HELENA LÓPEZ
Més de la Barceloneta que els quarts de casa, el joveníssim Alex Ayza no diu més de tres frases seguides sense esmentar per una cosa o altra el seu estimadíssim barri, on, amb només 17 anys, no només és conegut per ser el raper de Póker d’Asos, sinó que produeix discos «de col·legues» a la seva habitació, amb dos micros, una guitarra i un ordinador.
Alex Ayza. JONATHAN GREVSEN
Informació publicada en lapágina 80 de la secció de Contraportada de l’edició impresa del dia 03 de novembre de 2011VEURE ARXIU (.PDF)
-Ve sense gorra.
-Això de la gorra és un mite, la meitat dels rapers no en portem. Molts ho fan només perquè està de moda.
-Vaja… I el rap, ¿està de moda?
-El rap fa anys que està moda. Aquí al barri, el rap és el que mana.
-Té una cançó titulada Rap de barri. ¿Tira molt la Barceloneta?
-Moltíssim. Jo només he vist la Barceloneta. La defenso per sobre de tot. Ens estan assetjant per tot arreu, entre el Vela i els ports de luxe, sembla que ens volen envoltar per acabar fent-nos fora. Rap de barri no és només el títol d’una cançó; és el títol de la segona maqueta, que acabem d’editar, i està tota dedicada a la Barceloneta, al nostre món. Toquem molt al barri. Les iaies del carrer de Pescadors ens han ajudat molt. Sempre ens truquen quan hi ha alguna cosa. La fama ens ha arribat gràcies a elles.
-¿Fama?
-Al barri, sí. Som els nens.
-¿On va entrar en contacte amb el rap? No em digui que al barri…
-Jo jugava a bàsquet en pistes de carrer, a la Vila Olímpica o al Raval, i sempre hi havia els típics dominicans que vénen i posen la seva música. Posaven molt rap americà i, de tant sentir-lo, em va començar a agradar. Em vaig baixar rap americà. Al principi, no em pensava que hi hagués tants artistes que rapejaven en espanyol, ¡i menys en català!, fins que un dia, no sé com, vaig acabar trobant un raper que es diu Zenit, que canta en castellà. El vaig començar a escoltar, i em vaig dir, «això està tope guapo, almenys l’entenc».
-I va decidir imitar-lo.
-Més o menys. Va ser fa dos anys. Vaig passar 15 dies de vacances a la muntanya i allà, avorrit, vaig començar a escoltar Zenit i em vaig adonar que jo volia fer allò. I vaig començar a escriure. En dues setmanes vaig treure 10 temes.
-¿I què va passar al tornar d’aquelles inspiradores vacances?
-Vaig buscar a internet i vaig veure que hi havia un fotimer de rapers en castellà i que tots ho feien millor que jo.
-¡No serà tant!
-Bé, quasi tots… Vaig seguir buscant i vaig descobrir el concurs HipHop.cat, per a rapers en català, i m’hi vaig apuntar. Vaig compondre una cançó en 10 minuts, la vaig enviar i em van triar.
-No ho devia fer tan malament, llavors.
-Em van cridar per anar a la semifinal. Havia d’actuar amb un corista i amb un dj, i és clar, no tenia res d’això. I els ho vaig dir als dos millors amics que tinc, ‘¡veniu cap aquí!’
-¿Ells sabien alguna cosa de rap?
-¡No! Ni idea. Però ens vam preparar la cançó i ens va anar bé. Des de començament d’any ja hem fet més de 20 concerts. ¡I sense experiència ni res! ¿Pots posar a EL PERIÓDICO la web on es poden escoltar les nostres cançons gratis?
-És clar, apunto.
-www.pokerdasos.bandcamp.com. Hi ha les dues maquetes. Són sota llicència Creative Commons. Crec que el futur de la música va per aquí, la gent ja no compra discos. També tenim un bloc: pokerdasos.blogspot.com i un Facebook.
-Gairebé totes les cançons tenen un component social important.
-El component social, de ser-hi, hi ha de ser. Nosaltres no parlem gaire de política, perquè tampoc en som experts. La política preferim que la toquin grups com At Versaris, que també són col·legues, i en saben. Ells, directament només parlen d’això. Nosaltres ens fixem més en les coses del barri.
-Però al barri l’afecta la política. Tenen una cançó dedicada al Mediterrània, el col·legi en barracons més veterà de la ciutat.
–Sí. Quatre anys de silenci. De moment la tenim guardada, perquè les mares de l’escola, que van ser les que ens van demanar que féssim una cançó reflectint la seva lluita, ens han demanat que, de moment, la deixéssim, perquè ja tenen el compromís que les obres del col·le començaran al gener i no volen embolics ara. Però nosaltres la seguim tenint, i fins que el col·le estigui fet, jo no me’n fio. L’altre dia, al festival de hip-hop, ja l’hi vaig dir al conseller de barri: «Jo, fins que no vegi una pedra, seguiré fent la cançó i us seguiré criticant».
