[youtube http://www.youtube.com/watch?v=X_lkHJP-wyw&hl=es]

Sábado, 29 de marzo de 2008. Centro Cívico de La Barceloneta, 11:30 horas.

Me han invitado a estas jornadas para valorar las consecuencias del famoso “plan de los ascensores”. Mi objetivo es centrarme en las implicaciones patrimoniales que puede generar el mismo. Cuando hablamos de patrimonio no nos estamos refiriendo a los edificios o monumentos exclusivamente, o lo que es lo mismo, al llamado patrimonio arquitectónico y artístico. También cabe valorar el patrimonio industrial – que en La Barceloneta podía estar representado por el conjunto de La Maquinista- y el patrimonio inmaterial -las tradiciones y costumbres que se dan en un determinado lugar, aquí está claro: la fiesta de las corales-. La visión que el ayuntamiento tiene del barrio, desde el punto de vista patrimonial, es la de un “gran monumento”. Un sitio en el que sólo deben permanecer algunas estatuas y monumentos de cierto interés, no protegen ni al patrimonio industrial ni al inmaterial. Muestra de todo ello es que el catálogo patrimonial de La Barceloneta -los edificios y monumentos destacables que deben protegerse frente a posibles deterioros- no ha avanzado lo suficiente en 30 años. No se ha aumentado la protección de los pocos restos del pueblo originario de 1753, y menos aún las costumbres del lugar en cuestión. Esta pasividad se ha visto agravada en las últimas tres décadas, en un duro contexto de dejadez y destrucción del patrimonio ya existente.

Cuando hicimos el P.E.R.I. de 1983 los edificios tradicionales de una planta estaban protegidos frente a la amenaza de elevar plantas. Ahora sólo están catalogados los que tienen una arquitectura modernista: el Can Solé, por ejemplo. El ayuntamiento no contempla otra cosa, y La Barceloneta es un ejemplo de urbanismo barroco. Este estilo valora una perspectiva especial de las calles: todas ellas trazados rectos que miran hacia el mar, rodeadas de manzanas de igual tamaño. A destacar que fueron diseñadas por escuelas de ingenieros militares, en esa época los más entendidos del tema. Estamos hablando de un trazado único en toda España-

Ya he destacado anteriormente a La Barceloneta como ejemplo de urbanismo barroco. Su especial trazado es consecuencia del derribo de La Ribera, pero La Barceloneta no se construye con el fin de absorber a esta población que se había quedado sin vivienda. Entre el derribo y el levantamiento del nuevo barrio pasan 35 largos años, yendo la gran mayoría de la población afectada de La Ribera a otras zonas. La Barceloneta se construyó con otros fines, ser un pueblo marinero y portuario, de ahí sus calles rectas mirando hacia la mar. El nuevo plan que el ayuntamiento desea aplicar tendría que apreciar toda esta riqueza patrimonial que La Barceloneta nos ofrece. Pero Barcelona valora el urbanismo modernista y gótico, no el barroco. Y no hace falta fijarse únicamente en sus calles, hablamos de muchas más cosas que la historia le ha ido dejando: la tradición pesquera -en vías de extinción por las continuas ampliaciones del puerto-, la tradición industrial con La Maquinista o Gas Natural, el patrimonio social y cultural. Este último punto sería bueno analizarlo con más detenimiento.

No estamos hablando únicamente de “Los Coros”, sería simplificar mucho las cosas. La Barceloneta ha gozado históricamente de numerosos movimientos culturales y sociales. Las cooperativas todavía existentes en el barrio -Siglo XX y La Fraternidad- dan fe de todo ello. Y retomando las consecuencias de este plan, cabe destacar que el Siglo XX no se va a poder salvar. Sí se ha logrado con La Fraternidad después de 20 años de negociaciones, pero el Siglo XX es un frente ya perdido. Un ejemplo de todo el movimiento cultural antes explicado es La Garba: barrios y zonas mucho más grandes que La Barceloneta no tienen el privilegio de disponer una librería tan completa y con tanta personalidad. No es sino una consecuencia más del legado histórico de este lugar.

Seguro que os estareis preguntando, ¿por qué se elabora el plan sin valorar toda esta riqueza patrimonial? Personalmente, pienso que el ayuntamiento cree que La Barceloneta es un barrio ya consolidado. Que no necesita reformarse ni conservarse, sino ampliarse. Aparte de maltratrar sistemáticamente toda visión social necesaria en cualquier intervención urbanística. En los últimos 30 años los planes urbanistas han ido para atrás, siendo anteriormente mucho más multidisciplinares que en la actualidad. El debate y los argumentos tenían una mayor presencia. Éstas no son afirmaciones en vano, la parte sociológica de este plan es mínima. Incluir cuatro estadísticas sobre la población mayor del barrio no es realizar un trabajo sociológico sobre el mismo. Y quedan muchos interrogantes respecto a esta población a los que todavía no se les ha dado respuesta. Todo el gasto que realizará el ayuntamiento en realojarles podría dedicarse a rehabilitar pisos en mal estado o averiguar por qué están vacíos. Quizá lo que necesiten en un futuro no sea un ascensor, sino alguien que les asegure toda una serie de servicios para hacer sus vidas más fáciles.

Siendo las 11:50 horas cuando dio por concluida la intervención.

Aquí teniu el vídeo de la Geografia Esborrada que ha publicat el diari la Vanguardia

Un grup veïns del barri pesquer ha creat un mapa i una àudioguia de llocs emblemàtics que han desaparegut en la Barceloneta. Volen mantenir viva la memòria històrica de la zona i denunciar l’evolució del barri, que creuen que afavoreix solament a persones amb major poder adquisitiu i a turistes. La àudioguia la geografia esborrada, de moment només disponible en català, es pot descarregar per Internet i aviat tindrà versions en castellà i en anglès

Durant tot el cap de setmana més de 500 veïns han assistit i participat en les jornades de participació veïnal autoorganizadas, que han aconseguit una participació 5 vegades major que les últimes sessions convocades per l’Ajuntament.

Les jornades, organitzades per la avv l’òstia i la plataforma d’afectats en defensa de La Barceloneta, van començar ahir dissabte amb una anàlisi i debat sobre el “pla dels ascensors” cn diferents experts com Mercé Tatjer, Nydia Tremoleda, Pere Comas i Maribel Torres, en el qual participació més de 200 veïns.

El dia va concloure amb la presentació del tour de la geografia esborrada, un recorregut pels llocs desapareguts de La Barceloneta, al que li acompanya un auditour creat per artistes del barri. El tour estava representat amb un vestuari que reproduïa els elements típics dels llocs desapareguts (una panera de peix, una pescatera, una paella…). AL final es va repartir ron cremat.

Avui diumenge s’han muntat diferents carpes i dispositius en el mercat per mitjà dels quals s’entrevistava als veïns sobre la seva opinió sobre quin tipus d’intervenció fa falta en el barri. S’ha exposat la representació en còmic del “pla dels ascensors”, han intervingut la companyia de teatre Realitats Avançades, el filòsof Víctor Gómez Pin, comparant la gentrificació produïda a Venècia amb la qual s’està generant en La Barceloneta; s’ha fet un taller de teatre de l’oprimit per representar les conseqüències del pla i les seves alternatives,… Al final s’ha acabat amb una paella popular.

Aquestes jornades han estat el començament d’un procés de participació impulsat des de “baix”, ja que els processos participatius de l’Ajuntament no han estat més que meres consultes individualitzades per a cobrir la quota de participació. No obstant això, els millors coneixedors dels problemes de La Barceloneta i de les possibles solucions, som els veïns que vivim en ella. Més endavant es presentaran les conclusions de les jornades al barri per a debatre-les col·lectivament i contraposar opcions més socials a l’Ajuntament que les quals proposa el “pla dels ascensors”. El “pla” va ser aprovat definitivament al maig de 2007 i consisteix en la instal·lació d’ascensors, eliminant habitatges.

Aquest “pla” suposarà la pèrdua del patrimoni històric de La Barceloneta, i l’expulsió de milers de veïns. La “gran novetat” introduïda pel Ajuntament en aquest pla és la de considerar que els edificis de La Barceloneta són solars, per això es permet l’enderrocament d’edificis, alhora que es deixa tot en mans de la iniciativa privada.

FOTOS

El tour anava acompanyat amb un vestuari que reproduïa els elements típics dels llocs desapareguts (una panera de peix, una pescatera, una paella…)

Aquestes jornades se celebren durant tot el cap de setmana i tenen com objectiu obrir un procés de participació impulsat pels propis veïns del barri. Els processos participatius de l’Ajuntament no han estat més que meres consultes individualitzades per a cobrir la quota de participació.

No obstant això, els millors coneixedors dels problemes de La Barceloneta i de les possibles solucions, som els veïns que vivim en ella.

Avui a les 10:30 hores han començat amb la participació de més 200 persones les jornades “La Barceloneta parla i decideix” en el Centre cívic de La Barceloneta.

Després de la presentació de les jornades on s’ha explicat la impossibilitat de l’assistència de Manuel Delgado, s’han format tres grups de treball amb Mercé Tatjer (geògrafa i urbanista), Pere Comas (advocat urbanista) i Nydia Tremoleda (antropòloga)

Una vegada els investigadors han exposat la seva ponència en els 3 grups, s’han debatut en cadascun dels grups i s’han aclarit dubtes. Aquesta tarda a les 16 hores es realitzarà la plenària on es farà una posada en comuna

Continue reading →

Breus apunts biogràfics i professionals dels investigadors convidats a les “Jornades La Barceloneta parla i decideix”

Manuel Delgado

Manuel Delgado es llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona. Doctor en antropologia social per la mateixa universitat. Ha estudiat a l’Ecole Pratique des Hautes Etudes de Paris. Els seus nombrosos estudis s’han centrat en la religió, en la violència ritual, i en l’antropologia urbana, especialment en els cicles festius

Biografia

Entrevista

Mercè Tatjer

Mercè Tatjer Mir és Catedràtica de Didàctica de les Ciències Socials en la Universitat de Barcelona, Escola de Formació de Professors. Especialitzada en geografia urbana i història urbana, i en didàctica del mitjà urbà.

Bibliografia

Entrevista

Nydia Tremoleda

Nydia Tremoleda es antropòloga. Membre de l’Observatori del Mobbing de l’Institut Català d’Antropologia (OM-ICA)

Entrevista

Pere Comas

Pere Comas es advocat especialitzat en el dret públic, i singularment dedicada a l’Urbanisme i medi ambient.

Entrevista

Víctor Gómez

Víctor Gómez Pin va estudiar Filosofia en la Sorbona i va obtenir el títol de Doctor d’Estat amb una tesi sobre l’ordre aristotèlic (que va ser publicada primer a França i posteriorment en el nostre país). Després de diversos anys de docència en la Universitat de Dijon, va obtenir una càtedra en la Universitat del País Basc amb una investigació sobre els aspectes ontològics del càlcul diferencial. Actualment és catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona, on imparteix classes de Teoria del Coneixement i Introducció al Pensament Matemàtic.

Entrevista

Article Model Venècia