Milers d’indignats tornen als carrers en la recta final electoral
La «desobediència civil pacífica» supera el seu origen en xarxes socials i s’expandeix per tot internet
Madrid, amb 3.000 persones a la Puerta del Sol, encapçala les protestes en desenes de ciutats
Des d’estudiants i desocupats fins a treballadors aclaparats per la hipoteca i persones enfadades per les retallades es van citar per tercera jornada consecutiva a places i avingudes per explicitar el seu empipament just quan la campanya electoral afronta els últims dies.
A la plaça de Catalunya de Bar-celona es van congregar unes 600 persones, la majoria joves. A les dues de la matinada tocades, la Guàrdia Urbana els ha demanat que retiressin tendes, carros i ampolles perquè els equips de neteja puguessin treballar i que després podrien tornar. Els concentrats van respondre que havien de prendre en assemblea la decisió.
A la Puerta del Sol de Madrid en van ser més de 3.000, els més actius dels quals es plantejaven al tancament d’aquesta edició tornar a acampar al quilòmetre 0 després que els desallotgessin el dia anterior. També hi va haver concentracions a València, Saragossa, Palma, Sevilla, Bilbao. En total, segons un dels col·lectius convocants, Democràcia Real Ja, hi va haver «més de 60» municipis amb «més de 130.000» participants en les protestes, «organitzades per ciutadans anònims» a través de les xarxes socials on line.
BATALLA GUANYADA / Alguns d’ells dominen del tot el ciberespai. Per això a Facebook, Tuenti i Twitter s’hi han unit altres mecanismes com a altaveus de la indignació. Ahir hi havia webs que retransmetien en directe el que succeïa a la Puerta del Sol. També hi havia blocs de grups acampats en algunes poblacions. Meneame.net, contenidor de notícies penjades pels usuaris, estava plena d’enllaços a informacions sobre aquestes accions. Youtube oferia vídeos diversos… En definitiva, al carrer potser es poden considerar encara en minoria, però a la xarxa estan començant a guanyar batalles. Els seus missatges s’han desposseït de la sordina inicial i les reivindicacions ja sonen més nítides, tant les anònimes i individuals com les de col·lectius que abans s’havien mobilitzat contra la globalització, contra la llei Sinde o contra el pla universitari de Bolonya.
Amb missatges enginyosos com «No hi ha pa per a tant xoriço», l’autodenominat moviment 15-M (en referència al dia en què la seva protesta va sortir al carrer) vol demostrar que el seu combat no és políticament correcte, que no està lligat ni a partits ni a sindicats, però els seus integrants insisteixen que les seves accions sempre van per la via pacífica.
EVITAR ALTERCATS / «Un grup d’assistents s’encarregaran que no es produeixin altercats i per identificar-se utilitzaran una armilla reflectant amb una insígnia», va dir un manifestant de Madrid. Els esvalotadors no són benvinguts als actes de «desobediència civil pacífica».
Notícia i enllaç al video de El Periodico