Tagged: social

Manifest: Reformar el Port Vell, en benefici de qui?

Adhesions a [email protected] ; labarcelonetarebel.org

És senzill: envieu un mail dient nom, DNI i, si voleu, dedicació. O nom de l’entitat i NIF, si sou una entitat. O del vostre col·lectiu. O deixeu un comentari introduint el vostre mail en aquesta web.

 

Avui volen tan altes
                    les gavines del Port,
que planegen només:
el pal més jove i prim
del “Mari Angeleta”
                    sota la bola d’or,
ou el dring transparent de llurs ales quietes
De cara al sol
                    cent veles;
i el banderol vermell que rumbeja el seu frec.

El vaporet passeja el bells somnis atlàntics,
            ran dels molls en la calma:
L’home de les taronges passa el carretó ple.

(Joan Salvat-Papasseit, Diumenge)

El Port Vell ha estat, de sempre, un espai estretament vinculat a la vida dels barcelonins. Sense el comerç marítim i la indústria que se’n deriva i el propicia no s’entén el desenvolupament econòmic, cultural i identitari del barri de la Barceloneta, de la ciutat de Barcelona i del país.

Lamentablement, però, aquest port que sentíem com a nostre, i que administra l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB), s’ha convertit avui dia en un espai hermètic que els ciutadans més aviat associem a escàndols diversos per malversació de fons i narcotràfic.

I tot i això, continuem pensant que el port forma part de la ciutat i entenem que les transformacions que l’afecten hem de decidir-les entre tots. Creiem, a més, que en aquest decidir cal escoltar molt especialment la veu dels veïns i les veïnes dels barris adjacents. Som en un moment de crisi econòmica i social profunda i qualsevol actuació que pretengui transformar el nostre entorn hauria d’estar pensada i destinada a garantir els drets i el benestar de la ciutadania.

Però l’experiència ens demostra que les reformes del port, ben al contrari, han estat pensades i impulsades per empreses privades, les quals, a través de les concessions que atorga l’Autoritat Portuària, s’apropien i es lucren amb els espais públics de la ciutat.

En benefici de qui es fan aquestes reformes?

L’actual reforma del Port Vell aplica, per enèsima vegada, una fórmula de la qual ja coneixem el resultat, la mateixa que va aplicar-se amb l’Hotel Vela, el Maremàgnum i el World Trade Center, aquella fórmula que es basa en el dogma que les grans estructures de luxe, pensades per a una reduïda elit econòmica mundial, podran, en temps de crisi, beneficiar tota la ciutat.

Però el gran beneficiat de la reforma del Port Vell serà, sens dubte, Salamanca Group, de la mà de Marina 92, una drassana de iots de luxe vinculada a Roman Abramovich. Aquesta drassana es va instal·lar al port ara fa dos anys, en un moment en què no hi havia iots de luxe per a reparar, i va fer fora una drassana anterior, però històrica, que donava feina a molta gent de la Barceloneta, la Vulcano.

En el futur, si la reforma va endavant, els veïns haurem perdut un altre espai. El Port Vell l’hauran tancat i fortificat amb una reixa, seguretat privada i guardaespatlles, i mai més ens hi podrem acostar. Allà on els ciutadans ens podríem haver retrobat amb el nostre patrimoni marítim, com ara la llotja del peix i la torre del rellotge del port de pescadors, allà on hauríem pogut gaudir d’equipaments públics i comunitaris, toparem amb la cara més excloent dels milionaris.

Una reforma d’aquestes dimensions és una guerra declarada als veïns. Volen convertir la Barceloneta en una Marina d’Or per a les elits.

L’exclusió de la ciutadania, la negativa a contemplar els seus drets i necessitats en aquest projecte, provocarà la destrucció de l’economia tradicional de la Barceloneta. La pesca i el petit comerç de tota la vida, actualment ja prou amenaçats, desapareixeran de manera definitiva, amb la consegüent pèrdua de llocs de treball i la degradació del teixit social. El petit botiguer no podrà competir per uns preus de lloguers i llicències que sí es pot permetre la mena de comerços que atrauria la reforma.

Hem de subratllar, a més, que l’increment de la pressió del turisme sobre la Barceloneta tindrà, entre altres efectes, l’aparició de més apartaments turístics, que avui dia ja constitueixen un problema molt greu. Hi ha d’una banda, el deteriorament de la convivència i el veïnatge, i de l’altra, i sobretot, l’encariment dels lloguers dels habitatges, que assoleixen xifres inaudites. L’habitatge, convertit en mercaderia pels especuladors, esdevé inaccessible per als veïns i veïnes, que es veuen indirectament —i de vegades directament— expulsats del barri on tenen les arrels i la vida.

Nosaltres demanem:

Cal una reforma interna de l’APB que estableixi mecanismes democràtics de decisió sobre els projectes urbanístics que impulsa, i també sobre l’elecció  dels càrrecs de Presidència i Direcció General. Aquesta necessita de la implementació de protocols de transparència pel que fa a la documentació, els acords, els pressupostos i la gestió, en la línia que proposa Red SoStenible  i access-info.

El planejament urbanístic que es porti a terme en el port de la ciutat ha de ser redactat i consensuat de manera vinculant amb els veïns i en cap cas s’ha de supeditar als interessos privats, sinó al bé comú i a la garantia del dret a la ciutat, i ha de contemplar en tot moment les necessitats socials, de recursos i equipaments, del barri de la Barceloneta i de la ciutat de Barcelona.

Una reforma del Port Vell ha d’incloure el foment de l’economia tradicional, com ara la pesca, amb un increment de les ajudes a la reparació de vaixells i al pagament del gasoil. Una reforma del Port Vell ha de promoure ajudes per tal que les persones amb pocs recursos puguin assistir a la formació que es requereix per ser pescador. Una reforma del Port Vell ha d’incloure una escola dels oficis de la mar a la qual puguin accedir les persones amb menys recursos dels nostres barris.

Aquesta reforma no es pot dur a terme sense mecanismes que protegeixin els veïns de les conseqüències indirectes que tindrà en el mercat de l’habitatge, en la seguretat, en l’ofegament del comerç tradicional i en l’increment en el preu del cistell de la compra.

Aquesta  reforma no es pot dur a terme si no hi una garantia de reallotjament, amb les mateixes condicions econòmiques i d’accés a serveis, per als veïns  que ara viuen al Port Vell, i sense les indemnitzacions pertinents per les molèsties generades.

 

Per això, als nostres governants els diem:

Vosaltres no sabeu què és guardar fusta al moll

Ni sabeu l’oració dels fanals dels vaixells

Nosaltres, els veïns, sabem que la ciutat no es construeix sense nosaltres,

nosaltres, els veïns, sabem que la democràcia no és fa al dictat d’una empresa privada.

La campanya també està a oigame.

Vaga de transport públic per la pujada de les tarifes

Demà 10 de gener hi ha convocada una vaga de transport públic per protestar contra la pujada de les tarifes (esdeveniment al facebook)

Ens vam sumar al manifest de la favb i creiem que és necessari denunciar aquesta pujada, en un moment de crisi, en què pot suposar que molta gent deixi de tenir un accés quotidià al transport públic.

Us deixem la convocatòria de la vaga de demà i un petit manual de com fer-la.

Però si no podeu prescindir del transport públic per qualsevol motiu, us animem a sumar-vos a les accions i manifests de protesta que poc a poc van sortint.

Petit manual d’ús per a la #vaga10G

 

Ens agradaria explicar-te amb més detall aquesta iniciativa que, com bé saps, proposa fer una vaga d’usuaris del transport public. La idea és senzilla: no facis servir el transport public. Ves a peu, en bici, patinet, moto, monopatí, patins, comparteix cotxe o furgoneta… Veiem com pots sumar-t’hi:

1. Petits desplaçaments
Moltes vegades fem petits desplaçaments en transport públic en el nostre dia a dia: quedar amb algú, anar a comprar, anar a l’escola o al treball, sortides d’oci … Agafem el transport per fer potser 4 o 5 parades, per temps o per comoditat. Bé doncs si el 10G fas algun petit desplaçament, et proposem que el facis a peu o no agafant el transport públic. De fet, ho podries fer cada dia, també és bo per a la salut i la butxaca, no et sembla?

2. Desplaçaments mitjans
Altres vegades fem desplaçaments una mica més llargs, acostumen a ser d’un poble/ciutat a una altre o dins de la mateixa gran Barcelona. Si t’és possible, tot desplaçament que et representi menys d’una hora a peu o amb d’altres mitjans, és també factible… T’animem a fer-ho! I si a més quedes i vas en grup, doncs millor, t’alleugerà l’estona. Sino, hi ha alternatives com el transport privat (comparteix-lo!).

3. Grans desplaçaments
Molta gent fa llargs desplaçaments per anar a treballar o estudiar. En aquests casos, és difícil utilitzar un altre transport, llevat del cas en què puguis utilitzar el transport privat (compartit). Però si un cop en el teu destí has de fer algun petit desplaçament, no ho dubtis i no agafis el transport públic!

Com veus doncs, el més convenient per a la teva reivindicació és fer servir altres maneres per desplaçar-te, sobre tot caminar. Molta gent els fa a diari o molt sovint. Si només molts de nosaltres deixessin de fer servir el transport públic, en fariem prou ressó. Per això encara pot ser molt més significatiu si, per un dia, som solidaris, prenem consciència i fem part de la iniciativa, és per una causa justa i per motius injustos, no te n’oblidis: plantar-te un sol dia pot ser molt representatiu si tothom s’hi anima a caminar pel carrer difonent la protesta: tenim octavetes, cartells, enganxines … Pots quedar per anar en grup i parlant amb la gent… Oi que no costa tant?

En el cas de que no puguis sumar-t’hi a la vaga, et proposem 2 alternatives:

1. Coneixeu serveis com  compartir.org , viajamosjuntos.com ?  Allí coordinen desplaçaments i compartint despeses, pensa-t’ho.
(si coneixes altres serveis els afegirem)

2. Pots fer difusió: t’animem igualment a dur alguna enganxina o enganxar un cartell sobre la iniciativa, repartir octavetes aprofitant els teus viatges de transport públic o bé parlar-ho amb gent propera per difondre la idea i sensibilitzar-la. Qualsevol petit gest pot fer molt per [email protected], idea la teva pròpia manera de protestar, sigue’s creatiu!

Les teves cames per tu i per txts!

foto: Wikipedia, IMG Germany sota llicència CC

Campanya de Reis

A facebook 

Com cada any, la Comissió de Fetes del c/Pescadors i l’Avv l’Òstia en col·laboració amb Serveis Socials, fem la recollida de joguines per a les famílies més desafavorides del barri.
Moltes veïnes i veïns ja han participat. Es recullen joguines per a nenes i nens de 0 a 10 anys.
:: El dimecres 4 a partir de les 16 al c/Pescadors 49 estarem classificant i envoltant les joguines que ja han arribat
:: Dijous 5 pel matí, serem a la plaça del mercat recollint les últimes joguines. Encara sou a temps!

També es fan regals als avis i àvies de les residències del barri, que reparteixen els nens de les escoles del barri.

Hem de dir, que tot i la crisi, i tot i que encara manquen joguines per tota la llista que ens ha passat serveis socials, aquest any hi han més veïns i veïnes que s’han solidaritzat i han portat regals.
Un senyal de que al barri som conscients de que en els moments durs és quan cal arrimar l’hombro.

T’apuntes?

en contra de la pujada abusiva de les tarifes del transport públic

Us reproduïm el comunicat de la FAVB, al que ens sumem.

 

Des de la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona) volem expressar el nostre rebuig i preocupació per les noves tarifes de transport públic aprovades pel Govern català.

La T-10, l’abonament que representa el 70% dels títols de transport venuts, puja un euro, un 12% davant d’un IPC previst del 3,4%, i el preu de la T-50/30 puja un 10%, mentre que les rebaixes de preu arriben només a les tarifes socials o als títols menys venuts, com la T-mes o la T-trimestre. L’encariment de la T-10 des del 2002 ja supera el 15% i, en lloc de millores en el servei, ja es va anunciar la disminució de les freqüències a totes les línies i la paralització de part de la construcció de la Línia 9.

Aquest increment de tarifes i de retallades als serveis ve a sumar-se als anuncis de les pujades als preus d’altres serveis bàsics (aigua, llum, possible repagament sanitari…) i a la situació general de pèrdua de poder adquisitiu, endeutament o atur en què es troba bona part de la població. Això revela, a més, un engany, ja que el Conseller de Territori i Sostenibilitat va dir que la T-10 no arribaria als 9 €. Una insensibilitat social que de ben segur acabarà tenint conseqüències.

L’argument de la Generalitat que el viatger assumeixi un percentatge superior del cost del bitllet (del 42,2% al 47,1%) sembla voler oblidar que l’usuari ja està sufragant el cost amb els seus impostos, i que el transport públic, com correspon a la seva categoria de pilar de l’Estat del benestar, hauria de rebre més finançament públic per fer-lo més assequible a les persones amb menys ingressos, ja sigui amb partides pressupostàries superiors o obtenint més ingressos a partir del transport privat.

Ben al contrari: l’anunci es fa en paral·lel al de les noves tarifes i condicions a les autopistes, cosa que posa de relleu el tracte de favor cap als usuaris d’un transport més car i contaminant respecte als usuaris del transport públic.

La incorporació dels descomptes per als vehicles amb alta ocupació o ecològics es fa a la vegada que s’anuncia la bonificació als que més utilitzen les autopistes, i els increments de tarifes als peatges són menors que els del transport públic: un 5,4% als vehicles lleugers respecte al 7,8% de mitjana als títols de transport públic.

Però, a banda d’afavorir els usuaris freqüents de les autopistes -un concepte ben discutible quan la Generalitat manifesta prioritzar el transport públic- la consideració de la recurrència en l’ús d’aquesta infraestructura, i per tant amb dret a rebaixa de tarifes (16 vegades al mes), no és ni de lluny el mateix barem amb el qual es considera un usuari freqüent del metro (més de 50 viatges al mes). Per acabar d’arrodonir-ho, al primer se’l bonifica amb descomptes del 30%, al segon amb descomptes menors al 2% en títols ja de per si molt cars.

En aquestes circumstàncies, la disminució dels preus de les tarifes socials queda diluït: la baixada del 12% en el preu de la T-jove o l’ampliació de la T-12 fins als 16 anys són mesures positives, però que es manifesten del tot insuficients davant dels increments de la resta de tarifes, per no citar el descompte del 50% pels aturats… sempre que superin, això sí, els 50 viatges al mes (descomptes en la T-trimestre).

Davant d’aquesta situació, la FAVB continua apostant pel transport públic, un transport sostenible i al servei de tothom, font d’equitat social i un dels serveis públics més importants a la nostra ciutat, i es manifesta totalment en contra d’aquesta pujada abusiva de tarifes, més encara en el context de crisi actual.

Barcelona, 20 de desembre de 2011

La notícia de la pujada de preus a El Periodico

El precio de la T-10 de Barcelona sube un euro

La Autoritat del Transport Metropolità aprueba un aumento del 12% del título de transporte más utilizado

La Generalitat decide también cambiar el modelo de peajes, que incluye un incremento del 5,4% en las barreras

La T-10, el título más utilizado en el área metropolitana de Barcelona, subirá un euro. A partir del 1 de enero costará 9,25 euros, lo que supone un aumento del 12% respecto de los actuales 8,25 euros. La Autoritat del Transport Metropolità (ATM) ha aprobado este lunes este encarecimiento –que EL PERIÓDICO avanzó el pasado 24 de noviembre– y también las tarifas del resto de los títulos de transporte, que experimentarán una subida del 7,8% de media, muy por encima del 3% del IPC sobre el que se suelen aplicar las revisiones de los precios al comenzar el año.

La Generalitat explica este importante incremento por la necesidad de que el viajero asuma un porcentaje mayor del coste del billete. Actualmente los clientes sufragan el 42,2% y con los nuevos importes pasarán a abonar el 47,1%. El objetivo es tender a que las administraciones (Govern, Estado y ayuntamientos) paguen el 50% y los pasajeros el resto.

 llegeix la notícia sencera ...

 

I una associació que es compromet a pagar les multes per impagament de billet:

http://www.memetro.net/

fotos de Joaquín Durantes

Recordant l’Emilia

Aquests dies estem recordant la pèrdua de d’Emília, tot just complint dos anys de l’accident que va allunyar-la del barri i les persones que tan l’estimàvem i que tant estimava.

Com que els moments difícils,  millor compartir-los amb la gent que et dona energia, recordem aquell dia en que entre tots i totes vam donar-li l’homenatge que tant es mereixia.

fotos de Joaquín Durantesfotos de Joaquín Durantes
fotos de Joaquín Durantesfotos de Joaquín Durantes
fotos de Joaquín Durantesfotos de Joaquín Durantes
fotos de Joaquín Durantesfotos de Joaquín Durantes
fotos de Joaquín Durantesfotos de Joaquín Durantes
fotos de Joaquín Durantesfotos de Joaquín Durantes
fotos de Joaquín Durantesfotos de Joaquín Durantes
fotos de Joaquín Durantesfotos de Joaquín Durantes
fotos de Joaquín Durantesfotos de Joaquín Durantes
fotos de Joaquín Durantesfotos de Joaquín Durantes
fotos de Joaquín Durantesfotos de Joaquín Durantes
fotos de Joaquín Durantesfotos de Joaquín Durantes
fotos de Joaquín Durantesfotos de Joaquín Durantes
fotos de Joaquín Durantesfotos de Joaquín Durantes
fotos de Joaquín Durantesfotos de Joaquín Durantes
fotos de Joaquín Durantesfotos de Joaquín Durantes
fotos de Joaquín Durantesfotos de Joaquín Durantes
fotos de Joaquín Durantesfotos de Joaquín Durantes
fotos de Joaquín Durantesfotos de Joaquín Durantes
fotos de Joaquín Durantesfotos de Joaquín Durantes
fotos de Joaquín Durantesfotos de Joaquín Durantes
fotos de Joaquín Durantesfotos de Joaquín Durantes
fotos de Joaquín Durantesfotos de Joaquín Durantes
fotos de Joaquín Durantesfotos de Joaquín Durantes
fotos de Joaquín Durantesfotos de Joaquín Durantes
fotos de Joan F. Jerezfotos de Joan F. Jerez
fotos de Joan F. Jerezfotos de Joan F. Jerez
fotos de Joan F. Jerezfotos de Joan F. Jerez
fotos de Joan F. Jerezfotos de Joan F. Jerez
fotos de Joaquín Durantesfotos de Joaquín Durantes
fotos de vicens forner http://vforner.wordpress.com/fotos de vicens forner http://vforner.wordpress.com/
fotos de vicens forner http://vforner.wordpress.com/fotos de vicens forner http://vforner.wordpress.com/
fotos de vicens forner http://vforner.wordpress.com/fotos de vicens forner http://vforner.wordpress.com/
fotos de vicens forner http://vforner.wordpress.com/fotos de vicens forner http://vforner.wordpress.com/
fotos de vicens forner http://vforner.wordpress.com/fotos de vicens forner http://vforner.wordpress.com/
fotos de vicens forner http://vforner.wordpress.com/fotos de vicens forner http://vforner.wordpress.com/
fotos de vicens forner http://vforner.wordpress.com/fotos de vicens forner http://vforner.wordpress.com/
fotos de vicens forner http://vforner.wordpress.com/fotos de vicens forner http://vforner.wordpress.com/
fotos de vicens forner http://vforner.wordpress.com/fotos de vicens forner http://vforner.wordpress.com/
fotos de vicens forner http://vforner.wordpress.com/fotos de vicens forner http://vforner.wordpress.com/
fotos de vicens forner http://vforner.wordpress.com/fotos de vicens forner http://vforner.wordpress.com/
fotos de vicens forner http://vforner.wordpress.com/fotos de vicens forner http://vforner.wordpress.com/
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name
No nameNo name

Desallotjament d’habitatge 18N i concentració de rebuig

Des de l’avv l’òstia mostrem el nostre rebuig a l’actuació policial amb l’aval dels poders públics de desallotjar a les famílies que havien ocupat l’habitatge 18N, i exigim que es prioritzi la funció social de l’habitatge i els drets socials fonamentals per sobra de la propietat privada.

Els efectes de la crisi estan afectant a les famílies més vulnerables, mentre els bancs i grans  promotors immobiliaris no estan assumint cap responsabilitat. En el cas de l’habitatge, ens trobem amb que els recursos hi són, però hi ha una manca total efectiva de voluntat política de fer una redistribució justa i equitativa d’aquests recursos. És per això que pensem que aquests casos, la desobediència civil és l’única via per evitar les injustícies de la justícia formal, i exercir un repartiment equitatiu de la riquesa, enlloc d’haver de barallar-nos entre veïns per la misèria, tal i com promou l’administració pública amb les retallades a serveis socials, i la disminució de recursos per atendre a famílies en situació d’urgència.

Per això, fem una crida a sumar-se a la concentració de rebuig d’avui a les 19 davant de l’Habitatge18N , c/hostafrancs 3.

També pots signar aquesta petició

 

Cap veí/veïna fora del barri!
L’habitatge és un dret, no un luxe

 

 

#18S: “Defiende lo Público”

El diumenge 18 de setembre està convocada una manifestació estatal sota el lema “El 18S Defiende lo Público”.

L’objectiu és protestar en contra de tots les retallades, les privatitzacions, els concerts econòmics i l’externalització amb fins lucratius dels serveis socials, sanitat, educació i cultura, medi ambient, justícia, etc… que ja estan afectant a la ciutadania en general. Aquest procés de retallades i privatització, que patim a diari, és molt possible que segueixi el seu curs, i en els propers mesos es faci més evident, hem de fer sentir les nostres veus.

Per tot això animem a tota la ciutadania a sortir al carrer a protestar contra aquestes accions que, de forma progressiva, estan destruint les bases del nostre, ja malmès, estat del benestar. La ciutadania demostrarem als poders polítics i econòmics que segueix activa i indignada.

A Barcelona es convoca la manifestació el 18 de Setembre a les 19h a Plaça Catalunya.

La proposta és concentrar-se en diferents punts de la ciutat, representant de forma simbòlica cada un d’ells un sector dels que està patint retallades i marxar en columna cap plaça Catalunya a les 19h, per des d’allà, totes les columnes unides, marxaran en manifestació fins a Arc de Triomf.

Els punts de concentració i sortida són els següents:

- Consorci d’Educació de Barcelona, ​​com a símbol de les retallades en Educació i Cultura. Sortida a les 18h30 des de Pl Urquinaona. Urquinaona.

- CAP Drassanes, com a símbol de les retallades en Sanitat. Sortida a les 18h des de la porta del CAP Drassanes. ( Drassanes / Paral · lel).

- Institut de Ciències del Mar (CMIMA), com a símbol de les retallades en Medi Ambient. Sortida a les 18h des de la porta de l’Institut a Passeig Marítim de la Barceloneta, 37-49. ( Ciutadella).

- Seu del Departament de Justícia, com a símbol de les retallades a Justícia. Sortida a les 18h des de la porta del Departament de Justícia, c. d’Aragó, 332.

- Seu del Departament de Benestar Social i Família, com a símbol de les retallades en Serveis Socials. Sortida a les 18h des de la porta de la seu Departament Benestar Social i Família, Pl Pau Vila.

Des de Plaça Catalunya, el recorregut proposat és des de Plaça Catalunya, baixar per Via Laietana fins Pla de Palau, seguir fins a Ciutadella, pujant per Pg.Sant Joan, per acabar a Arc de Triomf.

L’email de contacte del Grup de Treball “Barcelona 18S” és [email protected].

Per més informació us podeu adreçar al blog “Defiende lo Público”, clicant aqui.

Font: acampadaBCN

Written by Desactiva els comentaris Tagged with

Obra Social La PAH. ¡Nueva Campaña!

Durante los más de dos años y medio de existencia de la PAH hemos hecho todo lo posible para frenar los desahucios.
Frente a una ley injusta que permite a las entidades financieras echar a las familias de sus casas al mismo tiempo que les sigue reclamando buena parte de la deuda de por vida, hemos agotado las vías judiciales y administrativas para defender los derechos más básicos:
  • Hemos intentado negociar con cajas y bancos para que aplicaran la dación en pago y dejaran permanecer a las familias en régimen de alquiler social.
  • Hemos intentado lograr justicia a través de los tribunales.
  • Hemos intentado cambiar la ley en el Congreso.
  • Hemos intentado que los ayuntamientos defiendan a sus ciudadanos impidiendo los desahucios por motivos económicos.
No ha sido en balde. Hemos puesto el problema en la agenda política y en algunas ocasiones hemos logrado pequeñas grandes victorias: daciones en pago, posponer decenas de desahucios, familias realojadas en régimen de alquiler asequible, decenas de mociones de ayuntamientos que se han sumado a la exigencia de cambiar la ley.
Sin embargo, en demasiadas ocasiones una y otra vez hemos topado con la arrogancia de las entidades financieras, con la injusticia de una ley que sobreprotege a los bancos y con la cobardía de unas administraciones que no se atreven a poner límites a la avaricia del sector financiero.
Así que: Ante la creciente oleada de desahucios. Ante la dramática situación en la que se encuentran centenares de miles de familias. Ante unas administraciones públicas sin voluntad política para dar respuesta a una  situación de auténtica emergencia habitacional. Ante un Estado fallido incapaz de garantizar los derechos más elementales  y de atajar la sangría de desalojos que se producen cada día (más de 240 en todo el Estado). Ante unos poderes públicos que anteponen los beneficios de la banca a la solvencia y supervivencia de las personas. Ante la actuación antidemocrática y caciquil de PSOE y PP que  bloquean  en la mesa del Congreso la ILP sobre dación en pago retroactiva, moratoria de desahucios y  alquiler social promovida entre otras organizaciones por la PAH. Ante a los nuevos dispositivos que pretenden desactivar las concentraciones ciudadanas contra los desahucios, la PAH quiere gritar alto y fuerte que:  Ni las multas, ni las sanciones administrativas, ni el intento de criminizalización del movimiento, ni las fechas abiertas emitidas por algunos jueces con el objetivo de impedir las concentraciones, ni las actuaciones policiales que a traición se presentan horas antes de la establecida por el juez para hacer efectivo el desahucio, lograrán detener el movimiento ni acallar nuestras voces.
Ante nuevos escenarios, nuevas y mejores estrategias. La PAH lanza su nueva campaña. Una campaña que estamos convencidos marcará un punto de inflexión. Una campaña que persigue la reapropiación ciudadana de aquellas viviendas vacías en manos de entidades financieras fruto de ejecuciones hipotecarias. De manera que en aquellos casos en que las concentraciones ciudadanas no consigan paralizar los desalojos la PAH apoyará y dará cobertura a las familias para que no se queden en la calle. El objetivo es triple : Primero, recuperar la función social de una vivienda vacía  para garantizar que la familia no quede en la calle. Segundo, agudizar la presión sobre las entidades financieras para que acepten la dación en pago. Y tercero, forzar a las administraciones públicas a que adopten de una vez por todas las medidas necesarias para garantizar el derecho a una vivienda.

La Campaña “Obra Social la PAH” nace para hacer efectivo el Derecho a una vivienda digna recogido en el artículo 47 de la C.E., en el artículo 25 de la Declaración Universal de los DDHH así como en el artículo 11 del PIDESC (Pacto Internacional de Derechos Económicos Sociales y Culturales) y sistemáticamente vulnerado por el Estado Español.

Web de la PAH

Video a TV3 de la primera reapropiació


La PAH a twitter @La_PAH


i a facebook

Constitució, dèficit i drets socials

Davant les manifestacions ciutadanes i les crítiques de diverses organitzacions socials i sindicals contra l’acord aconseguit pel Govern i el Partit Popular per introduir en la constitució espanyola i en una llei orgànica límits al dèficit i a l’endeutament públics, l’Observatori DESC creu convenient fer les següents consideracions:

1. La imposició de límits al dèficit i a l’endeutament públics no són dogmes aplicables en qualsevol circumstància. Són instruments de política econòmica que poden servir a finalitats diverses. Poden contribuir al sanejament econòmic si s’acompanyen, per exemple, de polítiqués fiscals social i ambientalment progressives o d’un combat ferm contra l’endeutament especulatiu del sector privat. Però en un context com l’actual, en el qual cap dels grans partits impulsa aquestes mesures, el més probable és que acabin servint a objectius menys nobles: la privatització de serveis públics, la retallada de drets dels més vulnerables i a reduir dràsticament l’autonomia política i financera de les comunitats autònomes i els municipis.

2. Aquesta última hipòtesi no és una mera especulació. La reforma constitucional i legal acordada pels partits majoritaris no és una proposta nova ni simplement tècnica. És una proposta política que ja ha estat assajada en diferents països durant les últimes dècades, amb constatables conseqüències anti-socials i anti-democràtiques.

3. Consagrant el principi de l’Estat social i democràtic, bona part de les constitucions de postguerra van acceptar que els governs poguessin fer servir diferents instruments per ajustar-s’hi. El recurs a l’endeutament, combinat amb una pressió fiscal progressiva era un d’ells. Aquesta possibilitat no prefiguraba un programa econòmic específic. Simplement establia un marc constitucional ampli que els diferents governs podrien concretar segons l’orientació ideològica.

4. L’obsessió anti-dèficit i anti-deute i el bloqueig de polítiques fiscals mínimament progressives va ser la resposta de les tesis neoliberals a aquest model constitucional. Amb ella, es generava una forta pressió a favor de sortides privatitzadores, i de retallades socials i una major restricció dels marges d’actuació de les assemblees legislatives.

5. A partir dels anys 80 el sostre a la despesa pública es va inscriure en nombroses constitucions locals i estatals del món. En alguns casos, com a Califòrnia, als Estats Units, es van arribar a incloure límits a la potestat d’augmentar impostos. Aquestes mesures van tenir un paper decisiu en la posterior crisi i fallida de llurs economies.

6. A Europa, el Pacte d’Estabilitat i Creixement de 1997 va ser l’expressió per excel·lència d’aquesta tendència. De manera dogmàtica, va convertir l’obcecació anti-dèficit (no podia superar el 3% del PIB) i anti-deute (no podia superar el 60% del PIB) en una rígida cotilla que restringia l’àmbit de decisió dels Estats. La impossibilitat d’ajustar-se a directives tan estrictes sense provocar un caos social va fer que alguns d’ells, inclosos Alemanya i França, les incomplissin de manera selectiva, mentre imposaven privatitzacions i retallades en serveis específics. A la perifèria, els intents d’adequar-se a aquesta tàcita Constitució europea van adquirir rivets més dramàtics.
Grècia va optar per una política fiscal fortament regressiva, però toi i així va haver de falsejar els comptes públics. Espanya, per la seva banda, va encoratjar una irresponsable política de sobre-endeutament privat que els grans partits segueixen fomentant malgrat estar en el nucli dels problemes que pateixen actualment.

7. En absència de voluntat per controlar als mercats i per imposar una fiscalitat social i ambientalment justa, la proposta d’Ángela Merkel i Nicolás Sarkozy de reforçar els dogmes del Pacte, gravar-los en constitucions i lleis de l’eurozona i endurir les sancions per als incomplidors, no és una mesura neutra. Suposarà un recolzament a les sortides privatizadores a la cris i nou cop contra el constitucionalisme social i democràtic amb el qual els poders públics aspiren a dotar-se de legitimitat.

8. Aquestes mesures, en tot cas, no afectaran igual a tots els països on s’hi apliquin. Tindran un especial impacte a la perifèria de l’eurozona, on la vulnerabilitat social i productiva és especialment greu. En el cas espanyol, el govern i el Partit Popular han acordat imposar al conjunt de les administracions un sostre de dèficit del 0,40%. Així mateix, pretenen que el pagament dels crèdits per satisfer els interessos i el capital del deute públic de les administracions gaudeixi de prioritat absoluta. La concreció d’aquests objectius d’aquí al 2020 és, a més de irrealista, suïcida social i econòmicament. 


9. Tot i ser greu pretendre atorgar a aquestes reformes rigidesa constitucional, consagrar-les per llei orgànica no serà menys prejudicial. Si es duu a terme, de fet, els objectius de reduir el dèficit i el deute públic serien incompatibles, en qualsevol cas, amb la consecució de principis i drets bàsics contemplats a la Constitució de 1978, als Estatuts d’Autonomia i a nombroses Declaracions i Tractats internacionals en matèria de drets ratificats per l’Estat espanyol. D’entrada, comportaria, sobretot si es privilegia el pagament als creditors, com pretén la reforma, renunciar a objectius constitucionals com els de l’Estat social (art.1.1), la igualtat real i efectiva (art. 9.2) o l’autonomia política i financera de les Comunitats Autònomes i els municipis (*arts. 2, 140, 142 i 156).

10. La pretensió d’incloure, al costat dels objectius de reducció del dèficit, excepcions en cas de “catàstrofe natural, recessió econòmica o situacions d’emergència extraordinària que escapin al control de l’Estat i perjudiquin considerablement la situació financera o la sostenibilitat econòmica o social de l’Estat” resulta un contrasentit. En primer lloc, perquè aquest escenari d’insostenibilitat social ja existeix en àmbits com el de l’habitatge, la salut, l’educació o el laboral, i les reformes no faran sinó agreujar-ho.

11. Les reformes pactades, en realitat, obligaran, en cas que es duguin a terme, a sacrificar no només els drets de la gent gran, dones i treballadors de tot tipus, sinó els d’unes generacions precaritzades que, tot i no haver votat l’actual Constitució, estan sent víctimes privilegiades de llurs límits i incompliments. En aquest context, l’obstinació en durles a terme o la negativa a discutir-les, si més no, en referèndum, només aguditzaran la impugnació que moviments com els del 15-M han llançat a l’actual règim polític i econòmic. I carregaran de raons als qui, com a Islàndia, exigeixen processos constituents capaços, no només de “calmar” els mercats, sinó de sotmetre’ls a lògiques genuïnament democràtiques que prioritzin els drets de totes les persones per sobre dels beneficis d’alguns pocs.

Article tret de la web del Observatori DESC