Tagged: premsa

Els turistes amb vaixell propi busquen ports més barats

Des del Port Vell de Barcelona s’atribueix el descens del 20% del trànsit de vaixells a l’augment d’impostos del darrer any

Els viatgers prefereixen ara Croàcia, Grècia i Turquia com a destí per amarrar uns dies

25/07/11 02:00 - BARCELONA - ADELA GENÍS
Marina Port Vell no registra aquest estiu els bons resultats d’altres temporades.
Els estrangers prefereixen destins més econòmics
Gabriel Sandoval
gerent de marina port vell

El trànsit d’embarcacions particulars al port de Barcelona ha caigut un 20% pel que fa a les mateixes dades de tot just fa un any. El director de Marina Port Vell, Gabriel Sandoval, atribueix aquesta davallada a la pujada d’impostos amb què durant els últims temps s’ha gravat aquest sector. “A nivell estatal s’han apujat els impostos i els estrangers prefereixen anar a destins més econòmics, com ara Croàcia, Turquia o Grècia”, assegura Sandoval. El gerent explica que s’han incrementat els cànons que els ports esportius han de pagar a les administracions que gestionen la concessió. “És complicat donar xifres exactes però els preus s’han encarit un 20% de mitjana”, hi afegeix.

Vaixells estrangers

La majoria de turistes que venien Barcelona són vaixells estrangers, que fan rutes pel Mediterrani. En els darrers anys la capital catalana s’havia convertit en una parada obligatòria pels seus atractius turístics i per la qualitat de les seves instal·lacions portuàries. Les dades de què fins ara disposa Marina Port Vell, però, apunten un canvi de tendència. “Des de que va començar la crisi el 2008, en aquest sector no l’havíem patida amb tanta incidència com ara”, remarca Sandoval. En els darrers anys el port de Barcelona ha acollit de maig a octubre entre 1.200 i 1.300 embarcacions però ara es dubta que es pugui arribar a aquestes xifres de temporades anteriors. L’any 2010, Marina Port Vell ja va registrar una lleugera caiguda dels viatgers. La davallada es va poder compensar perquè els viatgers van fer estades més llargues. Al Port Olímpic també es va notar un descens: menys consum i també menys venda de combustible. A més, també es va notar una altra tendència: els usuaris del port que utilitzen els seus vaixells per anar a les illes Balears cada vegada hi van més tard i menys dies.

Impacte econòmic

Sandoval alerta que el descens de l’arribada d’embarcacions turístiques a la ciutat té un efecte immediat en l’economia, tant de forma directa com indirecta. Es calcula que un dels grans vaixells que té el multimilionari rus Roman Abramóvitx, propietari del Chelsea, genera entre quaranta i cinquanta llocs de treball al port només per al manteniment de l’embarcació. A més cal sumar-hi el que aquest tipus de turisme pot consumir. “És important mantenir aquests vaixells però no s’està aconseguint”, lamenta Sandoval.

El port de Tarragona, amb bons resultats

El port de Mataró va rebre durant l’estiu del 2010 menys visites que l’any anterior. El mes de juliol va ser molt bo i es va notar en l’aparcament i la restauració. El mal temps de l’agost va impedir tancar l’estiu amb bons resultats. Port Ginesta es va mantenir i va comptabilitzar el mateix nombre de viatgers que els anys anteriors. La venda de carburant es va multiplicar durant la temporada d’estiu, fet que ja és habitual en aquest port. La majoria d’usuaris d’aquestes instal·lacions són autòctons.

Notícia extreta de El Punt Avui

I nosaltres ens preguntem: de quin impacte econòmic parlen? De quina manera ha vist el barri aquest impacte econòmic en els últims anys?

L’únic impacte econòmic que podem esperar és el que suposarà l’expulsió de veïns si al Port Vell es fa una reforma de luxe!

 

 

 

 

 

 

 

 

Un bocí de la història de la Barceloneta

El barri de la Barceloneta de Barcelona ha celebrat un fet important. La recuperació per a l’ús públic d’un edifici fonamental per comprendre els 260 anys d’història d’un barri que és un exemple destacat de l’urbanisme de l’època barroca.

Enllaç al video

La Barceloneta converteix la casa del porró en la Casa de la Barceloneta 1761 per recordar 260 anys d’història

Alonso Carnicer/Sara Grimal Actualitzat a les 08:10 h   06/02/2012La Barceloneta ha celebrat la seva primera festa barroca per recordar els orígens d’aquest barri mariner amb múltiples activitats culturals i amb visites guiades per descobrir els elements més destacats del seu patrimoni arquitectònic. A partir d’ara, l’estrella serà la Casa de la Barceloneta 1761, que s’ha de convertir en un equipament cultural per interpretar la història i l’evolució del barri.

Història d’un naixement

La Barceloneta és un barri densament poblat, amb una marcada personalitat i una singular traça urbana rectilínia que s’aboca al mar. Va néixer el segle XVIII, uns anys després de la destrucció d’una part del barri de la Ribera durant la Guerra de Successió.

Després de diversos projectes, el 1753 els enginyers militars dirigits per Juan Martín Cermeño van iniciar la construcció d’un eixample regular de carrers amb illes idèntiques de 100 metres per 10 metres. Les cases arribaven fins a la riba i tenien planta baixa i un pis seguint un model establert. Aviat, l’aleshores barri més nou de Barcelona, habitat per gent d’oficis del mar, va començar a transformar-se. Primer s’hi van afegir noves illes i a partir del segle XIX va començar un procés que va permetre aixecar cada cop més plantes damunt els edificis originals fins a una alçada de sis pisos. El barri es va fer cada cop més dens i se’n va multiplicar la població.

Viatge a través del temps a la Casa de la Barceloneta 1761

Els pocs edificis que han conservat l’estructura original han quedat arraconats pel progressiu creixement en alçada. En molts casos, les remuntes en van canviar la fesomia. Uns altres havien caigut en l’abandó. L’única casa supervivent amb façana a tres carrers, coneguda per la casa del porró, estava degradada i en perill. Historiadors i entitats del barri van protagonitzar una llarga lluita per salvar un valuós patrimoni no protegit. El programa d’equipament comunitari del Pla de Barris de la Barceloneta va permetre que l’Ajuntament de Barcelona adquirís l’edifici i en fes una acurada rehabilitació que li ha restituït la fesomia originària. Ara, amb el nom de la casa de la Barceloneta 1761, aquest edifici, situat al carrer de Sant Carles número 6, es convertirà en un equipament cultural que servirà per descobrir la història del barri i la seva evolució i posar-la en el context de l’urbanisme barroc.

Mercè Tatjer, catedràtica Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona, explica que la casa de la Barceloneta “és important perquè es l’única casa original del moment de construcció de la Barceloneta del segle XVIII que resta en peu al barri. Era un barri que tenia una fesomia molt particular respecte a la ciutat emmurallada. Tenia un traçat ortogonal, un únic model de casa, i, per tant, això li donava una uniformitat que el fa equiparable a molts dels barris d’aquest període barroc neoclàssic que es van construir a Europa.”

La rehabilitació de l’edifici posa en valor els elements arquitectònics de l’època barroca com el frontó triangular que corona l’edifici, les volutes que hi ha a les claus de portes i finestres, les marques d’illa a les cantonades i la coberta de teula. Per dins, la casa de la Barceloneta 1761 serà un equipament cultural modern que permetrà interpretar la història i l’evolució del barri. Durant la jornada de portes obertes, els visitants van poder veure-hi una reproducció de la primera pedra del barri, col·locada el 3 de febrer de 1753, i un conjunt de dibuixos obra de Jordi Ballonga, que permeten visualitzar com era el barri al segle XVIII, l’estructura interna de les cases i l’evolució de les alçades dels edificis al llarg del temps.

Ara les entitats culturals de la Barceloneta, aplegades en un grup de treball, estan elaborantpropostes sobre els objectius, usos i gestió del futur equipament cultural del barri que adreçaran a l’Ajuntament per dotar de contingut l’edifici recuperat.

El representant de l’Associació La Fraternitat-Barceloneta i membre de l’Associació de Veïns de la Barceloneta, Emili Garcia, es planteja “si la manera de gestionar i de proposar-li a l’Ajuntament és una gestió ciutadana a partir de les pròpies entitats. Per primera vegada, les entitats del barri es reunirien en una mateixa plataforma per col·laborar i treballar unitàriament.” L’objectiu és obrir la casa per a activitats culturals que se sumin a les exposicions permanents i temporals, ubicar l’arxiu popular de la Barceloneta, amb nombrosos documents i fotografies, i fomentar la recerca, documentació i interpretació de la història del barri.

Viatge a la Barceloneta

Historiadors i veïns mostren el barri que Lluís Llach converteix en l’Ítaca del seu debut literari

MARC ANDREU 26/01/2012

A Icària, Icària, Xavier Benguerel demostra que va néixer i viure al Poblenou obrer i de somnis utòpics que li va merèixer el premi Planeta de 1974. A Memòria d’uns ulls pintats —que el 2 de febrer Empúries posa a la venda—, Lluís Llach (Girona, 1948) converteix la Barceloneta on admet “pràcticament no haver-hi estat mai” en l’Ítaca del seu debut com a novel.lista. El cantautor de Verges narra una bella història d’amistat juvenil i apassionat amor homosexual com un exercici de memòria històrica emmarcat en la Barceloneta llibertària dels anys 30.

 Els ‘quarts de casa’ que evoca Llach ara es lloguen a 560 euros i es venen per 130.000 ”La lluita dels de l’església de Sant Miquel del Port no ha canviat”, diu Coscubiela Tatjer: “Els veïns es colaven als banys privats per les dutxes que no tenien a casa”. De la Barceloneta marinera queden sols 35 barques de pesca, un 33% de les de 1971.

Poc més documentat que pels records de la seva difunta tata Presentació Sendra, nascuda al barri, i les vivències de guerra civil de la nonagenària Maria Grau, Llach és sincer: “No sé si l’he encertat; i segurament quan em llegeixi la gent que ha viscut aquí en aquell temps, amb molta raó dirà: ‘Això no té res a veure’. Però a mi m’anava molt bé per la meva història”. L’autor deViatge a Ítaca ho confessa en un reportatge gravat a la mateixa plaça on el Quadern reuneix la historiadora de la Barceloneta Mercè Tatjer (Barcelona, 1942); el “xaval de barri”, exlíder de CCOO i diputat d’ICV-EUiA al Congrés Joan Coscubiela (Barcelona, 1954), i l’activista veïnal Gala Pin (València, 1981). Són ells qui fan memòria en aquest viatge.

E Els ‘quarts de casa’. Al segon i “esquifit” pis del número 6 del carrer del Mar situa Llach la casa de Germinal Massagué, el seu protagonista, que dorm i es masturba al menjador perquè l’única habitació és dels pares i no hi ha lavabo, sinó “excusat comunitari”.

L’edifici, successivament modificat, és el típic de la reticular trama del primer barri projectat extramurs de Barcelona, a mitjan del segle XVIII, per enginyers militars en terrenys guanyats al mar. Com explica Tatjer, catedràtica de la Universitat de Barcelona amb tesi i llibres sobre el barri, “els anomenats quarts de casa són habitatges de 28 metres quadrats” que ni tan sols gaudeixen del celobert que Llach inventa com a espais de relació veïnal.

“En aquests metres quadrats vivíem sis persones, i fins a vuit i nou abans de néixer jo”, recorda Coscubiela, que avui viu entre Madrid i la Sagrada Família però freqüenta la Barceloneta per visitar la seva mare. Retrobats al barri després de molts anys, Tatjer i Coscubiela recorden que era “una de les tres àrees urbanes més denses del món, equiparable a Bombai i Nova York”. S’hi amuntegaven unes 30.000 persones, tant als anys 30 que novel·la Llach com als 70 que va cartografiar la mateixa Tatjer.

E Miles de Viviendas. Avui, amb una població reduïda a la meitat, “l’amuntegament no és el que era”. Ho diu Pin, tan activa a les xarxes socials del 15-M com a l’Associació de Veïns de L’Òstia i que el 2004 va arribar al barri com a okupa de l’edifici Miles de Viviendas. Desallotjat i enderrocat el 2007, Pin es mira amb nostàlgia el que ara és un solar “en espera d’equipaments” al passeig de Joan de Borbó. Coscubiela recorda que allí, quan el passeig es deia Nacional, hi havia la caserna de la Guàrdia Civil. No falten agències immobiliàries com Skyflats, que lloga un quart de casa per 560 euros al mes i en ven un altre per 130.000 euros. Pin explica que al barri “hi ha legalitzats uns 65 pisos turístics” però aclareix que en tenen comptabilitzats “més de 160″. Aquest turisme “fast-food” és el que denuncia en anglès “la pancarta del fill de l’Emília”, com li indica Pin a Tatjer. Diu així: “Welcome tourist, the rent of holiday apartments in this neighbourhood destroys the local socio-cultural fabric and promotes speculation”.

E L’escola i el mar. Com ja va passar als anys 60 amb el Pla de la Ribera, l’especulació ha esperonat l’esperit reivindicatiu d’un barri de llarga tradició associativa. Ho exemplifica Carme Piera, una mare que parla amb Pin d’organitzar una festa perquè l’Ajuntament i la Generalitat aviat posaran la primera pedra de l’escola Mediterrània, en barracots des de fa cinc anys. “És això que ha aconseguit l’alcalde Trias gràcies al PP?”, provoca Coscubiela. “No, ho hem aconseguit molta gent lluitant”, li repliquen.

Entre els lluitadors, els cristians de base que, com la Montse Cabayol a qui saluda Pin, fan de l’església de Sant Miquel del Port “un espai social clau”. Ho deixa clar la jove activista: “La gent de la parròquia són els nostres aliats”. “Això és de les poques coses que no han canviat”, respon el diputat ecosocialista. Ho diu a la plaça de l’església on de petit sortia al pati i formava “en fila, els nens a una banda i les nenes a l’altra”. Res a veure amb la pedagogia on Llach educa els seus personatges: els ateneus llibertaris i la innovadora Escola del Mar, aixecada el 1921 i destruïda per un bombardeig el 7 de gener de 1938.

E La plaça de Sant Miquel. Tothom coneix la plaça de la Barceloneta pel nom de l’arcàngel a qui el 1755 es va dedicar l’església, en honor del capità general Juan Miguel Dávalos y Spinola, marquès de la Mina, que s’hi va erigir un mausoleu on va ser enterrat. La tomba la van profanar, el juliol de 1936, militants revolucionaris sortits de l’Ateneu Llibertari que tenia seu a la plaça i on la CNT va amagar armes robades d’un vaixell que, com recorda Llach, van ser claus per aturar l’aixecament feixista.

A la plaça hi ha una placa en honor de Ferdinand de Lesseps, impulsor dels canals de Suez i Panamà, que va viure aquí mentre va ser cònsol de França a Barcelona. Una altra placa homenatja els Cors de Clavé, que encara canten al barri. Però el futur són els grups de hip-hop de l’Institut Salvat-Papasseit (el poeta del barri) que fan rap en català i, com s’enorgulleix Pin, “han pintat” (sense grafitis) la font de la plaça. Tatjer elogia la conservació de les valuoses aixetes metàl·liques “de la casa Baixeras” mentre Coscubiela idealitza el “bon gust de l’aigua de la Barceloneta”. Un barri on encara avui la mare del diputat i veïnes com Pin tenen aigua de dipòsit.

E Restaurants, banys i platja. Crítica amb l’Hotel Vela i, ara, amb la reforma del Port Vell en marina de luxe, Pin denuncia “la privatització de l’espai públic”, terrasses incloses. “Amb restaurants com Can Ganassa no t’hi fiquis”, protesta Coscubiela. Tatjer apunta que locals com Can Solé “ja reunien gent il·lustre i eren motiu de crònica per Sagarra als anys 30″. I tant Coscubiela com Tatjer remarquen que, entre els xiringuitos i els banys on acudia tota la ciutat (Orientals, Astillero, Sant Sebastià…), l’espai públic havia estat encara més privatitzat. “Els nois saltàvem les tanques fins i tot pel mar”, evoca Coscubiela. Voyeurisme a banda, Tatjer precisa: “Els veïns s’hi colaven perquè als banys privats hi havia les dutxes que faltaven als quarts de casa”.

Coscubiela guarda un record més entranyable dels banys en colla als safareigs propers al mercat. A la platja que avui omplen barcelonins i turistes, Llach imagina barques varades on els seus personatges s’inicien al sexe. “Mai vaig veure barques; eren totes al moll de pescadors”, diu Coscubiela. Tatjer ho corrobora també pels anys 30. Però precisa que “alguna barca hi havia al Somorrostro”, la platja de barraques rescatada fa poc de l’oblit amb una placa arran de sorra.

E Pescadors i obrers, en crisi. “Quasi tota la gent de la Barceloneta depenia del mar”, diu Llach. Avui només queden 35 barques de pesca (amb desenes de pescadors) i 1.100 estibadors al port de les 98 barques (amb 793 pescadors) i els 2.096 “obrers portuaris” que Tatjer va censar el 1971. Més que mariner, la Barceloneta ha estat un barri obrer. “El primer de Catalunya i Espanya”, defensa Coscubiela, que va debutar de sindicalista “a la secció de Duanes i Pesca de CCOO”. “No ens barallarem per això”, intervé Pin quan Tatjer objecta que “el primer barri obrer va ser el Raval”. En tot cas, d’allí va arribar a la Barceloneta, el 1855, La Maquinista Terrestre y Marítima. La gran metal·lúrgia de Catalunya es va estar al barri fins al 1963, ocupant 28.000 metres quadrats i amb una plantilla de 1.200 treballadors.

D’aquella fàbrica només en queda la porta d’entrada als habitatges socials dissenyats el 1979 per Bohigas, Martorell i Mackay. Allí es pateix avui la crisi econòmica, “que ja va ser molt dura als anys 80″, diu Coscubiela. Com llavors, apunta Pin, “hi ha atur i tràfic de drogues per sobreviure”. I una dada més dramàtica que el “racisme latent”: el 90% del que distribueix el Banc d’Aliments al barri “és la base, no el complement, de la dieta de molta gent”. Coscubiela sosté que la crisi “és un polvorí”. Qui sap si també és El Ocaso del Capitalismo: així bateja Llach la llibreria on van els seus personatges. Els veïns reals anaven i van a La Fraternitat, la cooperativa que avui és biblioteca pública. Un bon final de qualsevol viatge. A Icària, a Ítaca o a la Barceloneta.

 

Notícia extreta de ElPaís

Written by Desactiva els comentaris Tagged with

SOS Monuments li dóna una distinció a l’avv l’Òstia

SOS Monuments  ha decidit donar-li la distinció Admiracions Conservades 2011 que aquesta Associació Defensa Cívica del Patrimoni Cultural, SOS Monuments atorga per la llarga trajectòria de defensa del Barri de la Barceloneta i del seu litoral, platges incloses, en diverses campanyes exemplars, des de la d’oposició aferrissada al Pla d’Ascensors fins a la de la construcció de l’Hotel Vela.

Un honor, és clar

I per això que és un honor, doncs cal seguir lluitant

Enllaç a BTV notícies parlant de la necessitat d’equipaments socials en temps de crisi.
O també podeu veure-ho a la pàgina per recuperar l’edifici del Segle XX

o als vostres carrers i places ;)

Una casa para la memoria

El Plan de Barrios en la Barceloneta recupera la única finca que exhibe la arquitectura típica de la zona

CAMILO S. BAQUERO - Barcelona - 08/12/2011

La historia y el relato de la vida de barrio de la Barceloneta ya tienen un empaque para la memoria. Se trata de la Casa del Porró o, según el nombre que han escogido los vecinos, la Casa de la Barceloneta de 1761. Esta singular edificación, ubicada en el número 6 de la calle de Sant Carles, ya luce una nueva cara gracias a la inversión del Plan de Barrios aprobado en 2007 y que ahora encara su recta final. Ayer, la concejal de Ciutat Vella, Mercè Homs (CiU), presentó algunas de las obras finalizadas.
 La vivienda, original del siglo XVIII, fue salvada de la demodelora por el Ayuntamiento, a petición de los vecinos. Su destino era ser reducida a escombros para dar paso a un bloque de pisos. Desde el Consistorio se logró una permuta con la constructora dueña de la finca. A pesar de su mal estado, la casa tenía un gran valor arquitectónico. Exhibía el modelo de construcción que los militares eligieron para la zona, ganada al mar: dos pisos de poca altura, 70 metros cuadrados de planta, puerta y dos ventanas en el piso inferior y balcón y ventanas en el superior. (Véase EL PAÍS de 14/02/2011.) Hoy, tras 447.277 euros de inversión, el Porró luce una nueva cara, con dos espacios diáfanos unidos por un ascensor.

Históricamente los vecinos habían pedido que el local albergaran un centro cultural para “la interpretación histórica del barrio”. Ayer, la concejal Homs confirmó que será “un equipamiento de promoción para explicar el barrio desde sus inicios hasta el día de hoy”. El modelo de gestión y las actividades aún se están debatidos en el seno de una comisión conformada por la Oficina Técnica del Plan de Barrios.

Para la Asociación de Vecinos de L’Òstia, una de los participantes, lo más importante es que allí se dé cobijo al archivo de la Barceloneta. “El espacio es reducido, por ello hay que optar por la digitalización del material del archivo, y eso necesita inversión”, explicó la líder vecinal Gala Pin. Sin embargo, no son muy partidarios de la autogestión del local y proponen que la asuma la biblioteca próxima. Tampoco les gustan mucho los tonos pastel que han escogido los arquitectos. “¿Estamos seguros de que era así?”, ironizó Pin.

La inversión total del Plan de Barrios es de 16 millones de euros. Otras de las obras acabadas son la restauración de la fuente dedicada a Carmen Amaya, la renovación de tres plazas y la peatonalización de la calle de Andrea Dòria. Desde L’Òstia valoran estos resultados, aunque recuerdan una reivindicación pendiente: la entrega al barrio del edificio de la Cooperativa Popular Obrera El Siglo XX.

Notícia extreta de El Pais

Alex Ayza: «Som famosos gràcies a les ‘iaies’ de Pescadors»

HELENA LÓPEZ
Més de la Barceloneta que els quarts de casa, el joveníssim Alex Ayza no diu més de tres frases seguides sense esmentar per una cosa o altra el seu estimadíssim barri, on, amb només 17 anys, no només és conegut per ser el raper de Póker d’Asos, sinó que produeix discos «de col·legues» a la seva habitació, amb dos micros, una guitarra i un ordinador.

 

Continue reading →

La marina del Port Vell se topa con el rechazo de oposición y vecinos

El Ayuntamiento agradece que haya “inversores que se fijen en Barcelona” – El Puerto tolera que el proyecto de lujo se anuncie pese a carecer de licencia

CAMILO S. BAQUERO / BLANCA CIA - Barcelona - 27/10/201

 

El proyecto de la inglesa Salamanca Investment de convertir el Port Vell de Barcelona en una marina de lujo para yates de hasta 180 metros no gusta ni a la oposición -PP incluido- ni a los vecinos de la Barceloneta. El plan fue presentado en el Salón Náutico de Mónaco, donde se aseguró que estará listo el próximo otoño, y la Autoridad Portuaria de Barcelona (APB) lo ve con “buenos ojos”. No obstante, el proyecto deberá superar un largo trámite: que el Departamento de Territorio y Sostenibilidad lo autorice, que el Ayuntamiento esté de acuerdo y que se someta a exposición pública, y finalmente, la aprobación del Consejo de Administración de la APB. Una portavoz de la APB explicó ayer que conocían el plan, pero que la documentación la tuvieron hace una semana.

 ”La seguridad de los yates de la realeza saudí colapsa Ibiza”, dicen los navegantes

El Consistorio evitó comentar ayer el sorprendente hecho de que los promotores den ya por segura la marina de lujo y sea exhibida en el próximo Salón Náutico de Barcelona. Sin querer pronunciarse sobre la transformación urbanística que supondría en el frente marítimo, el gobierno de Xavier Trias “agradece que los inversores se fijen en Barcelona”.

Para la oposición en el Consistorio, el PP y el PSC, Iniciativa per Catalunya (ICV-EUiA) y la Federación de Asociaciones de Vecinos, la reconversión del puerto deportivo en una base de grandes yates de lujo no es de recibo. “Hay muchas prioridades antes que transformar el Port Vell. Y además, una operación de este tipo necesita estudios de movilidad, de seguridad y de impacto que no se han hecho”, apuntaba el edil popular Eduardo Bolaños, que de paso recordaba que CiU está en minoría y que para sacar adelante el proyecto necesita apoyos. Y hasta la fecha, esa muleta es la del PP.

El socialista Jordi Martí rechaza el plan porque supone convertir esa parte del frente marítimo en “un espacio exclusivo que condicionaría el futuro del barrio“. Sostiene que algo así “iría en contra del interés general” de los barceloneses, que hace 25 años recuperaron el frente marítimo de la ciudad. ICV cree que sería “impensable” que la ciudad tolerase el cambiazo por un puerto de lujo. Jordi Bonet, presidente de la FAVB, no duda en que algo así significa dar prioridad a los intereses privados y del puerto frente “al modelo urbano y mixto de pequeñas embarcaciones”.

Los vecinos de la Barceloneta y los usuarios de las plazas de amarre también mostraron ayer su descontento por el proyecto de la marina cinco estrellas en el Port Vell y alertaron de las consecuencias nefastas que, a su juicio, podría implicar su ejecución. “Esto es una pieza más de la idea de ciudad de escaparate que se está impulsando en la Barceloneta, de la que forman parte el hotel W, la reforma de Moll de Pescadors y el otro puerto de lujo en la nueva bocana”, aseguró Gal·la Pin, de la asociación de vecinos de L’Òstia. “El Ayuntamiento siempre ha dado carta blanca al Puerto“, se quejó Pin.

La asociación de vecinos enumera las posibles consecuencias de la remodelación del atracadero. “Al crearse estos circuitos turísticos de lujo, cambia la dinámica del barrio. Habrá más apartamentos turísticos que desplazarán al vecino, se encarecerán los productos básicos y los alquileres de los locales [las rentas antiguas expiran en 2014], y llegarán nuevas tiendas con productos que satisfagan el nuevo perfil”. Pin apostilló: “No estamos en contra del turismo, estamos en contra del uso que el turista le da al espacio público y de que se diseñe pensando en él, en detrimento de los vecinos”.

La llegada de los yates, con sus consecuentes sistemas de vigilancia privada, también genera preocupación en el barrio. La temen porque ya la conocen. Según explica un conocedor del puerto, cada vez que las grandes embarcaciones -propiedad de fortunas rusas- se instalan en la marina para ser reparadas, el despliegue de agentes de seguridad convierten esos pantalanes en un fortín. Un usuario de la marina pone de ejemplo lo que sucede en Ibiza cuando llegan las grandes embarcaciones de la familia real saudí. “Ellos traen su propia seguridad y decenas de coches. La isla se colapsa cuando los príncipes deciden dar un paseo y los vigilantes constantemente irritan a las personas que están en las terrazas”.

El navegante, que pide que se omita su nombre por temor a quedarse sin plaza en el caso de que se apruebe el plan, pues la marina ya les informó de que no habrá para todos, cree que la iniciativa terminará en “un aparcamiento para grandes barcos”. “En verano nadie se queda en Barcelona, los dueños de yates veranean en Grecia, Francia o Italia. La marina se queda vacía”.

Los responsables del Salón Náutico (evento anual de Fira de Barcelona que este año celebrará su 50ª edición entre el 5 y el 13 de noviembre) no ven con malos ojos la reconversión hacia el lujo. Según su presidente, Luis Conde, tiene sentido enfocar la Marina del Port Vell hacia los grandes yates, porque “una cosa es la afición y otra es el negocio”. Barcelona, señaló ayer, es una ciudad que puede ofrecer a las grandes embarcaciones calidad y la posibilidad de hacer un mantenimiento adecuado. “Los rusos han comprado el Port Vell. Los de Qatar, el de Barcelona. Y en el hotel Vela también podrán atracar los grandes yates”, resumió Conde, informa Cristina Delgado.

Notícia extreta de El País

La conquesta de l’asfalt

p { margin-bottom: 0.08in; }
Andrés Antebi, antropòleg.
Investigador del Grup de Recerca Etnografia dels Espais Públics (ICA)
A cop d’autobús, bicicleta, cotxe, moto, o d’enginys de difícil classificació com els Segways o els Go-cars. A través de noves estratègies comercials que tenen en l’adveniment del “turisme vial” un dels seus principals arguments, Barcelona consolida la seva posició com a marca al mercat global de les ciutats.
A l’absoluta colonització turística de les voreres de ciutat vella i d’altres espais públics barcelonins com el Park Güell o els voltants de la Sagrada Família, s’hi afegeix un element nou –l’asfalt- que comporta una progressiva ampliació de l’ocupació turística dels espais públics i que molt probablement acabarà per reconfigurar la vialitat del conjunt de la ciutat.
El salt de la vorera a l’asfalt ha estat promogut de manera preferent en els itineraris turístics al llarg dels darrers anys. El turista urbà és un consumidor conscient o inconscient d’itineraris, i els promotors –entre els que cal situar en primera línia el consistori barceloní- s’han adonat que sobre l’asfalt, en l’automobilitat, hi ha una nova veta de la mina. I estan decidits a explotar-la de valent.
Un cop esgotats tots els models possibles d’itineraris a peu, que per a una part dels visitants generen una sensació cada cop més estesa d’anquilosament i falta d’independència, va anar introduint-se progressivament l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport preferencial entre els turistes. Així, en pocs anys, hem vist com el cor de la ciutat i els seus contorns, són solcats no només pels clàssics micro-ramats de transeünts rere una gran flor de plàstic, un paraigües llampant, o una banderola numerada, sinó també per nombrosos grupets d’alegres ciclistes de lloguer, ja sigui en itineraris guiats o bé circulant pel seu compte. Les empreses rent a bike, han crescut tan ràpidament com el caos circulatori i les aglomeracions que aquests ciclistes ocasionals generen per tot arreu, entre la vorera i la calçada. 
 
Amb tot, no va ser l’eclosió de la bici el primer pas en direcció a colonització de l’asfalt. Tot va començar amb l’èxit aclaparador del Bus Turístic, l’omnipresència del qual és un símbol de la nova petjada turística als carrers de la ciutat. Concebut pel Consorci Turisme de Barcelona al principi dels anys noranta, l’ús d’aquest servei ha batut rècords any rere any, fins els més de 2.000.000 d’usuaris anuals que comptabilitza actualment. El fenomen Bus Turístic comportà l’aparició esglaonada de noves línies públiques i privades, que s’orienten a facilitar el desplaçament dels turistes per la trama urbana i que han generat protestes –sobretot els autocars- entre els veïns de molts dels punts calents d’aquestes rutes.
L’ultima moda són determinats desplaçaments que es presenten al visitant com a una “aventura ubana”. En aquest sentit, és destacable com el lloguer de motocicletes o de Go-cars, uns petits sidecars de color groc amb àudio-guia, creix exponencialment. La clau és vendre autonomia i llibertat total de moviments. En el cas dels Go-cars, la publicitat és inequívoca: “(…)una experiència més divertida que l’avorrit bus turístic (…) que et permetrà marcar el teu propi ritme i seguir el teu propi itinerari”.
Sobre l’autonomia de moviments, el nou alcalde, Xavier Trias, aclaria a principis de juliol algunes de les línies mestres del seu mandat. D’una banda optava per reforçar la militarització dels carrers i les batudes policials que –de moment- semblen haver esborrat la presència de venedors ambulants a zones turístiques senceres com La Rambla, el Port Vell o la Barceloneta. De l’altra passejava cofoi pels estands a la inauguració de Barcelona Harley Days, un macroesdeveniment promocional de la marca nord americana de motocicletes. “Es un honor celebrar aquesta trobada –afirmava l’alcalde- amb una marca tan associada a la qualitat. És una manera de projectar Barcelona al món”.
L’acte central d’aquest espectacle del motor s’anomena Desfilada de Banderes i consisteix en un recorregut de 13 quilòmetres de més de 20.000 motards –un diumenge al mati!- pels principals carrers de Barcelona. La marxa recorda una sorollosa parada militar sobre dues rodes, amb milers de turistes motoritzats mostrant el seu orgull sobre la calçada. Mirant el fullet de la convocatòria trobem el gegant hoteler Husa com a un dels espònsors principals. El seu president, Joan Gaspart és casualment el Conseller Delegat de Turisme de Barcelona, ànima de les polítiques turístiques a la ciutat. I ja que parlem turisme, economia i mobilitat, val a dir que Gaspart, entre els molts càrrecs que acumula, figura també com a cònsol general honorari de les Illes Seychelles, un dels paradisos fiscals amb més historia . 
 

La Barceloneta amenazada

Si hace cuatro años hablábamos de La Barceloneta prometida en referencia a la llegada de Itziar González y sus supuestos aires de renovación en relación a las políticas y las dinámicas del Distrito (fracasadas, tal y como demostró su tibia dimisión), hoy tenemos que cambiar el título y hablar de La Barceloneta amenazada.
Treinta años en la oposición le han dado a CiU un margen para el aprendizaje de sus adversarios y, si algo ha hecho en la campaña electoral referente al Distrito, es recordar continuamente la dificultad que supone gobernar. De esta manera pretende ir construyendo un muro de contención frente a las críticas y allanar el terreno para poder aplicar determinadas políticas una vez tomada la Regidoria.

Mientras Xavier Trias ha afirmado que «necessitem els turistes, no qualsevol, el turisme de qualitat», la previsible regidora del Districte, Mercè Homs, decía algo que no es la primera ni será la última vez que lo escuchemos: «volem recuperar el districte de Ciutat Vella per als veïns i per a les veïnes».
 Casi no hace falta decir nada más sobre estas dos declaraciones hechas en un acto de precampaña. Desde la óptica vecinal no son sino una contradicción. Pero ésta se resuelve al conocer la voluntad de CiU de retirar la normativa de los apartamentos turísticos y «flexibilizar» el Plan de Usos para no «espantar a los comerciantes y las inversiones».

Frente a esta declaración de intenciones del gobierno municipal aún no constituido, cabe preguntarse cómo se conjugan la recuperación del Distrito para los vecinos, y el seguir fomentando y sosteniendo el turismo, aunque sea de «calidad», un concepto muy subjetivo y una trampa lingüística para
promocionar espacios de lujo y de alto nivel adquisitivo. Circuitos que, al fin y al cabo, se basan en instalaciones de lujo y elitistas y que no son otra cosa que lugares inaccesibles para la mayoría de los ciudadanos, y cuya onda expansiva para el comercio tradicional es devastadora.

La crítica que CiU hace al actual Plan de Usos, al que considera demasiado restrictivo, en realidad está preparando la desregulación absoluta de algunos de los ámbitos que en los últimos años han sido puntos calientes de la movilización vecinal. El actual Plan de Usos, que regula la actividad comercial del territorio, fue elaborado con el modelo de participación vecinal estilo PSC con un toque de Itziar González: recopilar reivindicaciones vecinales que luego no se ven reflejadas sobre el papel más que en alguna concesión. Como ejemplo, en este caso se lograría la no concesión de más licencias de hotel, aunque con la trampa de poder trasladar geográficamente las licencias, entre otros lugares a La Barceloneta, por cierto; o una normativa más restrictiva con los apartamentos turísticos y las tiendas de souvenirs. Frente a esto, Trias, en lugar de incrementar las garantías que exigen los vecinos hace años, pretende destruir los
pocos límites existentes a la economía turística: fomentar la afluencia de visitantes, flexibilizar el Plan de Usos y retirar la normativa que regula los apartamentos turísticos.

Todo apunta a que estamos ante una ofensiva en el terreno del comercio y la vivienda. Los apartamentos turísticos son la conversión de un bien básico en un negocio, y el monopolio turístico en general condiciona la supervivencia del comercio tradicional, necesario para que un barrio sea un espacio que habitar. Resulta difícil imaginar cómo implementarán políticas que conjuguen derechos básicos con la promoción turística del Distrito. Pero podemos pensar en cuestiones concretas: CiU criticó la forma en que se aprobó in extremis antes de
acabar el mandato la reforma del Moll dels Pescadors y de la Nova Bocana, destinadas a hacer esos dos espacios más atractivos al turismo. ¿Será coherente y replanteará la aprobación y el proceso de elaboración?

Si se trata, como afirma el decálogo de CiU para Ciutat Vella, de potenciar «la posada en marxa de processos de participació reals, incloses les consultes ciutadanes, sobre les principals problemàtiques de cada barri», lo más consecuente es suspenderlo y emprender un proceso de participación vecinal
con los agentes implicados para elaborar unas reformas que realmente se ajusten a la realidad y necesidades sociales actuales de la Barceloneta. ¿Qué sucederá también con la redacción del nuevo plan urbanístico para el barrio? ¿La participación vecinal será vinculante? ¿Se llevará a cabo o esquivarán
la capacidad propositiva acumulada por el tejido social de nuestro barrio? La recuperación del Distrito para los vecinos sólo puede pasar por fomentar y potenciar esas redes y esa capacidad de construir y proponer desde abajo. No obstante, las declaraciones de CiU apuntan a que todo se reduce a mantener las calles limpias y ordenadas.

Cortinas de humo que no son sino parches para un territorio fuertemente afectado por la crisis y que necesita, hoy más que en años anteriores, una comunidad cohesionada y activa.

Los recortes en sanidad (un ERE de 194 personas planteado para el Hospital del Mar, es la concreción en el barrio de lo que ya estamos sufriendo) afectarán a la
parte de la población con menos recursos del barrio. En otro orden de cosas, se ha prometido la pronta construcción del CEIP Mediterrània, y no dudamos de que ésta se efectuará, ya que el conflicto por el colegio ha tenido una amplia repercusión mediática, y ha sido una de las bazas electorales que CiU ha jugado en el Distrito. Empezaría con muy mal pie si no hubiera cumplido su promesa al
llegar a la Casa Gran. Y si cuando se trata de realizar promesas electorales el dinero sí que existe, veremos cómo concretan otras promesas más genéricas cuya implementación muchas veces dependerá, o eso dirán,
de los presupuestos.

Tradicionalmente la derecha se ha decantado más hacia los agentes económicos y ha aplicado socialmente políticas asistenciales y caritativas, y parece que CiU,
desde la adquisión de una retórica que habla de la participación y de la importancia de los vecinos, no dejará de seguir esa línea. Frente a la Barceloneta amenazada por los recortes, los vecinos tendremos que fortalecer la Barceloneta combativa.

Acció directa al Raval

REIVINDICACIÓ POPULAR PER UNA ACTIVITAT MOLESTA

La Xarxa Veïnal de Ciutat Vella va simular ahir precintar uns pisos turístics il·legals que fa anys que burlen la llei
Els residents critiquen la «impunitat» dels empresaris del sector
Divendres, 15 de juliol del 2011
HELENA LÓPEZ

Afegeix la llegenda

La finca es ven sola. En ple centre de la irresistible Barcelona, a dos minuts de la parada de metro de Sant Antoni i perfectament restaurada, amb una façana que convida a entrar-hi. L’allotjament aparentment perfecte per a qualsevol viatger àvid de conèixer els encants de la ciutat. Un negoci massa llaminer per renunciar-hi. Aquest paradís particular és al número14 del carrer del Príncep de Viana, on 12 pisos turístics exerceixen com a tals sense llicència burlant tota normativa des de fa uns quants anys.

«Do you know that it is an illegal flat?» [¿Saps que això és un pis il·legal?], preguntava Eduard Elias a un grup de joves que entraven a la finca amb cara de sorpresa, davant de l’eixam de periodistes que envoltava l’entrada. La seva cara responia per ells: desconeixien completament que el fantàstic pis en què s’estan allotjant durant la seva -per a més inri plujosa- estada a la capital catalana és il·legal, cosa que els convertia en protagonistes involuntaris de l’acció de protesta organitzada ahir pels veïns de Ciutat Vella per denunciar la «impunitat de la màfia hotelera». Elias era un dels pocs encara que sorollosos residents del districte que va respondre a la crida de la Xarxa Veïnal de Ciutat Vella, crida que va tenir moltíssim més èxit entre els reporters.

Diferent vara de mesurar

«Mentre es persegueix amb braç de ferro qualsevol incompliment de l’ordenança del civisme que realitza un immigrant o un sense sostre, els propietaris d’apartaments turístics il·legals tenen màniga ampla per incomplir la normativa a Ciutat Vella», proclamava el manifest llegit per Gala Pin, un dels membres més actius del moviment veïnal del districte. I és que la situació de la finca en qüestió -avançada per EL PERIÓDICO al maig- té suc. Després d’un primer expedient obert el 2009 i un precintament del 2010, els propietaris van pactar amb l’ajuntament l’aixecament del precinte a canvi d’una reorientació de l’activitat, cosa que van incomplir. No contents amb això, quan aquest maig tècnics municipals van anar al lloc per tornar-lo a precintar, els propietaris no els van deixar passar, i l’assumpte està en mans del jutge, a l’espera de l’ordre sol·licitada.

«Demanem el tancament immediat dels pisos turístics il·legals. No volem viure en un parc temàtic», prosseguia l’aplaudit manifest veïnal. Al tenir notícia de la convocatòria, la flamant regidora del districte, Mercè Homs, va trucar ahir mateix als organitzadors, citant-los per a una reunió urgent, gest que aquests, temorosos que la flexibilització del sector que preveu la tot terreny llei òmnibus «empitjori encara més la ja greu situació», van valorar positivament.

Fonts del districte apunten que s’han imposat multes de 50.000 euros als propietaris d’aquests pisos en qüestió, i defensen que s’han fet campanyes «sistemàtiques i continuades» per acabar amb el fenomen. Asseguren que des del 2008 han tancat 800 pisos, 400 per les bones, i 400 més «fruit de la intervenció de l’administració». Al marge d’aquests, el districte admet tenir constància de 120 més que exerceixen sense llicència, sobre els quals s’està treballant. Lògicament, per als veïns, que consideren que tots els pisos, fins i tot els legals, estan sota sospita al ser llicències donades en l’«època Heliodoro», la pressió és «totalment insuficient».

Notícia extreta de El Periodico

xarxa veïnal a facebook 

@C_CV_

Written by Desactiva els comentaris Tagged with