat ho hem aprés fa ja molts anys. 
De fet, la tècnica i el feixisme acostumen a ser bons aliats, i amb aquesta aliança els poders públics han aconseguit allunyar en més d’una ocasió la política de la gent del carrer, i imposar plans urbanístics que han trencat el teixit social dels barris i les xarxes de solidaritat comunitària (un bon exemple seria el cas del barri del Raval, a Barcelona) i han tingut com a resultat una forta gentrificació. 
Però davant d’aquesta estratègia d’expulsió de veïns dels barris populars i substitució per gent amb més recursos econòmics, formació, i una xarxa comercial lluny de ser comerç de proximitat, algunes associacions de veïns sempre han contraposat un model de ciutat inclusiu: des del rebuig han construït un projecte de ciutat que no es plegava als interessos del capitalisme. I hi ha casos en què han tingut èxit en la seva lluita. 
Aquest seria el cas de La Barceloneta. Fa més de quatre anys les dones de l’avv l’Òstia van començar a denunciar una modificació del PGM, coneguda com a “pla dels ascensors”. Sota l’excusa d’instal·lar ascensors en un barri amb una població envellida i problemes de mobilitat, el planejament aprovat per tots els grups municipals, amagava la intenció de dinamitzar el mercat immobiliari de cara a la construcció de l’Hotel Vela i la cada cop més perillosa “obertura de Barcelona al mar”. Les protestes a La Barceloneta s’han dut a terme de manera molt diversa, des de la participació en audiències públiques, manifestacions, informació continuada als veïns, xocolatades, campanyes, jornades d’autoorganització veïnal, festes reivindicatives, concentracions… L’aliança entre veïns i els okupes de Miles de Viviendas va ser clau al començament de les reivindicacions, i al llarg d’aquests quatre anys els dos col·lectius han arribar als veïns del barri i treure el malestar al carrer, alhora que incloure en la seva protesta una proposta de barri inclusiu i sense injustícies socials. 
La manca de democràcia del consistori municipal, però va fer que durant anys aquests veïns fossin ignorats i difamats pels poders públics i els seus aliats al barri. No obstant això, la proximitat de les eleccions municipals impulsà a que el passat 27 de gener la comissió d’urbanisme, infraestructures i habitatge de l’Ajuntament de Barcelona va acordar suspendre el pla dels ascensors, a partir d’una proposta d’ERC i amb el suport de tots els partits. Concretament, es va suspendre la tramitació dels PMUs (Pla de Millora Urbana) que havien de desenvolupar la Modificació del PGM (Pla General Metropolità), es a dir, l’aplicació del “pla dels ascensors”. Això que dit en paraules tècniques ningú no entén què és, no és un altra cosa que una victòria veïnal. L’ajuntament aprovà un pla molt polèmic que no ha arribat a aplicar i ja treballa en la redacció d’un nou pla. Si no hagués estat per la protesta, el pla dels ascensors s’hagués quedat en un calaix fins que passés la crisi. 
I les victòries, i això també ho sabem bé les associacions de veïns i grups crítics, si no les reclamem nosaltres, ningú no ens les reconeixerà. Per això, La Barceloneta celebra avui aquesta victòria veïnal, una setmana abans de la seva manifestació anual. Perquè l’única lluita que es perd és la que s’abandona, i el dret a La Barceloneta no serà un regal que els poders públics atorguin als veïns sense que aquests hagin lluitat abans per ell.

Article de l’equip de l’avv l’òstia per Gent de barris i la confavc

Ascensors sí, expulsions no. Celebrem una (altra petita) victòria veïnal

Vivim en un barri en que la majoria d’edificis no té ascensor, la qual cosa provoca problemes de mobilitat a la gent gran. Front aquest fet, molts es pregunten, com rebutgem un pla urbanístic que proposava instal·lar ascensors en el barri? La resposta és senzilla. Aquest pla suposava moltes més coses. En primer lloc, la expulsió d’un 20% de les persones afectades, ja que eliminava un habitatge per planta i no havia previst prou habitatge per reallotjar a les 1500 famílies (només es construïren 80 habitatges a Rodalíes Renfe i les famílies havien de pagar el pis nou). En segon lloc, el cost total de les reformes l’assumia el propietari. A més, els veïns de lloguer, tot i ser la meitat de la població del barri, no tenien ni veu ni vot.  Al cap i a la fi, era un pla concebut per dinamitzar el mercat immobiliari i turístic i no per solucionar els problemes del barri.

L’Ajuntament trobà l’excusa perfecta -els ascensors- per fer de La Barceloneta un monocultiu turístic i nosaltres alçarem la veu per dir: Ascensors sí, però no a canvi de la expulsió directa o indirecta dels nostres veïns.

I ja fa més de quatre anys! És cert que les cares visibles del moviment foren l’Avv l’Òstia i la Plataforma en Defensa de La Barceloneta. No obstant, també és cert que si estas llegint això, tu també has estat defensant que el nostre barri continuï sent un barri popular. Segurament has vingut a manifestacions i actes al carrer, has llegit i difós els butlletins, has compartit sardines i colpejat la teva cassola per fer-te sentir, per fer sentir aquest esperit que recollia Emília: “El barri és els seus veïns”.
Hem compartit els nostres coneixements, somriures i esforços i tots, qui més i qui menys, hem posat el nostre granet de sorra.

En aquests quatre anys hem fet molts amics, dins i fora del barri. Hem compartit la nostra incipient experiència de lluita amb barris que postan anys resistint, amb més o menys èxit, l’assetjament del capitalisme salvatge. L’hem compartit també amb grups que treballen dia dia per la defensa dels drets socials, dels drets de tots; amb persones, personalitats que dia a dia treballen per un objectiu comú: fer de Barcelona i els seus barris una ciutat més democràtica, en què no siguen els diners els que dictaminin qui pot viure en ella i qui no.

Però no tot han sigut complicitats. En el camí ens hem trobat amb diferents obstacles, enemics d’aquesta Barcelona que desitgem. Hem fet enemics dins i fora de l’ajuntament. Quan s’adonaren de que qui ens oposavem al pla érem persones sense més interès que defensar el barri, els seus veïns, els nostres drets (perquè els drets, per ser drets els ha de poder gaudir tothom, sinó, són privilegis). Gent a la que no podien comprar, van optar per ningunejar-nos, ignorar-nos, difamar-nos… Estratègia pròpia de la propaganda més autoritària que no va poder contrarestar un moviment que, tot i que ells no ho sospitaven, ja era imparable.

Avui, quatre anys després, ens continuem reafirmant: La Barceloneta és el nostre barri i no un pastís immobiliari. I els pobres també podem i volem viure davant del mar.

Tenim dret a La Barceloneta. Això no s’acaba aquí. S’ha suspès l’aplicació del pla dels ascensors. I això és el que celebrem avui. Perquè les victòries veïnals si no les reclamem nosaltres, ningú no ho farà. Però ja s’està redactant un nou pla. Aquest cop sembla que l’Ajuntament ha aprés una mica la lliçó i la pressió ha fet que acceptin un control sobre la redacció del nou pla. Això sí, si no seguim junts, no té sentit. Som els que viviem en el barri els que millor el coneixem i per tant, qui hauria de decidir què es posa en aquest nou pla. Nosaltres coneixem millor que qualsevol polític, tècnic o empresari què necessitat o problemes té el barri, i quina és la riquesa d’aquests carrers: les seves gents

Seguirem lluitant per a que aquest tros de terra triangular a la vora del mar que és casa nostra, el nostre barri, dels que som i dels que vénen, per un barri popular. Perquè la Barceloneta és de qui la viu i la construeix cada dia, no dels que viuen d’ella.
 
Aquesta és una invitació a continuar lluitant juntes

 al facebook

Cuando los planes no (les) salen bien. De victorias vecinales y el suicidio del PSC

p { margin-bottom: 0.08in; }a:link { }

Ya pasó en 1972, cuando las movilizaciones de los vecinos de La Barceloneta y el Poble Nou salieron a la calle para mostrar su rechazo al Plan de la Ribera. Éste se paralizó con un gobierno franquista. Y ha vuelto a pasar. Desde 2007 los vecinos de La Barceloneta llevan mostrando su rechazo al «plan de los ascensores» y el 27 de enero la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona acordó suspender el pla dels ascensors, a partir de una propuesta de ERC y con el apoyo de todos los partidos políticos. Esta suspensión afecta a la tramitación de los PMUs (Pla de Millora Urbana), el planeamiento mediante el cual se desarrollava la Modificació del PGM que se conoce como “plan de los ascensores”.

Tecnicismos al margen, la voluntad del PSC de aplicar el plan a toda costa queda reflejada en declaraciones de diferentes responsables políticos a lo largo de estos años: «Hemos aprobado este planeamiento, creemos que el futuro de La Barceloneta pasa por esta renovación» (Carles Martí, actual secretario de la Federació de Barcelona del PSC, 9 de marzo de 2007); 
«No habrá una moratoria del plan de los ascensores de La Barceloneta» (J. Hereu, debate organizado por la FAVB con los alcaldables el 23 de mayo de 2007).
Después vino la crisis, pero en 2009 Hereu seguía afirmando: «El Plan de los Ascensores, que también es un plan firmado con todos los sectores que tienen que ver con el hecho, sencillo pero importantísimo, de poner un ascensor en un edificio. Este es uno de los símbolos de este plan» (15 de junio de 2009).
La oposición vecinal, encabezada por la avv l’òstia y la plataforma en defensa de La Barceloneta y respaldada por un numerosos vecinos del barrio, técnicos, colectivos, entidades y expertos a nivel de ciudad, nunca se manifestó en contra de los ascensores. Sí lo hizo, en numerosas ocasiones, contra un plan urbanístico que reconocía en su propia redacción “puede comportar irremediablemente la pérdida de hasta el 20% de las viviendas existentes en los ámbitos que se delimiten [...]»1.
Los cuatro años de lucha popular contra el plan de los ascensores han demostrado que la crítica se puede llevar a cabo creando. La crítica al plan de los ascensores contiene una visión global de barrio inclusivo, generador de comunidad y de confrontación contra las políticas que provocan injusticias sociales. Al Ayuntamiento los planes le han salido mal. El plan de los ascensores, concebido para que el capital privado regenerara el mercado inmobiliario del barrio marítimo, se elaboró con una total ausencia de participación e información a los vecinos, que tuvieron que enterarse de su existencia a través de la prensa. No contentos con esto, el PSC coptó la asociación de vecinos histórica2 mediante la inclusión en la junta de la misma de Julián García, marido de la Consellera de barri nombrada a dedo por el partido socialista. Sin embargo, la propaganda desplegada por el Ayuntamiento a favor del plan (octavillas con falsas promesas que no se recogían en ningún acuerdo escrito o que contradecían al planeamiento, una oficina de información con técnicos que desconocían el plan y sólo repetían los eslóganes del consistorio…) topó de frente con unas vecinas bien informadas que no estaban dispuestas a que la elitización del barrio se llevara a cabo con una impunidad a la que PSC, ERC y ICV están demasiado acostumbrados.
El problema de “cómo controlar la Barceloneta” y las devastadoras consecuencias de la política municipal en Ciutat Vella obligaron a nombrar a Itziar González regidora del Distrito, quien paró políticamente un plan que ya había sido desterrado por la oposición vecinal. No obstante, el PSC y su socio de gobierno ICV no estaban dispuestos a tirar la toalla tan rápido, el plan de los ascensores tal y como venía denunciando la crítica vecinal, no tenía fecha de caducidad: podía mantenerse en un cajón hasta que los vecinos se agotaran. Pero los incesantes intentos de suicidio de un PSC ya en la UVI le han hecho seguir las recomendaciones del médico: no por salud democrática, sino en un intento a la desesperada de esconder debajo de la rohída alfombra del Ayuntamiento las prácticas autoritarias – plasmadas a nivel urbanístico en mamotretos como el Hotel Vela, la Diagonal Mar o el plan de los ascensores, por citar algunos ejemplos- de cara a unas municipales que lo presentan como el claro perdedor.
La votación a favor de la suspensión del plan de los ascensores del pasado 27 de enero simboliza también el miedo de CiU a perder un ilusorio acercamiento (en el que ha desplazado deliberadamente a un tercer plano sus políticas privatizadoras o de «cofinançament») a las realidades de Ciutat Vella y no podía dejar pasar la oportunidad de decir (sin gesticular) que ellos también están en contra del plan de los ascensores. Que todos los partidos políticos votaran a favor de la suspensión es un síntoma: la calle les da miedo, y en el caso de la Barceloneta ésta se ha hecho oir. Técnicamente lo que se ha suspendido es la posibilidad de aplicar el plan de los ascensores, pero la técnica y el fascismo acostumbran a ser buenos aliados; así que políticamente lo que ha ocurrido es una victoria vecinal. 
Esta victoria es parcial, ya que el Ayuntamiento ya ha encargado la elaboración de un nuevo plan.
No es la primera vez que La Barceloneta para un plan urbanístico, ya pasó en 1972. Años más tarde, parte de ese tejido social se sumó a la elaboración de los planes populares. Aunque los individuos no fueran los mismos, el paso fue de la protesta a la propuesta. Porque en una ciudad con todos los partidos políticos pendientes de rentabilizar el territorio, la una está incluída en la otra. Y es lo que pretenden demostrar ahora todas la entidades y vecinos de La Barceloneta que están impulsando una «xarxa del barri» desde la que coordinarse para intervenir en la redacción del nuevo plan urbanístico de La Barceloneta (en marcha desde junio de 2010). Si el Ayuntamiento aprobó un plan que no se ha llegado a aplicar tal vez por la crisis, pero seguro por la oposición vecinal, el mínimo gesto con el que puede enmendar su error es redactar el nuevo plan desde una diagnosi participada con el barrio e incluyendo las propuestas vecinales en la reddacción. Sólo así es posible crear un plan para generar comunidad, que es la demanda vecinal. La participación, y La Barceloneta lo tiene claro, es capacidad de decisión.
Ahora no hay excusas: para los vecinos movilizarse tiene sentido, para el Ayuntamiento actuar democráticamente es una obligación. Los planes no les han salido bien, pero les pueden salir peor si siguen desoyendo las demandas populares.
1 Modificació pág.11
2 La expulsión de Julián García del sindicato (Ver artículo en este mismo número) y la pérdida de legitimidad de su esposa, Paca Quiñonero, han permitido que la AA.VV. Barceloneta vuelva ejercer un trabajo para el barrio.

Artículo publicado en el número 58 de Masala 

Cartell de l’acte de celebració de la (petita) victòria
Esdeveniment al facebook

Boletín informativo de la Asociación de vecinos de l’Òstia y la Plataforma en defensa de la Barceloneta 05 de marzo 2011

p { margin-bottom: 0.08in; }

p { margin-bottom: 0.08in; }

  1. Manifestación A la Barceloneta volem arribar fins al final! 26 de marzo
  2. CEIP Mediterrània ja!
  3. El segle XX és pel barri
  4. Solar de Miles de Viviendas, Passeig Joan de Borbó 11
  5. La xarxa del barri
  6. Actividades/agenda
  • Manifestación “A la Barceloneta volem arribar fins al final”
Como cada año, este mes de marzo convocamos a una manifestación. En los últimos meses se han conseguido cosas, que han supuesto años de lucha, pero creemos que se continua priorizando los intereses económicos que los derechos básicos, que solucionar los problemas del barrio. En un momento de crisis como este, el gobierno de la Generalitat y Ayuntamiento desde la Autoridad Portuaria, se plantean hacer una reforma del Moll dels Pescadors enfocada al turismo, en lugar de construir el colegio. Durante años, los partidos del Ayuntamiento han permitido y propiciado que haya vecinos que tengan que abandonar el barrio en contra de su voluntad por no poder pagar el alquiler o el precio de la compra. Y tenían posibilidades de protegerlos…
Hay una larga lista de cosas por las que salir a la calle a decirle a los políticos que no olvidamos que nos han engañado y permitido la vulneración de nuestros derechos con tal de favorecer al mercado inmobiliario y la industria del turismo; y también para advertir a los que vengan que en la Barceloneta no permitiremos unos recortes sociales como los que está habiendo tanto en la Generalitat, como en el Ajuntament.
Después de haber conseguido entre todos que se suspenda la aplicación del Pla de los ascensores, ha quedado claro que tenemos que ser los vecinos los que defendamos y luchemos para que este barrio siga siendo un barrio popular!
El día 26 de marzo, a las 17.00 en la Plaça de la Barceloneta, trae tu cacerola!
  • Porque queremos llegar a final de mes, no seremos nostros quienes paguemos las consecuencias de su crisis,
  • Porque queremos llegar a final de secundaria: ¡CEIP Mediterrània ya!
  • Al final del plan urbanístico: queremos capacidad de decisión. Cap veí fora del barri i cap pla sense veïns!
  • Queremos llegar hasta el final en la defensa de un barrio popular: Tenemos derecho a La Barceloneta
p { margin-bottom: 0.08in; }
  • CEIP Mediterrània ja!
El Ampa del CEIP Mediterrània lleva cuatro años luchando para que le construyan el colegio, el cual estaba ¡ojo! en primera línea de mar
Cuando los alumnos del CEIP en el curso 2007/08 se fueron de vacaciones, la administración (en concreto el ayuntamiento) cierra el coelgio y lo derriba casi sin previo aviso. La causa, según ellos, problemas del cemento por estar delante del mar. Eso dicen, todavía no han presentado ningún informe que lo acredite. Todo sucedió como un serial de esos malos que dan por la tele. Y es denigrante que esos niños lleven cuatro años en barracones y que el consorci d’ensenyament (Generalitat y Ayuntamiento), la Generalitat y el ayunamiento se pasen la pelota sin dar respuesta, ni solución alguna.
Ahora dicen que no tienen dinero, después de cuatro cursos de promesas, ¿eso no lo sabían antes de derribarlo o es que no tienen voluntad de hacer el colegio?
¿qué pasaría si esos niños fueran hijos de nuestros políticos? No tienen ni biblioteca, ni gimnasio, lavabos para todos, clase de audiovisuales…; el patio tiene charcos y barrio cuando llueve, tienen un comedor “de prestado”…
Señores políticos, no existen niños ni de primera, ni de segunda, ¡queremos soluciones ya!
  • los niños tienen derecho a una educación digna y en condiciones
  • no más barracones, los barracones son soluciones provisionales:
  • ¡CEIP Mediterrània ya!
La cooperativa , en su momento de consumo y ocio, tenía la voluntad de transformación social de la Barceloneta. Venimos denunciando que esta voluntad ha sido traicionada por sus actuales propietarios, que pagaron la deuda que la cooperativa tenía a finales del siglo pasado, para evitar así el embargo por parte del ayuntamiento y poder especular con el edificio. Estuvo en desuso durante años, violando el artículo 13 de la Constitución, que obliga que la propiedad privada cumpla una función social.
Es obsceno aceptar este negocio. Así que nos oponemos a que el ayuntamiento lo compre por 950.000 euros, y tampoco aceptaremos que lo expropie por 1.200.000 euros de dinero público.
Seguimos diciendo que el Ayuntamiento compre el edificio a precio de coste por el mismo dinero que lo compraron, más la subida deel IPC, que sea un ateneo autogestionado que cumpla las necesidades del barrio. 
p { margin-bottom: 0.08in; }
VECINOS, reivindiquemios que la Administración Pública corrija o sancione estas prácticas, que van en contra de la cohesión del tejido social, la XARXA de la Barceloneta, que “ES DONDE SE GENERA LA SEGURIDAD DE UN BARRIO, SU RIQUEZA Y DESDE DONDE SE ACTIVA LA SOLIDARIDAD”.
 
p { margin-bottom: 0.08in; }
  • Solar de Miles de Viviendas, Passeig Joan de Borbó 11
Hace casi un año, hicimos un acto reivindicativo en el solar en el
que exigíamos al Ayuntamiento la construcción inmediata de las
viviendas sociales prometidas, y que hasta que empezara la
construcción se adecentara el solar para no tener un espacio vacío y
sucio. Se ha logrado que el solar se adecente, queda lo más
importante: la construcción de vivienda social. Además, el edificio,
que se derribó ilegalmente, era la primera priedra del barrio, y tenía
que colocarse ahí una pequeña piedra que lo recordara. Sin
embargo, no sabemos por qué, esto no se ha hecho; así que junto
con la avv Barceloneta, pedimos que se haga. Pero sobre todo,
dada la necesidad de vivienda del barrio, exigimos la vivienda
  • La xarxa del barri, planes urbanísticos y vecinos
Desde hace un mes, entidades y vecinos nos hemos puesto a trabajar juntos. Se está redactando un nuevo plan urbanístico para el barrio y éste no se puede hacer sin contar con la opinión de los vecinos. Somos los que vivimos el barrio día a día, con sus problemas, sus dinámicas, su forma de funcionar, su diversidad..; así que no peude ser que se redacte un plan en un despacho sin que los vecinos podamos decidir cómo se tienen que transformar el barrio en un futuro.
Ese espacio desde el que nos hemos puesto a trabajar juntos se llama La Xarxa del Barri, y estáis todos invitados a participar. 
 
p { margin-bottom: 0.08in; }
Actividades: Este mes viene lleno
  • 9 de marzo, a las 18 en la plaça de La Barceloneta, Enterrament de la sardina.
  • 11 de marzo, 18.30 en la Biblioteca Barceloneta La Fraternitnat, la hija de Miquel de Pedrola, Amada Pedrola viene al barrio a conocer la pintada de su padre que ha sido rescatada. Encuentro con ella, videos, exposición y pica-pica. Porque nuestra memoria no es sino nuestro futuro.
  • 18 de marzo a las 19.00 en la plaça de La Barceloneta, “Ascensor sí, expulsió no”, celebramos con música, cocas, rom cremat etc que los vecinos hemos conseguido que se suspenda la aplicación de un plan que iba a suponer la expulsión del 20% de las familias afectadas.
  • 26 de marzo: manifestación a las 17.00 en la Plaça de La Barceloneta!
Os recordamos que buscamos fotos de la fuente de la c/Baluard, la cual se está pidiendo que se restaure, si tenéis fotos de cuando estaba en funcionamiento, por favor, hacédnoslo saber :-]
¡Ven! Cada martes a las 20 en la c/Pescadors asamblea de la PADB y la avv l’òstia.
Y los martes y jueves de 18 a 21 en Pescadors 49.

 

Se suspèn l’aplicació del “pla dels ascensors” gràcies a la lluita veïnal

El passat 27 de gener la comissió d’urbanisme, infraestructures i habitatge de l’Ajuntament de Barcelona va acordar suspendre el pla dels ascensors, a partir d’una proposta d’ERC i amb el suport de tots els partits. Concretament, el que s’ha suspès és la tramitació dels PMUs (Pla de Millora Urbana) que havien de desenvolupar la Modificació del PGM (Pla General Metropolità) que coneixem com a “pla dels ascensors”.

Com és sabut, l’aplicació del pla hauria suposat la destrucció de fins a un 20% dels quarts de casa del barri per fer lloc al forat de l’ascensor -perquè en la majoria d’escales no hi cap-, i hauria suposat l’expulsió directa i indirecta de molts veïns. A més, la decisió de posar ascensors no era voluntària sinó que es deixava en mans d’un 50%+1 de les comunitats de propietaris, afavorint les immobiliàries i els grans capitals.

Aquest despropòsit va ser aprovat el febrer del 2007. Ara, tres anys més tard, ha acabat suspenent-se, ja completament desacreditat des de feia temps. Són tres anys de lluita veïnal tenaç contra un despropòsit i pel dret a decidir sobre el barri on vivim. Tres anys d’esforç per desentrellar i difondre l’amenaça d’un pla difícil d’explicar; tres anys de manifestacions, cassolades, assemblees, reunions, xerrades, jornades, butlletins, i un llarg etcètera; tres anys d’autoorganització veïnal davant d’un pla dictat sense miraments des d’un despatx. Sens dubte, si no hagués estat per la lluita veïnal, el pla hauria començat a aplicar-se i ara veuríem habitatges enderrocats a tort i a dret. En canvi, avui podem celebrar una victòria en la defensa de la Barceloneta.

Les raons d’aquesta lluita han estat i són tan clares com irrenunciables: no volem un pla que expulsi veïns, i tenim dret a participar i decidir en les coses que afecten el nostre barri: Cap pla sense els veïns, i cap veí fora del barri.

Però amb la suspensió del pla no n’hi ha prou, no podem abaixar la guàrdia, perquè s’està redactant un nou pla urbanístic que podria suposar el rellançament del pla dels ascensors: us ho expliquem a continuació:

Demanda unitària de les entitats del barri d’una comissió de seguiment del nou pla urbanístic

Des del juliol del 2010, l’equip d’arquitectes Urbaning 09 està redactant un nou pla urbanístic per a la Barceloneta que pretén refondre tots els planejaments urbanístics vigents al barri, principalment el PERI del 1985 (amb les modificacions de 1992 i 1999) i la Modificació del PGM del 2007 -el pla dels ascensors.

Des d’un primer moment es va reclamar a l’Ajuntament que el veïnat pogués tenir accés a la informació sobre el nou pla i intervenir en els criteris i continguts d’aquest. Per això, i tal com ho contempla la llei d’urbanisme, es va demanar la creació d’una comissió de seguiment de la redacció del nou Text Refós.

Ara la regidora del Districte de Ciutat Vella Assumpta Escarp ha acceptat negociar la proposta d’una comissió de seguiment del nou pla urbanístic (ha admès la negociació, però encara no hi ha el compromís de crear la comissió). També ha acceptat la presència d’un tècnic independent de consens que faci un seguiment de la redacció del pla. Davant d’aquesta oportunitat, el passat divendres 28 de gener vam presentar al Districte una proposta de comissió de seguiment consensuada per sis entitats de referència del barri. Aquest consens entre entitats és un pas valuosíssim per a la Barceloneta: fent front comú tenim més força per defensar i cuidar el barri.

El document presentat es basa en dos principis fonamentals: la transparència de la informació i la participació activa de les entitats veïnals en tot el procés. La comissió estaria composada per un assessor tècnic extern -el proposat és Josep Maria Vilanova-, per totes les associacions i entitats que ho desitgin, per representants de l’Ajuntament i per membres de l’equip redactor del pla. Tot plegat perquè aquest cop no es faci un pla sense els veïns. Estem davant de la possibilitat d’intervenir en el planejament urbanístic que ens afectarà des de la primera fase de diagnòstic i determinació d’objectius: no podem deixar passar l’ocasió. A més, hi tenim tot el dret del món.

El dijous 3 de febrer hi ha una primera reunió de totes les entitats interessades en la comissió de seguiment del nou pla urbanístic: comencem a treballar plegats!

Associació de Veïns de l’Òstia i Plataforma en Defensa de la Barceloneta


La manifestació del dissabte en BTV

http://www.btvnoticies.cat/wp-content/themes/btvnoticies/swf/player.swf
www.btvnoticies.cat

Txell Canela

Veïns i veïnes de la Barceloneta han sortit al carrer per demanar que es retiri el pla de reforma integral del barri. El text, aprovat ara fa tres anys, preveu la construcció d’ascensors a tots els edificis, fet que obliga a desallotjar un veí per cada replà.

L’Ajuntament en va modificar el plantejament l’any 2009, però els veïns no en tenen prou. La Plataforma en Defensa de la Barceloneta vol l’anul·lació definitiva del pla perquè temen que en el futur es pugui recuperar el projecte inicial. La protesta ha servit també per denunciar la desaparició dels veïns per la pressió del turisme.

BTV NOTÍCIES

500 veïns es manifesten per exigir l’anul·lació del pla dels ascensors

Més de 500 veïns s’han manifestat avui a La Barceloneta per demanar l’anul·lació definitiva del “pla dels ascensors”, i exigir el seu dret a La Barceloneta.

La jornada ha començat ben aviat. Els veïns han fet una botifarrada per recordar que gràcies a la movilització veïnal el “pla dels ascensors” està aturat políticament; la botifarrada ha donat pas a la manifestació en què s’ha exigit l’anul·lació jurídica del “pla”. En aquesta han participat més de 500 veïns, entre ells els pares i mares del C.E.I.P Mediterrània, els alumnes del qual porten tres anys en barracons. Els pares i mares demanen informació sobre la construcció del col·legi i el començament de les obres.

A les 14.30 ha tingut lloc la botifarrada amb una àmplia participació, i a les 17.00 ha començat la manifestació pels carrers del barri. La tradició marinera també estava present a la manifestació en forma d’una vela que portava escrits els dessitjos dels veïns pel seu barri.

A les 17.30 s’ha arribat a la Plaça de La Barceloneta, on s’ha fet una exposició amb veus en primera persona dels problemes del barri: l’habitatge inaccesible, els barracons, el “pla dels ascensors”, la sobreexplotació turística…

Amb la reclamació dels veïns del seu dret a La Barceloneta, el seu dret a viure en el barri en què han decidit viure i no veure’ns expulsats per tenir un nivell adquisitiu més baix; la manifestació ha sortit cap a Plaça Sant Jaume. La manifestació ha estat molt sorollosa i plena de càntics com “és el nostre barri i no un pastís immobiliari”, “més col·legis i menys hotels”, o el cant “nos han quitado el puerto, nos han quitao la playa, y ahora quieren quitarnos las casas”, “no volem un parc temàtic”.

El recorregut ha estat molt animat i molts veïns portaven els ja típics bocadillos amb lemas com “Tenim dret a La Barceloneta”, “los políticos mienten a los niños”, “Hotel vela 1. CEIP Mediterrània 0″, “Precios abusivos, expulsión de vecinos”…

A les 18.40 s’ha arribat a la Plaça, on s’ha recordat als polítics que ocupen el seu càrrec gràcies als vots dels veïns, a qui, no obstant això, trapitjen i ningunejen per interessos econòmics.

No podia falta, i no ho ha fet, el record i la presència d’Emilia Llorca, impulsora del moviment contra el “pla dels ascensors” que va patir un accident el desembre passat. La seva figura de dona lluitadora ha estat recordada pels veïns amb força i sentiment, també amb tristor.

A les 18.50 la manifestació ha acabat la manifestació amb la qual un cop més els veïns de La Barceloneta han sortit al carrer per reclamar els seus drets, mostrar el seu rebuig a convertir-se en un barri turístic, i exigir l’anul·lació definitiva del “pla dels ascensors”.

Aquest planejament té interposat un contenciós administratiu (amb el nom tècnic de “Modificació del p.g.m. en la regulació de l’edificació tradicional de la barceloneta per millorar la seva accessibilitat vertical”), ja que aquest suposarà la expulsió del 20% de veïns del barri; la destrucció del patrimoni històric de La Barceloneta; i deixa sense possibilitat de decidir al 50% dels residents en règim de lloguer. El “pla” suposa la instal·lació d’ascensors en les estretes escales de La Barceloneta, per la qual cosa s’hauria d’enderrocar un pis per planta. Només els propietaris tenen capacitat de decisió, amb majoria ximple (50%+1).