Tagged: solidaritat

en contra de la pujada abusiva de les tarifes del transport públic

Us reproduïm el comunicat de la FAVB, al que ens sumem.

 

Des de la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona) volem expressar el nostre rebuig i preocupació per les noves tarifes de transport públic aprovades pel Govern català.

La T-10, l’abonament que representa el 70% dels títols de transport venuts, puja un euro, un 12% davant d’un IPC previst del 3,4%, i el preu de la T-50/30 puja un 10%, mentre que les rebaixes de preu arriben només a les tarifes socials o als títols menys venuts, com la T-mes o la T-trimestre. L’encariment de la T-10 des del 2002 ja supera el 15% i, en lloc de millores en el servei, ja es va anunciar la disminució de les freqüències a totes les línies i la paralització de part de la construcció de la Línia 9.

Aquest increment de tarifes i de retallades als serveis ve a sumar-se als anuncis de les pujades als preus d’altres serveis bàsics (aigua, llum, possible repagament sanitari…) i a la situació general de pèrdua de poder adquisitiu, endeutament o atur en què es troba bona part de la població. Això revela, a més, un engany, ja que el Conseller de Territori i Sostenibilitat va dir que la T-10 no arribaria als 9 €. Una insensibilitat social que de ben segur acabarà tenint conseqüències.

L’argument de la Generalitat que el viatger assumeixi un percentatge superior del cost del bitllet (del 42,2% al 47,1%) sembla voler oblidar que l’usuari ja està sufragant el cost amb els seus impostos, i que el transport públic, com correspon a la seva categoria de pilar de l’Estat del benestar, hauria de rebre més finançament públic per fer-lo més assequible a les persones amb menys ingressos, ja sigui amb partides pressupostàries superiors o obtenint més ingressos a partir del transport privat.

Ben al contrari: l’anunci es fa en paral·lel al de les noves tarifes i condicions a les autopistes, cosa que posa de relleu el tracte de favor cap als usuaris d’un transport més car i contaminant respecte als usuaris del transport públic.

La incorporació dels descomptes per als vehicles amb alta ocupació o ecològics es fa a la vegada que s’anuncia la bonificació als que més utilitzen les autopistes, i els increments de tarifes als peatges són menors que els del transport públic: un 5,4% als vehicles lleugers respecte al 7,8% de mitjana als títols de transport públic.

Però, a banda d’afavorir els usuaris freqüents de les autopistes -un concepte ben discutible quan la Generalitat manifesta prioritzar el transport públic- la consideració de la recurrència en l’ús d’aquesta infraestructura, i per tant amb dret a rebaixa de tarifes (16 vegades al mes), no és ni de lluny el mateix barem amb el qual es considera un usuari freqüent del metro (més de 50 viatges al mes). Per acabar d’arrodonir-ho, al primer se’l bonifica amb descomptes del 30%, al segon amb descomptes menors al 2% en títols ja de per si molt cars.

En aquestes circumstàncies, la disminució dels preus de les tarifes socials queda diluït: la baixada del 12% en el preu de la T-jove o l’ampliació de la T-12 fins als 16 anys són mesures positives, però que es manifesten del tot insuficients davant dels increments de la resta de tarifes, per no citar el descompte del 50% pels aturats… sempre que superin, això sí, els 50 viatges al mes (descomptes en la T-trimestre).

Davant d’aquesta situació, la FAVB continua apostant pel transport públic, un transport sostenible i al servei de tothom, font d’equitat social i un dels serveis públics més importants a la nostra ciutat, i es manifesta totalment en contra d’aquesta pujada abusiva de tarifes, més encara en el context de crisi actual.

Barcelona, 20 de desembre de 2011

La notícia de la pujada de preus a El Periodico

El precio de la T-10 de Barcelona sube un euro

La Autoritat del Transport Metropolità aprueba un aumento del 12% del título de transporte más utilizado

La Generalitat decide también cambiar el modelo de peajes, que incluye un incremento del 5,4% en las barreras

La T-10, el título más utilizado en el área metropolitana de Barcelona, subirá un euro. A partir del 1 de enero costará 9,25 euros, lo que supone un aumento del 12% respecto de los actuales 8,25 euros. La Autoritat del Transport Metropolità (ATM) ha aprobado este lunes este encarecimiento –que EL PERIÓDICO avanzó el pasado 24 de noviembre– y también las tarifas del resto de los títulos de transporte, que experimentarán una subida del 7,8% de media, muy por encima del 3% del IPC sobre el que se suelen aplicar las revisiones de los precios al comenzar el año.

La Generalitat explica este importante incremento por la necesidad de que el viajero asuma un porcentaje mayor del coste del billete. Actualmente los clientes sufragan el 42,2% y con los nuevos importes pasarán a abonar el 47,1%. El objetivo es tender a que las administraciones (Govern, Estado y ayuntamientos) paguen el 50% y los pasajeros el resto.

 llegeix la notícia sencera ...

 

I una associació que es compromet a pagar les multes per impagament de billet:

http://www.memetro.net/

Desallotjament d’habitatge 18N i concentració de rebuig

Des de l’avv l’òstia mostrem el nostre rebuig a l’actuació policial amb l’aval dels poders públics de desallotjar a les famílies que havien ocupat l’habitatge 18N, i exigim que es prioritzi la funció social de l’habitatge i els drets socials fonamentals per sobra de la propietat privada.

Els efectes de la crisi estan afectant a les famílies més vulnerables, mentre els bancs i grans  promotors immobiliaris no estan assumint cap responsabilitat. En el cas de l’habitatge, ens trobem amb que els recursos hi són, però hi ha una manca total efectiva de voluntat política de fer una redistribució justa i equitativa d’aquests recursos. És per això que pensem que aquests casos, la desobediència civil és l’única via per evitar les injustícies de la justícia formal, i exercir un repartiment equitatiu de la riquesa, enlloc d’haver de barallar-nos entre veïns per la misèria, tal i com promou l’administració pública amb les retallades a serveis socials, i la disminució de recursos per atendre a famílies en situació d’urgència.

Per això, fem una crida a sumar-se a la concentració de rebuig d’avui a les 19 davant de l’Habitatge18N , c/hostafrancs 3.

També pots signar aquesta petició

 

Cap veí/veïna fora del barri!
L’habitatge és un dret, no un luxe

 

 

Obra Social La PAH. ¡Nueva Campaña!

Durante los más de dos años y medio de existencia de la PAH hemos hecho todo lo posible para frenar los desahucios.
Frente a una ley injusta que permite a las entidades financieras echar a las familias de sus casas al mismo tiempo que les sigue reclamando buena parte de la deuda de por vida, hemos agotado las vías judiciales y administrativas para defender los derechos más básicos:
  • Hemos intentado negociar con cajas y bancos para que aplicaran la dación en pago y dejaran permanecer a las familias en régimen de alquiler social.
  • Hemos intentado lograr justicia a través de los tribunales.
  • Hemos intentado cambiar la ley en el Congreso.
  • Hemos intentado que los ayuntamientos defiendan a sus ciudadanos impidiendo los desahucios por motivos económicos.
No ha sido en balde. Hemos puesto el problema en la agenda política y en algunas ocasiones hemos logrado pequeñas grandes victorias: daciones en pago, posponer decenas de desahucios, familias realojadas en régimen de alquiler asequible, decenas de mociones de ayuntamientos que se han sumado a la exigencia de cambiar la ley.
Sin embargo, en demasiadas ocasiones una y otra vez hemos topado con la arrogancia de las entidades financieras, con la injusticia de una ley que sobreprotege a los bancos y con la cobardía de unas administraciones que no se atreven a poner límites a la avaricia del sector financiero.
Así que: Ante la creciente oleada de desahucios. Ante la dramática situación en la que se encuentran centenares de miles de familias. Ante unas administraciones públicas sin voluntad política para dar respuesta a una  situación de auténtica emergencia habitacional. Ante un Estado fallido incapaz de garantizar los derechos más elementales  y de atajar la sangría de desalojos que se producen cada día (más de 240 en todo el Estado). Ante unos poderes públicos que anteponen los beneficios de la banca a la solvencia y supervivencia de las personas. Ante la actuación antidemocrática y caciquil de PSOE y PP que  bloquean  en la mesa del Congreso la ILP sobre dación en pago retroactiva, moratoria de desahucios y  alquiler social promovida entre otras organizaciones por la PAH. Ante a los nuevos dispositivos que pretenden desactivar las concentraciones ciudadanas contra los desahucios, la PAH quiere gritar alto y fuerte que:  Ni las multas, ni las sanciones administrativas, ni el intento de criminizalización del movimiento, ni las fechas abiertas emitidas por algunos jueces con el objetivo de impedir las concentraciones, ni las actuaciones policiales que a traición se presentan horas antes de la establecida por el juez para hacer efectivo el desahucio, lograrán detener el movimiento ni acallar nuestras voces.
Ante nuevos escenarios, nuevas y mejores estrategias. La PAH lanza su nueva campaña. Una campaña que estamos convencidos marcará un punto de inflexión. Una campaña que persigue la reapropiación ciudadana de aquellas viviendas vacías en manos de entidades financieras fruto de ejecuciones hipotecarias. De manera que en aquellos casos en que las concentraciones ciudadanas no consigan paralizar los desalojos la PAH apoyará y dará cobertura a las familias para que no se queden en la calle. El objetivo es triple : Primero, recuperar la función social de una vivienda vacía  para garantizar que la familia no quede en la calle. Segundo, agudizar la presión sobre las entidades financieras para que acepten la dación en pago. Y tercero, forzar a las administraciones públicas a que adopten de una vez por todas las medidas necesarias para garantizar el derecho a una vivienda.

La Campaña “Obra Social la PAH” nace para hacer efectivo el Derecho a una vivienda digna recogido en el artículo 47 de la C.E., en el artículo 25 de la Declaración Universal de los DDHH así como en el artículo 11 del PIDESC (Pacto Internacional de Derechos Económicos Sociales y Culturales) y sistemáticamente vulnerado por el Estado Español.

Web de la PAH

Video a TV3 de la primera reapropiació


La PAH a twitter @La_PAH


i a facebook

Constitució, dèficit i drets socials

Davant les manifestacions ciutadanes i les crítiques de diverses organitzacions socials i sindicals contra l’acord aconseguit pel Govern i el Partit Popular per introduir en la constitució espanyola i en una llei orgànica límits al dèficit i a l’endeutament públics, l’Observatori DESC creu convenient fer les següents consideracions:

1. La imposició de límits al dèficit i a l’endeutament públics no són dogmes aplicables en qualsevol circumstància. Són instruments de política econòmica que poden servir a finalitats diverses. Poden contribuir al sanejament econòmic si s’acompanyen, per exemple, de polítiqués fiscals social i ambientalment progressives o d’un combat ferm contra l’endeutament especulatiu del sector privat. Però en un context com l’actual, en el qual cap dels grans partits impulsa aquestes mesures, el més probable és que acabin servint a objectius menys nobles: la privatització de serveis públics, la retallada de drets dels més vulnerables i a reduir dràsticament l’autonomia política i financera de les comunitats autònomes i els municipis.

2. Aquesta última hipòtesi no és una mera especulació. La reforma constitucional i legal acordada pels partits majoritaris no és una proposta nova ni simplement tècnica. És una proposta política que ja ha estat assajada en diferents països durant les últimes dècades, amb constatables conseqüències anti-socials i anti-democràtiques.

3. Consagrant el principi de l’Estat social i democràtic, bona part de les constitucions de postguerra van acceptar que els governs poguessin fer servir diferents instruments per ajustar-s’hi. El recurs a l’endeutament, combinat amb una pressió fiscal progressiva era un d’ells. Aquesta possibilitat no prefiguraba un programa econòmic específic. Simplement establia un marc constitucional ampli que els diferents governs podrien concretar segons l’orientació ideològica.

4. L’obsessió anti-dèficit i anti-deute i el bloqueig de polítiques fiscals mínimament progressives va ser la resposta de les tesis neoliberals a aquest model constitucional. Amb ella, es generava una forta pressió a favor de sortides privatitzadores, i de retallades socials i una major restricció dels marges d’actuació de les assemblees legislatives.

5. A partir dels anys 80 el sostre a la despesa pública es va inscriure en nombroses constitucions locals i estatals del món. En alguns casos, com a Califòrnia, als Estats Units, es van arribar a incloure límits a la potestat d’augmentar impostos. Aquestes mesures van tenir un paper decisiu en la posterior crisi i fallida de llurs economies.

6. A Europa, el Pacte d’Estabilitat i Creixement de 1997 va ser l’expressió per excel·lència d’aquesta tendència. De manera dogmàtica, va convertir l’obcecació anti-dèficit (no podia superar el 3% del PIB) i anti-deute (no podia superar el 60% del PIB) en una rígida cotilla que restringia l’àmbit de decisió dels Estats. La impossibilitat d’ajustar-se a directives tan estrictes sense provocar un caos social va fer que alguns d’ells, inclosos Alemanya i França, les incomplissin de manera selectiva, mentre imposaven privatitzacions i retallades en serveis específics. A la perifèria, els intents d’adequar-se a aquesta tàcita Constitució europea van adquirir rivets més dramàtics.
Grècia va optar per una política fiscal fortament regressiva, però toi i així va haver de falsejar els comptes públics. Espanya, per la seva banda, va encoratjar una irresponsable política de sobre-endeutament privat que els grans partits segueixen fomentant malgrat estar en el nucli dels problemes que pateixen actualment.

7. En absència de voluntat per controlar als mercats i per imposar una fiscalitat social i ambientalment justa, la proposta d’Ángela Merkel i Nicolás Sarkozy de reforçar els dogmes del Pacte, gravar-los en constitucions i lleis de l’eurozona i endurir les sancions per als incomplidors, no és una mesura neutra. Suposarà un recolzament a les sortides privatizadores a la cris i nou cop contra el constitucionalisme social i democràtic amb el qual els poders públics aspiren a dotar-se de legitimitat.

8. Aquestes mesures, en tot cas, no afectaran igual a tots els països on s’hi apliquin. Tindran un especial impacte a la perifèria de l’eurozona, on la vulnerabilitat social i productiva és especialment greu. En el cas espanyol, el govern i el Partit Popular han acordat imposar al conjunt de les administracions un sostre de dèficit del 0,40%. Així mateix, pretenen que el pagament dels crèdits per satisfer els interessos i el capital del deute públic de les administracions gaudeixi de prioritat absoluta. La concreció d’aquests objectius d’aquí al 2020 és, a més de irrealista, suïcida social i econòmicament. 


9. Tot i ser greu pretendre atorgar a aquestes reformes rigidesa constitucional, consagrar-les per llei orgànica no serà menys prejudicial. Si es duu a terme, de fet, els objectius de reduir el dèficit i el deute públic serien incompatibles, en qualsevol cas, amb la consecució de principis i drets bàsics contemplats a la Constitució de 1978, als Estatuts d’Autonomia i a nombroses Declaracions i Tractats internacionals en matèria de drets ratificats per l’Estat espanyol. D’entrada, comportaria, sobretot si es privilegia el pagament als creditors, com pretén la reforma, renunciar a objectius constitucionals com els de l’Estat social (art.1.1), la igualtat real i efectiva (art. 9.2) o l’autonomia política i financera de les Comunitats Autònomes i els municipis (*arts. 2, 140, 142 i 156).

10. La pretensió d’incloure, al costat dels objectius de reducció del dèficit, excepcions en cas de “catàstrofe natural, recessió econòmica o situacions d’emergència extraordinària que escapin al control de l’Estat i perjudiquin considerablement la situació financera o la sostenibilitat econòmica o social de l’Estat” resulta un contrasentit. En primer lloc, perquè aquest escenari d’insostenibilitat social ja existeix en àmbits com el de l’habitatge, la salut, l’educació o el laboral, i les reformes no faran sinó agreujar-ho.

11. Les reformes pactades, en realitat, obligaran, en cas que es duguin a terme, a sacrificar no només els drets de la gent gran, dones i treballadors de tot tipus, sinó els d’unes generacions precaritzades que, tot i no haver votat l’actual Constitució, estan sent víctimes privilegiades de llurs límits i incompliments. En aquest context, l’obstinació en durles a terme o la negativa a discutir-les, si més no, en referèndum, només aguditzaran la impugnació que moviments com els del 15-M han llançat a l’actual règim polític i econòmic. I carregaran de raons als qui, com a Islàndia, exigeixen processos constituents capaços, no només de “calmar” els mercats, sinó de sotmetre’ls a lògiques genuïnament democràtiques que prioritzin els drets de totes les persones per sobre dels beneficis d’alguns pocs.

Article tret de la web del Observatori DESC

Gran concentración contra la reforma constitucional

Hemos visto como nos recortan sanidad, hemos visto como nos condenan a ser precarixs toda nuestra vida, hemos visto como nos dejan sin techo, hemos visto como nos dejan sin trabajo, hemos visto como salvan a bancos mientras arruinan familias, hemos visto como nos tergiversan el pasado, nos culpan del presente y nos hacen pagar por el futuro. Pero se acabó, NO veremos cómo reforman la Constitución sin tenernos en cuenta, nosotrxs decidimos.
Les hemos delegado el poder y nos dan razones para reclamar lo que nos corresponde.
¡UDS SON LOS MISMOS QUE NO QUISIERON TOCARLA EN 30 AÑOS Y AHORA NOS DICEN QUE ES “INMINENTE Y NECESARIO”, NO, NO EN NUESTRO NOMBRE!
Por ello y por todo aquello que nos sigue indignando llamamos a todos los pueblos, barrios y asambleas que quieran demostrar que ni paramos ni olvidamos, seguimos indignadxs.
Creado por agorabcn

Davant la reforma constitucional i les noves mesures antisocials, la CGT crida a la revolta social

Maig del seixanta-tweet

[text aparegut al llibre "les veus de les places" d'Icària editorial]

1. Comunicació i comunitat

Dir que la comunicació s’ha convertit en un element fonamental per la mobilització social és una banalitat. A més no és nou. Internacional Workers of the World, per exemple, atorgava una extraordinària importància a les vinyetes i còmics amb què propagava les seves reivindicacions.
L’expansió del moviment obrer no hagués estat possible sense els diaris dels sindicats i partits. Durant la guerra del 36, el cartellisme jugà un paper molt  rellevant. El 68 va necessitar de la vietnamita i altres formes de fer còpies. Què poden dir del Moviment del 77 i les ràdios lliures? Molts ens familiaritzarem amb les llistes de correu i Indymedia gràcies al moviment global i les contra-cimeres. Els blocs del “No a la guerra” i els SMS-passa-ho del 13M de 2004 van fer història. Moviments com el de VdeVivienda popularitzaren els correus electrònics virals i els fòrums d’Internet…
Una baula més de la cadena és la irrupció de les xarxes socials. Facebook és la que té més usuaris, més fidels i més tràfec, un portal que molts tenim incorporat a la nostra quotidianitat, i en què la credibilitat passa no per l’argument d’autoritat, sinó per cercles de confiança, per la visceralitat. I les places són visceralitat racional col·lectiva. Democracial Real Ya compta amb milers de seguidors a Facebook, que esdevé el seu espai de treball amb una dinàmica inclusiva, transparent, pública. Twitter ens porta l’exemple de Tahrir que tingué la seva rèplica a #acampadasol i #acampadabcn. Les lluites per la neutralitat de la xarxa i contra la Ley Sinde obriren un espai de mobilització i organització en xarxa, que si bé no funciona tant com a font d’inspiració al moviment, sí que dota d’eines i formes d’acció a una comunitat 2.0 que es sent empoderada a la xarxa, amb capacitat d’actuar. #LeySinde #noLESvotes #RedSoS #redneutral
Pot ser la novetat no està tant en el fet de considerar l’esfera comunicativa com a part destacada del moviment, sinó que aquest moviment és en sí mateix un moviment en xarxa, enxarxat. Interconnectat; en què web i organització analògica no es poden separar. La xarxa és un eina, un espai en què hi capiguem tots, no un fi. La peculiaritat d’aquest cas és la comunicació horitzontal, el trencament de l’estructura clàssica emissor-receptor. “Compartir” o “Retuitejar”, citant la via mitjançant la qual arriba la informació, personalitzant-la, seguint la lògica 2.0: aportant nous continguts. Ctrl+C, Ctrl+V.

2. L’assemblea del #15M és Twitter

Les assemblees presencials en cadascuna de les acampades són fonamentals. No només per qüestions logístiques, sinó perquè en elles, a través de les comissions, es tracen les línies de treball quotidianes i a mig termini. Suposen principalment un exercici de democràcia directa, massiu, transparent.
Però el sentit es crea majoritàriament a Twitter. Les etiquetes no només serveixen per ordenar el debat, sinó per apuntar línies comunes del sentir col·lectiu: #nonosvamos #notenemosmiedo #bcnsinmiedo #bcnsensepor #barriosdespiertos #puigdimissio #15msigue #aturemelparlament.
Segons Antonio Negri, es planteja en el moviment un nou model de representació.
“RT: @nosaltresoells: ningú no ens representa #movimentdel25 #29S”
Per una banda les xarxes, per l’altra, l’assemblea. Des de les assemblees en les places cèntriques sorgeix, en la xarxa, assemblees de barri de les grans metròpolis, de les petites ciutats, i pobles. Les idees van i tornen veloçment i de manera directa entre aquests espais.
L’organització des de la base constitueix per tant el recorregut i l’estructura de la “democràcia real”, més enllà de la política representativa. La xarxa ofereix una temporalitat immediata i respecte a l’organització/difusió espacial, les assemblees fixen la institucionalització del moviment (quan els tempos són més amplis).

  3. La xarxa no només serveix per a informar, sinó per mobilitzar i per a produir subjectivitat.

Els blocs, Facebook, Twitter, N-1, Flikr, Youtube, etc., no s’han limitat a explicar el que passava, sinó que han constituït en el motor de la mobilització i el lloc en què reconeixe’ns com a part d’alguna cosa; han estat el lloc en què hem passat del cabreig individual a la indignació col·lectiva i organitzada, per després, prendre les places, el carrer. El lloc en què conspirar, que vol dir, respirar juntes.
Ens sentim part del moviment, perquè contribuïm a crear-lo, difondre’l, fer-lo créixer, l’usuari d’Internet i l’indignat som la mateixa persona.
Aquesta comunicació en xarxa potencia la horitzontalitat, i fa que cada individuu es senti part d’una comunitat, amb la que ja ha contribuït amb difusió, modificació, expansió del contingut. Com diu el lema dels hackers “Copiar, pegar, poder modificar”. La forma de fer hegemònica a la xarxa és la cooperació, la lògica del software lliure, i aquesta no necessita d’una ideologia; sinó que es basa en el creixement per diversitat, en que cadascú aporti les seves habilitats per generar riquesa col·lectiva. Fer servir l’etiqueta #15M o ajudar a que sigui TT, fer-se fan d’una pàgina de Facebook contribueix a que els diferents usuaris sentin el comú. Trencar l’aïllament en xarxa i organitzar el malestar en l’esfera pública; virtual i analògica.

4.- No hi ha dicotomia entre barri i xarxa

El territori de politització està a tot arreu: en el barri, en la universitat, en la feina, en el teu grup de col·legues, això no ha canviat, la xarxa s’ha afegit a aquesta suma. I el barri és la manera senzilla de resumir això.
La xarxa també és al barri, el barri també és a la xarxa. “Treballem en xarxa i fem servir la pared del mercat com un mirall d’eixe treball, com un plafó col·laboratiu”, intervenció en la primera assemblea de barri de La Barceloneta. Tot suma. No hi ha per què triar entre la política de barri i la política a Internet, perquè aquesta tria ja no és possible.
L’esperit del #M15M és col·laboratiu, les diferències i la diversitat sumen, no resten. Tot hi cap, amb matisos; no hi ha lloc per trolls. En el barri, la xarxa es presenta com un espai més en què potenciar la intergeneracionalitat. A la xarxa no tenim edat. La combinació xarxa-places és una mutació del boca- orella, del retuit, del traspàs de la informació en el mercat municipal: del vermut al xat del facebook.
Les places funcionen com a àgora pública, la xarxa és esfera pública en sí mateixa. Si fa temps dèiem que la cultura popular i la cultura lliure beuen de lògiques similars -compartir, nutrir-se de la intel·ligència col·lectiva, trencar tabús…-, amb el moviment del 15M trobem un altra intersecció entre xarxa i carrer. La xarxa inclou a les persones que no poden estar presencialment en les reunions, nonomés s’informen, sinó que contribueixen. L’acció a l’espai públic es concreta a la xarxa. És una simbiosi que reprodueix la comunitat veïnal en una esfera pública metropolitana i global. La xarxa no té fronteres, als nostres barris no les volem.

5.- “Ells tenen el Cuní(ll), nosaltres l’ocellet #twitter #bcnsensepor via @MercePrekaria

A la primera hipòtesi hem dit que la xarxa no ha estat un mitjà de comunicació, sinó un eina de subjectivació. Però evidentment la contrainformació a temps real ha jugat un paper central en les acampades. L’exemple més clar és l’intent frustrat de desallotjament d’#acampadabcn.
El 27 de maig la convocatòria d’anar a la plaça es fa per Twitter i aquesta arrossega als mitjans oficials. Mentre, en Facebook es creen grups i un estat d’opinió de rebuig a l’actuació policial i la decisió política de desallotjar la plaça. Prèviament les acampades, gràcies a la seva difusió en les xarxes socials i en els mitjans tradicional, ja havien condicionat el discurs imperant en la campanya electoral. No es tracta d’influència, sinó d’intervenció.
La intel·ligència col·lectiva que han demostrat les places (reacció front l’intent de desallotjament, gestió de la celebració de la victòria de la champions) com a reflex de la xarxa. La xarxa s’autorregula, com un cos multiforme. La credibilitat del missatge es basa en la immediatesa de la transmissió de la informació, la comunicació directa, la veracitat del seu contingut es sustenta en el nombre de persones que ho retuiteen o comparteixen, en allò que s’afegeix. Front als falsos directes de la tele en què la credibilitat es basa en el locutor (argument d’autoritat), en Twitter no importa tant qui dóna la notícia, sinó la vivència d’allò que es transmet, la transmissió d’allò viscut.

La multiplicitat d’emissors no és soroll, és la forma de trencar la hegemonia del missatge que fins ara ostentaven els mitjans de comunicació oficials. Els intents de controlar Internet per part dels poders públics (ACTA, LeySinde, Directives europees) demostren que el poder establert coneixia la potencialitat d’Internet; no obstant això, en l’Estat Espanyol les mesures de dictadura tradicional que portà a terme Mubarak desconnectant Internet haguessin suposat un escàndol inassumible per un suposat estat de dret.
Però no hem d’oblidar que a la xarxa no tot són amics. La infiltració de trolls en la Comissió de Comunicació d’ #acampadabcn posa de relleu la centralitat i la fragilitat de les vies de comunicació per a qui vol boikotejar el moviment. La dificultat d’aturar els trolls en comissions tancades es contraresta amb el seu ràpid bloqueig en l’espai públic que és la xarxa. Els missatges absurds o que desvirtuen la realitat es dilueixen quan es perceben com aliens en la conversació global, una gota de tinta en l’oceà.
En (la) xarxa s’evidencia que es tracta d’un moviment sense cap, i per tant impossible de decapitar. El moviment-hidra només pot implosionar, ningú no el pot matar si no és des de dins.

5.- “RT @Anonymous: La Britannica no entendió Wikipedia; las discográficas, Napster; los periódicos, los blogs; normal que los partidos no entiendan el #15M

Com diu Santiago López Petit, “¡democracia real ya!” es “un grito lleno de vida que tapa la boca a todos los políticos, que interrumpe su monólogo, que les hunde como farsantes.”
No esperem que ells ho entenguin, ni que entenguin #acampadabcn. Ens és igual, no es tracta d’això.
“RT: @Uniprecaria: Quién iba a pensar desde lo alto del Coliseo que el imperio romano no era eterno.”
El que ens preocupa és que alguns dels nostres companys i companyes no ho entenguin (a vegades no sabem si nosaltres ho entenem); que marcats per una lògica modernista i la seva obsessió per tal o qual paraula (“democràcia”, “violència”, “classe obrera”…) es situïn involuntàriament més a prop del fals escenari en què actuen els polítics professionals que de la política de base que es practica a les places.

6.- Això acaba de començar

Les acampades i el moviment del #15M són una escola d’aprenentatge polític, pels que acaben d’arribar i pels que portaven temps. Un aprenentatge que és un , un espai en què conflueixen noves i velles formes de fer, d’entendre la política i el fer polític. En relació a les xarxes encara queda molt per inventar. El seguiment per streaming de les assemblees és massiu, i ha arribat als més de 10000 seguidors en més d’una ocasió, però la participació de la xarxa en les assemblees presencials no està del tot incorporada. Els seguidors dels streamings poden veure què passa, no intervenir. 
Així mateix, la continuïtat del moviment dependrà molt de la seva capacitat d’innovació i creixement a la xarxa. Hi han molts hackers inventat noves eines per assolir aquests objectius. Estem inventant noves formes de fer, nous moviments, i per això en aquest cas, el repte no ens espanta, si no que “m’agrada”.
“RT @nosigaleyendo Madrid y Valencia gritando “Esto es Catalunya”. Ahora sí que lo he visto todo. #bcnsinmiedo”
Copia, pega y modificáme.
#acampadabcn #thakethesquare #aturemelparlament #worldrevolution #netneutrality
Per qualsevol tecnicisme, SOFG! (search on fucking google) [Nota de les autores]

Perquè amb la pobresa no s’hi juga


Rebutgem les noves mesures per ajustar la Renda Mínima d’Inserció.

LA POBRESA ALÇA LA VEU [Concentració sorollosa]

La Generalitat de Catalunya , a través del departament d’Empresa i Ocupació, ha canviat sense avisar a ningú i sense cap criteri tècnic la manera de pagar les R.M.I. (Rendes Mínimes d’Inserció ). Ho han fet mitjançant xec bancari a “domicili”, i aquests han arribat molt més tard ; conseqüència d’això, molta gent en situació vulnerable que depèn d’aquests ajuts ha perdut el poc que tenia; a vegades, fins i tot han hagut de dormir al carrer.

Presumptament és una política per a evitar fraus…. Però tot apunta a una retallada encoberta, ja que si en 15 dies no es cobra el xec o be els beneficiaris no es presenten a una entrevista al departament d’Empresa i Ocupació, se’ls pot “tallar “aquesta ajuda, sense cap mena de criteri social. Els treballadors de l’àmbit social i gestors d‘RMIs veuen la seva professionalitat greument qüestionada…I la ciutadania, cada vegada, veiem com els drets mes elementals de la persona es veuen retallats.

EXIGIM L’ INGRÉS DE LES RMIs PER TRANSFERÈNCIA BANCÀRIA EL DIA 1 DE CADA MÉS. EXIGIM SER INFORMATS DELS CANVIS A TEMPS. EXIGIM TRANSPARÈNCIA I EXPLICACIONS. AQUESTA CRISI NO LA PAGARAN ELS QUE MENYS TÉNEN.

Expliqueu-li vosaltres mateixos al conseller d’Empresa I Ocupació, l’Honorable F. Xavier Mena [email protected]​t.cat

Uns ciutadans afectats Uns professionals indignats

La Subcomissió d’Acció Social avançant ! ! !

Dv 29J aturem el 1r ERO a la sanitat pública



Un ERO a la sanitat pública?
La salut no és negociable.

Salven els bancs amb diners públics, baixen els impostos als més rics… i després retallen la sanitat pública. Això és una estafa. Diem prou: La sanitat no es toca!

Aturem el primer ERO a la sanitat pública:
Concentració divendres 29 de juliol a les 12h a la Conselleria de Treball (C/Sepúlveda 148-150)

El proper dilluns 1 d’agost del 2011 està previst aprovar el primer ERO a la Sanitat Pública: és l’Exedient de Regulació d’Ocupació del Parc Salut Mar, que inclou l’Hospital del Mar, l’Hospital de l’Esperança i el Centre Fòrum. Un ERO a la Sanitat Pública establiria un precedent que no podem permetre.

Aquest divendres 29 de juliol a les 12h del migdia a la Conselleria de Treball hi ha l’última reunió de negociació del comitè d’empresa amb la patronal abans de l’aprovació de l’ERO. Pot ser l’última oportunitat que tinguem d’aturar més de 200 acomiadaments, la precarització dràstica del conveni i el tancament de llits, quiròfans i urgències, retallades que de totes totes empitjoren el servei i que representen un atac al dret a una sanitat pública i de qualitat.

L’ERO preveu acomiadar definitivament 194 treballadors fixes i interins (24% de metges, 50% d’infermeria i 26% de personal no assistencial). A més, també perden la seva feina tots els professionals amb contractes de suplència o eventuals (hi ha persones que porten anys treballant amb contractes “eventuals”).
Per altra banda, en una estratègia xantatgista prevista d’entrada, la gerència ofereix la precarització dràstica del conveni (pitjors condicions laborals per a tots els treballadors) com a alternativa als acomiadaments, sense cap garantia que aquests no s’acabin efectuant de totes maneres.

A més, els treballadors i treballadores amb prou feines han estat informats de les negociacions entre el comitè d’empresa i la patronal (Direcció del Consorci Mar Parc de Salut). A l’Hopital del Mar la informació que els treballadors pengen és arrencada sistemàticament, i en general hi ha pressions perquè s’abandonin les mobilitzacions, gràcies a les quals s’ha aconseguit que no es tanquin les urgències de dia a l’hospital de l’Esperança.

A l’Hospital de l’Esperança, l’ERO implica:
- tancament de les urgències (gràcies a les mobilitzacions s’ha aconseguit que no es tanquin les urgències de dia, però volen tancar les de nit)
– tancament de 30 llits de llarga estada i 20 llits de convalescència
– reorganització interna dels quiròfans: 140 IQ menys
- eliminació d’IQ: COT i oftalmologia

A l’Hospital del Mar l’ERO implica;
- tancament de 80 llits durant els mesos d’estiu (UH30 i UH70)
– tancament permanen de més de 10 llits (UH10)
- tancament de quiròfans a les tardes: menys operacions i més llistes d’espera

Al Centre Fòrum l’ERO implica:
- tancament de 20+12 llits de llarga estada
– tancament de les urgències de psiquiatria Fòrum

Ara mateix, els usuaris i usuàries ja estan notant les retallades en material següents:
- no es dóna aigua amb els àpats (te l’has de comprar si en vols)
– no es donen berenars (només als diabètics)
- en cas d’una hipoglicèmia, costa trobar sucs o iogurts a la nevera
- material de pèssima qualitat (bolquers, empapadors…)
- reducció de material, de fàrmacs i d’instrumental
– ja no es canvien cada dia els llençols


Les retallades i els EROS a la sanitat pública perjudiquen greument la qualitat de vida de tothom, i només beneficien a aquells que volen fer de la salut un negoci a costa dels diners públics. Tot això, a més de ser injust i indignant, no és inevitable. Juntes podem aturar-ho. Tots i totes som usuaris!

El divendres 29 deixarem ben clar a la gerència del Consorci Mar Parc de Salut, al comitè d’empresa i al govern retallador que la salut no és negociable!

Cap ERO a la Sanitat Pública! Cap retallada al conveni!
Cap malalt sense llit!
Cap treballador al carrer!


[email protected] | http://assembleabarceloneta.wordpress.com/ | #assembleabcnta

Concentració a l’Hospital i “retallem” la Ronda contra les retallades

El dia 20 es voten els pressupostos. Els pressupostos que suposen una de les retallades de drets més importants d’ençà l’arribada de la “democràcia”. I s’aproven sense consens social, en pro d’uns interessos que no són els nostres.

La lluita serà llarga, però el dia que el Parlament aprovarà uns pressupostos fruits d’una crisi que no hem provocat els més afectats, els que l’estem pagant, no deixarem que ho facin en silenci…
Si ells ens retallen els drets, nosaltres retallem la ronda.

A les 13 a la porta de l’Hospital del Mar,
perquè no volem ni ERO, ni reducció de conveni.
No només és un conflicte laboral, es tracta del nostre dret a la salut.

Per una sanitat pública i de qualitat
i una democràcia real ja!

a facebook

Escrit de l’avv l’òstia i la PADB juliol 2011 al diari del barri

Amb la calor d’aquest estiu i la que se’ns ve damunt, podríem recuperar la imatge de Barcelona com la rosa de foc: serà aquest estiu quan s’aprovin les retallades (si no ho impedim abans) per a sanitat, educació, serveis socials; quan s’aprovi la llei omnibus; i com cada estiu, seguirà sent l’estiu en què el barri s’omple d’apartaments turístics. És a dir, seguirem sofrint les conseqüències que l’administració pública prioritzi els negocis (els apartaments turístics) als drets fonamentals (el dret a l’habitatge). Però també és un estiu que es presenta més actiu que uns altres en aquests temes: l’amenaça d’ERO de 194 persones en el Parc Salut Mar (al com pertany l’Hospital del Mar) no està agradant a molts treballadors, i tampoc a usuaris. Suposarà una reducció de la qualitat del servei, i dels recursos destinats al que molts tenim com el nostre hospital, el qual a més, té serveis que complementen els del CAP. I per això també des de l’assocació (juntament amb l’assemblea d’indignats de la Barceloneta) estem mobilitzant-nos per evitar que s’apliqui l’ERO. La sanitat és una cosa de tots, és important que ens moguem, ens informem, i diguem clarament que no volem les retallades; perquè no és cert que no hi hagi diners, sinó que està mal repartit. Tots anem a l’hospital per a una cosa o una altra, i sabem que és necessari que no es redueixi el pressupost, ja que molta gent del barri no es pot permetre una mútua per solucionar els “problemes de salut urgents”.

A l’estiu fem servir més el carrer, però també hi ha més terrasses: demanem als comerciants que, com a mínim, respectin els metres quadrats que els ha concedit l’ajuntament; mentre alguns respecten el nombre de taules i l’espai que pot ocupar la terrassa, uns altres cada vegada s’apropien més del carrer. I el carrer és espai públic, on ens trobem sense haver d’estar obligats a consumir.

Per això mateix, durant l’estiu hi haurà activitats al carrer, sembla que hi ha molts grups al barri que volen aprofitar per passar les tardes al fresc i alhora, enriquir-nos els veïns del barri compartint coneixements i experiència. Estigueu atents, que s’anunciaran les activitats i segur que les gaudiu.
Des d’aquí volem felicitar a la Plataforma del CEIP Mediterrania, però també a tot el barri, perquè sembla que la lluita pel col·le pot arribar a bon port després de dos anys de lluita… Com sabeu, un grup que va aportar a aquesta lluita el que sap fer és Poker d’Asos (el grup de hip-hop de l’institut Salvat Papasseit), i sembla que aviat trauran el vídeo de “4 anys de silenci” que parla sobre el CEIP Mediterrania i els barracons. Aquests joves músics també estan preparant la presentació de la seva segona maqueta, i com no, la volen presentar al barri. Els desitgem molta sort, i des d’aquí els oferim la col·laboració que puguin necessitar, i estem segurs que molta més gent i entitats també voldran aportar i col·laborar en aquesta presentació (que estem impacients per veure).

Per acabar, com dèiem, vénen temps difícils; les retallades als serveis socials que ja estan saturats i desbordats, no poden sinó suposar la condemna de famílies del barri a la pobresa. Per això, no ens quedarem de braços creuats, creiem que és necessari sortir al carrer per defensar els drets del veïns, els nostres drets, i que, com diu el 15M, “això acaba de començar”.

I com ve l’estiu, recordeu les comunitats de propietaris: si no voleu apartaments turístics en les vostres escales: acordeu-vos de canviar els estatuts de la comunitat de propietaris i posar que no permeteu que s’habilitin “*habitatges d’ús turístic” a l’edifici. Si voleu que us expliquem com fer-ho, no teniu més que preguntar. I continuem recollint denúncies sobre apartaments turístics al barri!
Us recordem que podeu fer-vos socis de l’Avv l’Òstia, que, com el seu propi nom indica és una associació de veïns; i sense els veïns, no som gens :)

L’associació està oberta cada dimarts i dijous de 18 a 20 i…

Veuen! Cada dimarts a les 20 en la c/Pescadors assemblea de la PADB i l’avv l’òstia. (fes-te soci/a:)

I els dimarts i dijous de 18 a 21 en *Pescadors 49. [email protected] [email protected] labarcelonetaambelaiguaalcoll.blogspot.com/
#barceloneta

apunta els teus videos al canal del barri: vimeo.com/barceloneta
facebook.com/labarcelonetarebel http://www.facebook.com/seglexxbarceloneta
https://picasaweb.google.com/bcntafotomaton/